Humanisme i novel·les cavalleresques catalanes: Tirant lo Blanc i El Curial e Güelfa
L'humanisme
L'humanisme és un moviment cultural sorgit a finals del segle XIV a Itàlia, a les ciutats de Roma, Florència i Venècia, a partir dels treballs de Dante Alighieri (1265-1321), Francesco Petrarca (1304-1374) i Giovanni Boccaccio (1313-1375). Des d'allí s'estengué a tot Europa. Aquest moviment propugna un retorn als clàssics i una filosofia antropocèntrica.
El canvi de mentalitat que suposa ve marcat pel desig desinteressat de saber i per la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la.
Conceptes bàsics
- L'Humanisme serà la base del Renaixement, moviment que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna.
- Els humanistes descobreixen les humanitats (les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí) i sostenen que l'ésser humà ha de ser el centre de la cultura i l'art.
- Els funcionaris de la Cancelleria reial reberen una influència de l'Humanisme italià. La seva prosa es convertí en model de llengua per als escriptors de l'època.
Humanisme català
Aquest moviment va promoure la redescoberta de les obres clàssiques de la literatura, la filosofia i les arts, així com una renovació en els àmbits de la literatura, la ciència i la política. Els humanistes catalans van contribuir al desenvolupament de la cultura i la llengua catalanes, destacant en àmbits com la poesia, la prosa, la filosofia i la teologia.
Característiques
- El classicisme
- La lectura analítica
- El realisme
- L'escrutini crític
- L'emergència de la dignitat humana i de l'individu
- La virtut activa
Bernat Metge
Bernat Metge (1346-1413) és el primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes i introdueix l'estil renaixentista. Intel·ligent i àcid, és l'autor d'una de les obres cabdals de la literatura catalana antiga, El Sueño (1399).
Del seu pare, Guillem Metge, va rebre una primera formació en filosofia natural. Quan aquest va morir, la seva mare es va casar amb Ferrer Saiol, funcionari de la Cancelleria Reial. Entre les seves primeres obres hi ha Llibre de Fortuna i Prudència (1381) o la traducció del Valter i Griselda, de la versió llatina que havia fet Petrarca d'aquesta història del Decameron.
Els llibres de cavalleries
Dels llibres de cavalleries podem extreure les següents característiques. Aquests llibres narren les gestes fantàstiques i increïbles d'un cavaller, com a personatge principal, considerat un heroi. L'origen ve d'un naixement èpic i extraordinari, i les qualitats d'aquest personatge són inversemblants i fantàstiques, com ara una força sobrenatural o el do de la màgia; és mitificat com un personatge omnipotent i invencible. En el rerefons de les històries de cavallers apareixen éssers irreals amb els quals ha de lluitar, com ara dracs, serps gegants, bruixes i gegants, dels quals sempre surt victoriós. Amadís de Gaula és un referent en aquest tipus de llibres de cavalleries.
Les novel·les cavalleresques
De les novel·les cavalleresques podem extreure les següents característiques. Sorgeixen al segle XV i tenen com a intenció ser un reflex contemporani dels cavallers d'aquesta època, per tant intenten ser el més versemblant i real possible. Els personatges principals recauen sobre cavallers forts i valents, però sense sobrepassar les capacitats normals de l'ésser humà, els quals han de fer gestes de dimensions reals, que qualsevol altre cavaller podria realitzar; per això han de valer-se de la seva intel·ligència, astúcia i valor. Es caracteritzen per ser nobles, lleials, honorables i fidels als seus deures ètics. Són referents d'aquest tipus les novel·les catalanes Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada de «novela total» (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica) per Vargas Llosa, la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana.
La novel·la consta de cinc parts ben diferenciades, les quals es desenvolupen en cinc escenaris geogràfics diferents:
- Tirant a Anglaterra
- Tirant a Sicília i a Rodes
- Tirant a l'Imperi Grec
- Tirant al nord d'Àfrica
- Tirant allibera l'Imperi Grec
Tirant lo Blanc és un cavaller
Tirant lo Blanc és un cavaller de ficció que podia tenir un aspecte semblant al que veieu aquí, però que imitava el comportament dels cavallers que existien de debò. Un cavaller, al segle XV i abans, és un home noble amb una armadura que defensa el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures i els pobres.
Gènere literari
Gènere literari: «Tirant lo Blanc» pertany al gènere de les novel·les cavalleresques, que es caracteritza per narrar les aventures de cavallers valents, gestes heroiques i temes com l'amor cortès i la cortesia.
Temàtica cavalleresca
Temàtica cavalleresca: «Tirant lo Blanc» presenta els elements clàssics de les novel·les cavalleresques, com ara l'amor cortès, les aventures èpiques, les batalles i la cerca de la glòria i l'honor per part dels seus protagonistes, especialment Tirant.
El Curial e Güelfa
«El Curial e Güelfa» és una obra anònima escrita en català durant el segle XV, la qual se situa en l'època del rei Martí I l'Humà.
Encara que alguns estudiosos situen l'obra en l'època medieval (segles XIII-XIV), altres la daten al segle XV. Aquesta novel·la és considerada una de les primeres novel·les cavalleresques en llengua catalana i va ser una de les primeres obres de ficció narrativa que van utilitzar la prosa com a forma d'expressió literària en aquesta llengua. El Curial e Güelfa narra les aventures d'un jove noble anomenat Curial, que esdevé cavaller, i la seva relació amorosa amb una dama anomenada Güelfa. L'obra destaca per la seva descripció dels costums cortesans de l'època i per la seva representació de la vida urbana i la cavalleria.