Humanisme, Renaixement, Barroc i Il·lustració: Literatura Catalana dels Segles XVI al XVIII
Durant l'Edat Mitjana va aparèixer un corrent de pensament en el segle XV, l'Humanisme. Caracteritzat per l'antropocentrisme i la influència dels clàssics grecollatins.
Aquest període es coneix com el segle d'Or de les lletres catalanes. Més tard, alguns estudiosos anomenen el segle XVI el període de la Decadència, degut al gran declivi que va patir la literatura catalana.
Renaixement
Es caracteritza per tenir una ideologia humanista. El pensament religiós es basava en la relació directa amb Déu i el protagonista social ja no era un cavaller en el seu castell, sinó el cortesà que fa vida a la ciutat.
La cultura hispànica del segle XVI es divideix en dues etapes que corresponen amb els regnats dels dos monarques:
- Carles V: penetrar la llibertat de pensament i la renovació de la poesia.
- Felip II: Concili de Trento. Ideologia unitària definida per l'Església, amb la força repressiva de la Inquisició.
Contrareforma
Moviment eclesiàstic que priva de la llibertat i és partidari de practicar la religió de manera estricta.
La convocatòria del Concili de Trento va refermar l'autoritat del papa, va reformar la vida dels clergues i va prohibir les traduccions de la Bíblia per assegurar-se una interpretació única.
Els autors més destacats són Joan Pujol i Joan Timoneda.
Poesia catalana del XVI
Es troba en un context de decadència.
Es caracteritza per la varietat de corrents, com la presència de poetes vinculats encara als trobadors, el culte a Ausiàs March i el conreu d'un model de poesia popular.
En la poesia humanista, destaca Pere Serafí.
Prosa eramista
Aquest corrent crític de renovació ideològica tenia un referent europeu en la figura d'Erasme de Rotterdam.
Nascut a València, a causa de la por que li inspirava la Inquisició, va abandonar el país i es va establir a Oxford, on es va dedicar a la docència.
Barroc
Es situa a la darreria del segle XVI.
Aquest corrent és la interpretació estètica de la ideologia de la Contrareforma i del Concili de Trento.
Es caracteritza per una estètica impactant, fuig de la llibertat de pensament i del vitalisme renaixentista, imposa una visió pessimista i els temes artístics es basen en la idea de la brevetat de l'existència.
La literatura està marcada per la influència d'autors castellans com Garcilaso de la Vega, Francisco de Quevedo o Calderón de la Barca.
El llenguatge és complex i d'estructura ornamental.
Autors catalans destacats:
- Francesc Vicent Garcia
- Francesc Fontanella
Il·lustració i Neoclassicisme
El segle XVIII és un període revolucionari.
En acabar la Guerra de Successió, el monarca Felip V va emetre els Decrets de Nova Planta, que van abolir les institucions catalanes i van substituir la llengua catalana pel castellà en qualsevol àmbit públic.
La Il·lustració es considera el Segle de les Llums, base del pensament actual (la societat comença a qüestionar les coses).
Es fonamenta en la crítica i en l'explicació racional.
A les darreries del segle XVIII sorgeix a França el Neoclassicisme, un moviment de reacció, relacionat amb la Il·lustració, contra els excessos sentimentals i formals del Barroc.
Es caracteritza pel bon gust, l'utilitarisme, l'orientació moral, l'eliminació de l'expressió de sentiments, es basa en la raó i és versemblant, allunyat de la fantasia.
La Societat Maonesa de Cultura era el cercle més brillant de la Il·lustració catalana. Es trobava a Maó (Menorca, britànica), on el català era la llengua oficial.
En aquest període el teatre és un gènere important per la seva capacitat formativa.
Hi predomina la tragèdia, que se sotmet a la regla de les tres unitats (d'acció, de temps i d'espai).
Els arguments s'inspiren en els herois clàssics i destaca el seu to solemne.
Joan Ramis, membre cofundador de la Societat Maonesa de Cultura, menorquí, va ser autor de Lucrècia, inspirada en Racine i Corneille.