Joan Fuster i Joan Francesc Mira: assaig, identitat i cultura al País Valencià
Joan Fuster i la figura de l'assagista
Joan Fuster és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la guerra civil. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:
- a) obres de temàtica humanística i general. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.
- b) obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
- c) obres de crítica i d'història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.
Les formes de l'assaig fusterià
L'assaig fusterià presenta moltes formes, però els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, i d'establir a partir d'ell un examen de consciència.
Una referència de normalitat cultural
El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. Finalment, Fuster se servia d'una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d'un llenguatge artificiós i arcaic, i utilitzà una prosa clara i natural, amb una llengua literària comuna a tot l'àmbit del català.
La història com a mitjà de transformació social
Fuster utilitza la història com un mitjà de transformar la seua societat i va marcar les premisses a partir de les quals els valencians s'havien de plantejar el destí del seu país. Aquesta proposta es pot resumir com una voluntat d'enfocar la realitat valenciana d'una manera integral i radical.
La influència de Nosaltres els valencians
La influència de Nosaltres els valencians ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
Joan Francesc Mira: assaig, periodisme i identitat
Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d'una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d'articles que solen partir d'una anècdota o d'un altre fet de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.
Temes centrals de la reflexió de Mira
Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva», i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira.
La majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d'una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions —totes— són molt semblants.
Una virtut: la mirada comparativa
Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d'escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s'autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements —banderes, fronteres, reconeixement internacional...— que en principi els haurien d'assegurar una existència menys conflictiva.