Joan Fuster: vida, obra assagística i estil del gran intel·lectual valencià del segle XX

Joan Fuster

Intel·lectual més important del segle XX.

Estudià Dret, però la seua activitat com a jurista no va durar gaire temps. Començà a desenvolupar la seua afició literària amb articles en la premsa valenciana, i publicà poesia, i combinà el periodisme amb la publicació de llibres d'assaig.

És l'assagista més rellevant de la nostra llengua. La significació històrica de l'obra de J. Fuster no es pot quedar reduïda a la possible repercussió i influència dels seus llibres, sinó que abasta el conjunt de tota la seua tasca cultural i del compromís cívic.

Obra assagística

Fuster conreà diversos gèneres: el diccionari filosòfic, l'aforisme, l'estudi de reflexió, l'article i el dietari.

Escrits sociopolítics

Escrits sociopolítics: «Nosaltres els valencians». Es tracta d'una proposta d'autoafirmació de la identitat del sentiment valencià. Neix de la seua posició moral i política i del seu compromís amb la nostra terra i el nostre temps. Hi mostra els problemes o les insuficiències de la nostra identitat, s'endinsa en les qüestions identitàries dels valencians i posa en evidència la catalanitat intrínseca de la nostra cultura.

Estudis d'història cultural i literària

Dedicat a la investigació, amb diversos estudis molt interessants sobre clàssics medievals, l'època moderna i la literatura del segle XX.

Assaig de caire humanístic

Repertori variadíssim de temes tractats i per la perdurabilitat de les seues reflexions:

• «El descrèdit de la realitat»: un assaig sobre l'activitat creadora de l'artista.
• «Les originalitats»: reflexió sobre l'estètica. Fuster qüestiona l'afany modern de singularitzar-se, invocant el fet que hi ha en cada home una part irrepetida i irrepetible.
• «Diccionari per ociosos»: en què empra el recurs de l'ordenació alfabètica per agrupar uns escrits diversos.

Siga com vulga, en aquests textos Fuster s'encara amb temes d'interés universal amb un posicionament de lliurepensador, sense dogmatismes i des de l'escepticisme fusterià. Ell sempre prova de desmitificar les grans veritats, indaga el raonament per veure fins on pot arribar i ben sovint suspén el raonament al final amb uns punts suspensius.

Els aforismes són microassajos. Es caracteritzen per la brevetat, la rotunditat lapidària i l'economia expressiva, la paradoxa, la ironia, la paraula esmolada, la metàfora aguda i el sentit de l'humor més provocador.

Estil

• Claredat
• Amenitat
• Ironia
• Prosa desimbolta i directa
• L'adjectivació que sorprén
• Tendència a la concisió i a la sentenciositat
• Expressions col·loquials i exclamacions

Una nova concepció de la realitat valenciana moderna i culta

Fuster encarnà el prototip de l'intel·lectual compromès a la manera dels moralistes francesos o dels liberals britànics.