Humanisme, Sant Vicent Ferrer, El Conte i Ausiàs March: Literatura Catalana Medieval

Humanisme i predicadors catòlics al segle XIV

Al segle XIV arriben d'Itàlia les idees de l'humanisme. Aquest moviment es basa en la recuperació de les cultures clàssiques grega i llatina, i en la consideració de l'ésser humà com el centre de l'univers.

Davant d'aquest plantejament s'alcen, a les nostres terres, una sèrie de predicadors catòlics que refusen la ciència i la tècnica i que mantenen que Déu és el centre de l'univers. Francesc Eiximenis (franciscà) i sant Vicent Ferrer (dominic) són els dos autors més representatius de la prosa doctrinària i moralitzadora del segle XIV.

Sant Vicent Ferrer (València 1350 - Vannes 1419)

Sant Vicent Ferrer es va dedicar a la predicació i es feia seguir per les masses populars. Durant els seus sermons, posava en escena una gran dosi d'especularitat: gent que feia penitència, flagel·lacions, etc.

No escrivia prèviament els seus sermons, sinó que tot un seguici d'escrivents en prenien nota mentre el sant els pronunciava. El seu llenguatge era molt planer, ple d'expressions populars, exclamacions, onomatopeies, gesticulacions, diminutius, apel·lacions als seus oïdors... Tot això donava als sermons una gran eficàcia comunicativa.

Es diu que va fer molts miracles, els quals es representen cada any a la ciutat de València. Sant Vicent Ferrer se servia, com Eiximenis, dels exemples per a donar consells i difondre el cristianisme.

El conte

El conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginaris. L'argument sol ser senzill i té com a eix un sol tema. La finalitat és entretenir, divertir i, de vegades, aconsellar.

Parts del conte

• Situació inicial
• Plantejament
• Desenvolupament
• Desenllaç

En un conte predomina la narració, però també hi ha descripció i diàlegs, que es poden presentar en estil directe (quan els personatges parlen) i estil indirecte (quan el narrador conta el que diuen).

Es poden classificar segons el destinatari (infantil, adults), el tema (fantàstic, psicològic) i l'autor (literari, popular).

Guió

• 1 element vocal
• x, r, s
• punt cardinal
• onomatopeies
• nombres

Tipus de narrador

Narrador intern: se situa dins la història perquè és un dels participants. Conta els fets en 1a persona, des d'un punt de vista subjectiu.

• Protagonista: informa del que passa o del que ha passat.
• Personatge secundari: conta la història des de la distància.
• Testimoni observador: no participa però pot opinar.

Narrador extern: es troba fora de la història, com a espectador. Els fets es narren en 3a persona, de manera objectiva.

• Omniscient: té tota la informació i sap el que senten i pensen els personatges.
• Observador extern: es limita a observar el que fan i ho conta de manera subjectiva o objectiva.
• Editor: el narrador ha trobat uns documents i es limita a explicar els fets tal com hi apareixen.

Dièresi

NO: accent, Lluís, isme, ista, anti, co, contra, re, semi, ius, ium, ir.

SÍ: gue, gui, que, qui, peü, ruïna, traïda, obeïa.

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca es va conrear a Occitània durant els segles XII i XIII. La van escriure en provençal els trobadors, que creaven també la música i la difonien pel cant.

Tema freqüent: amor cortès. El matrimoni en aquesta època no es feia per amor, sinó que era un contracte de conveniència. L'amor adúlter es donava quan el trobador (hom) s'enamorava d'una dona casada (domina) d'una posició social elevada, el nom de la qual apareixia amagat amb un senyal o pseudònim.

Trobadors: Guillem de Berguedà, Ramon de Besalú i Cerverí de Girona.

Ausiàs March

Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459) està considerat un dels nostres millors poetes. Descendent de portes i cavallers, va participar en la campanya militar del rei Alfons V el Magnànim a Sardenya i Nàpols. Fou senyor de Beniarjó i falconer major del rei.

Es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc) i posteriorment amb Joana Escorna. Va deixar d'usar la llengua i l'estil dels trobadors i va escriure en la nostra llengua 128 poemes que tracten de l'amor, la mort i la relació amb Déu.

Utilitza un llenguatge elaborat que inclou figures retòriques per tal de crear bellesa.