Literatura catalana contemporània: exili, postguerra i narrativa de Franco a l'actualitat
Literatura catalana sota la dictadura i l'exili
1. Amb la dictadura de Franco i la pèrdua de la llibertat cultural i social, la literatura entra en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres i va enviar molts autors a l'exili:
- Exili europeu: Mercè Rodoreda (Ginebra).
- Exili americà: Mèxic, Pere Calders.
- Exili interior: Enric Valor i Manuel Pedrolo.
La literatura d'exili es caracteritza per l'escriptura de novel·les realistes i psicològiques. A partir d'aquí, la literatura es fa a partir de l'experiència pròpia, que tindrà elements nous segons l'entorn on vivia l'autor. Inclou sentiments de fatalitat del destí amb referències a la Guerra Civil i a les seves conseqüències.
Enric Valor
2. Enric Valor és una de les figures clau de la literatura catalana. La seva tasca es manifesta com a rondallista, novel·lista i gramàtic.
Les rondalles
Les rondalles són narracions de transmissió oral, on els fets es presenten com a imaginaris. Les seves rondalles tenen un gran valor folklòric i es divideixen en: meravelloses, de costum i d'animals.
La producció novel·lística
La producció novel·lística comença al període de la postguerra amb L'ambició d'Aleix. La tradició narrativa realista comença amb La idea de l'emigrant i la Trilogia de Cassana, totes elles amb un llenguatge ric i variat.
En conclusió, podríem dir que la influència de la tasca d'Enric Valor està basada en la recuperació de la llengua, la història, la cultura i els paisatges valencians.
Mercè Rodoreda
3. L'obra de Mercè Rodoreda està vinculada amb la seva biografia. La seva vida canvia amb el temps: viu l'època d'exili i de guerra. La seva obra es divideix en tres períodes:
- Primera etapa (joventut): escriu Aloma, novel·la pessimista i simbolista, que narra una relació desgraciada entre una jove i un home madur.
- Etapa de maduresa: escriu l'obra més important, La plaça del Diamant, obra fonamental de la postguerra que ha estat portada al cinema.
- Etapa final: escriu Mirall trencat, que tracta d'una família i aborda temes existencials.
La producció es caracteritza principalment pel realisme literari basat en la novel·la psicològica. Una de les seves protagonistes femenines està marcada pel dolor i el desengany, cosa que utilitza com a reflexió sobre la feminitat i l'amor. Altres característiques són la utilització del monòleg interior, el simbolisme i la prosa poètica.
En conclusió, es caracteritza per una profunda anàlisi dels pensaments i sentiments de les seves protagonistes.
La literatura després de Franco
4. Amb la mort de Franco s'accelera el camí de la dictadura cap a la democràcia. Amb la Constitució es reconeix el caràcter oficial del català i la seva generalització, cosa que permet la seva alfabetització social i l'augment del públic lector.
Els anys 70
Als anys 70, els autors comencen a escriure novel·les basades en el canvi, caracteritzades per no tenir argument explícit i pel tractament de temes que s'oposaven a l'ordre vigent, com la defensa de l'homosexualitat. Durant aquesta dècada s'escriu també un realisme evolucionat de records d'infància situats en l'àmbit preindustrial. Autora més rellevant: Carmelina Cutillas amb Matèria de Bretanya.
A partir dels anys 80
A partir dels anys 80 s'estableix una concepció de la literatura més eclèctica, que combina diverses formes d'escriptura i desenvolupa la novel·la de gènere, com la negra, l'eròtica, etc. Autor més rellevant: Josep Lozano amb Grim de Germania, novel·la històrica de caràcter innovador que narra la revolta de Germania mitjançant històries autònomes d'estructura i narracions.
Quim Monzó
5. Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Al llarg de la seva vida va treballar com a dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, guionista de ràdio i TV, traductor i, sobretot, escriptor de contes, novel·les i articles periodístics.
Producció
La seva producció es centra en els contes, basats en la improvisació sense pla previ. En les seves obres treballa el llenguatge i la ficció, i no es centra en dades biogràfiques. Molts contes són ficcions existents, com La bella dorment. Les seves narracions curtes solen començar de forma idíl·lica però acaben convertint-se en un infern.
Característiques
La característica més rellevant és el reflex de la societat contemporània, centrat en els conflictes de parella, que compara amb una gran ciutat. Els personatges són persones desorientades, cosa que dona una visió pessimista de la societat.
Obres destacades
- El perquè de tot plegat: tracta les possibilitats del desig i les relacions home-dona.
- Guadalajara: recull de contes escrit a partir de la superposició de frases fetes.