Joan Francesc Mira i Vicent Andrés Estellés: Identitat, Nació i Realitat Social

Joan Francesc Mira: reflexions sobre la nostra realitat contemporània

L'eix genèric de les seues reflexions és la qüestió de la identitat i les seues conseqüències derivades, generalment en política: el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació d'identitats i de símbols representatius, la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular aquests interessadament.

Les seues reflexions parteixen de la seua experiència personal i de la dels lectors, fent la lectura pròxima, accessible i suggeridora. Demostra, escèptic davant de les veritats absolutes, el problema peculiar dels valencians i catalans davant de la seua condició nacional, equiparant-los als altres pobles del món.

En Crítica de la nació pura analitza el nacionalisme des de l'antropologia social. Desfà els tòpics sobre la puresa i unificació sense contradiccions de la nació i la mostra com a creació social, humana, dependent de símbols i en evolució. Amb una sòlida argumentació aporta la crítica als adeptes del nacionalisme espanyol.

Sobre la nació dels valencians i Cultura, llengües, nacions són obres que mostren aquesta complicada adscripció nacional dels valencians.

Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere polític

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50 publica obres com La nit, en les quals presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral. Anticipa la poesia realista dels anys 60.

Poc després escriu Llibre de meravelles, on es veu a si mateix com a poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble.

Les seues aportacions són:

• Narració de la crua realitat: fam, mort, precarietat, dolor de la postguerra, misèria, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial però literari, que no es pot separar de la seua temàtica ni del poble.
• Referències a la cultura popular per a mostrar la quotidianitat i la realitat, que denuncia amb la ironia i la paròdia.
• Referències a la literatura universal.
• Teatralitat amb l'aparició del destinatari, que de vegades és ell mateix o algun suposat interlocutor.

Està relacionat amb el caràcter col·loquial de la seua obra.