Literatura Catalana Contemporània: Enric Valor i Mercè Rodoreda
Enric Valor i Vives (1911-2000)
Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 - València, 2000) va ser un destacat escriptor i gramàtic. Es comprometé profundament amb el valencianisme i participà en moviments polítics en defensa de la democràcia i la llibertat, així com en iniciatives culturals i idiomàtiques.
Trets característics de la seua narrativa
Totes les seues novel·les es caracteritzen per arguments ben construïts, que sempre giren al voltant de dos mons contrapostos, on les persones són víctimes de l'espai geogràfic: la muntanya i la costa de les comarques meridionals valencianes. L'autor vol deixar constància d'un món perdut de finals del segle XIX i de les tres primeres dècades del segle XX. A més, les seues obres presenten un domini absolut del llenguatge, tant en tots els seus registres com en totes les seues variants dialectals.
Obres principals i tècniques narratives
- L'ambició d'Aleix: iniciada cap als anys cinquanta, fou reelaborada i censurada durant molts anys fins que finalment es publicà el 1960.
- Sense la terra promesa (1982): mostra la varietat i tots els trets característics de la societat de les comarques valencianes meridionals de principis del segle XX.
La seua producció novel·lística segueix els models narratius psicològics i realistes d'abans de la guerra. A més, l'escriptor es deixà influir per algunes de les innovacions de l'època, com ara l'ús del discurs indirecte lliure i la focalització múltiple.
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Mercè Rodoreda (1908-1983) és probablement la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. La seua producció s'inscriu plenament dins del corrent de la novel·la psicològica. Les seues obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges —sobretot femenins en les primeres etapes—, els quals, lluitant contra les adversitats i els seus conflictes, descobreixen el significat de la vida i construeixen la seua pròpia identitat. Per tant, molts dels personatges rodoredians es transformen al llarg del relat en una altra persona.
El pas del temps i el simbolisme
Tota la seua producció és una reflexió constant sobre el pas del temps a través de diferents etapes vitals:
- Aloma: novel·la centrada en la pèrdua de l'adolescència i la innocència.
- La plaça del Diamant: reflexió profunda sobre la joventut i el pas a la maduresa enmig del context bèl·lic i de postguerra.
- Mirall trencat: visió decadent que gira al voltant de la vellesa, el record i la mort.
Estil, recursos expressius i visió del món
Per això mateix, la seua narrativa és també profundament simbòlica: la presència de molts detalls quotidians, objectes recurrents i elements de la natura adquireixen una altra significació que ajuda a perfilar l'estat d'ànim o el procés d'evolució del personatge. Aquest tret i el marcat subjectivisme contribueixen al fet que l'estil de la seua prosa resulte altament poètic.
La visió que Rodoreda mostra del món és pessimista, fortament influïda per les seues experiències biogràfiques i per la difícil situació de la dona en aquells moments. En una etapa posterior, caracteritzada pel to fantàstic o oníric, reprèn tècniques narratives més tradicionals combinades amb elements com el narrador omniscient i la representació viva de l'escriptura parlada.