Literatura Catalana Contemporània: Miquel Martí i Pol, Renovació Teatral i Josep Maria Benet i Jornet

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va ser un destacat poeta i traductor que va dur a terme nombroses col·laboracions musicals, atès que molts dels seus poemes han estat musicats per diversos cantautors. Al llarg de la seua trajectòria va obtenir el Premi Nacional de Literatura i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i la seua obra poètica ha estat traduïda a moltes llengües.

La seua poesia no s'entén sense conèixer el seu compromís amb el poble, la seua condició obrera i l'esclerosi múltiple, malaltia que el va acompanyar durant gran part de la seua vida.

Etapes de la seua producció poètica

• Etapa metafísica (1952-1957): S'hi reflecteixen aspectes de la crisi religiosa que pateix l'autor. D'aquesta època destaca el poemari El fugitiu.
• Etapa realista: Deixa de preocupar-se exclusivament del seu «jo» i s'interessa pel seu entorn social i col·lectiu. En destaca La fàbrica, on mostra el contrast entre la vida dura de l'obrer i el tractament humà ple de tendresa cap a la seua gent. Aquesta poesia s'expressa amb un llenguatge directe, clar i fàcil d'entendre.
• Etapa interiorista (principis dels 70): Patí una malaltia que el va deixar immòbil, fet que l'abocà a enfrontar-se amb ell mateix. D'aquest període destaca Vint-i-set poemes, obra en què aprofundeix en la solitud, l'angoixa i la presència constant de la mort.
• Etapa de represa vital (finals dels 70): Es renova amb una actitud vitalista, d'aferrar-se a l'existència i apostar pel futur, amb títols com Quadern de vacances i Els vells camins. També publica un llibre clau de vivència amorosa: Estimada Marta, lligat al seu segon matrimoni després d'haver quedat vidu.
• Els anys 90: La seua poesia defineix el desconcert i la inseguretat del canvi d'època. L'aparença i la veu de l'autor tornen a adoptar un to marcadament crític.

Miquel Martí i Pol s'ha convertit en un fenomen únic d'estimació popular dins de la poesia catalana de finals del segle XX gràcies a una obra extraordinàriament comunicativa i sincera.

El Teatre dels Anys 70

Aquest gènere experimenta en els anys setanta un impuls decisiu que consolida noves iniciatives i companyies teatrals independents. Es produeix una gran diversitat i pluralitat en les propostes escèniques: des de l'actualització de temes del teatre clàssic fins a l'experimentació amb nous llenguatges dramatúrgics i muntatges multimèdia.

Es fan evidents les influències dels diversos moviments d'avantguarda, especialment de l'escena europea i nord-americana:

• El teatre èpic de Bertolt Brecht va influir notablement en les obres de Maria Aurèlia Capmany.
• El teatre de l'absurd d'Eugène Ionesco va deixar petjada en dramaturgs com ara Manuel de Pedrolo.
• El teatre realista i documental de Peter Weiss va trobar a Catalunya algunes de les seues expressions més intenses.
• L'aparició de fenòmens com els happenings i les performances, propostes avantguardistes que cercaven noves formes d'expressió i continguts escènics trencadors.

En aquesta renovació, els grans protagonistes seran la figura del director d'escena, l'expressió corporal, la força visual de la imatge i les tècniques de treball col·lectiu, elements clau tant en l'anomenat teatre de carrer com en els muntatges d'experimentació de companyies de referència:

• Els Joglars: Amb obres caracteritzades per la sàtira i la crítica mordaç en els àmbits social, polític i religiós.
• Els Comediants: Han fusionat elements de la festa i la tradició popular amb tècniques variades com l'ús de màscares, gegants, capgrossos, ombres xineses o números d'acrobàcia.
• Dagoll Dagom: Des dels seus inicis basats en contes de Pere Calders (Antaviana) fins a la consolidació del teatre musical i l'apropament al món de l'òpera.

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet és àmpliament reconegut per la seua doble faceta de dramaturg i guionista fonamental de la televisió catalana. La seua producció teatral coincideix amb l'època de revulsiu i impuls escènic iniciada als anys seixanta i setanta, situant-se primordialment en l'òrbita del teatre realista i compromès.

De ben menut va sentir una forta atracció per la lectura i va començar a actuar en diferents representacions teatrals d'aficionats. Més endavant, abandonà altres formacions i estudià Filosofia i Lletres amb l'objectiu clar d'aprendre a escriure per a l'escena. Va intervenir de manera activa en la renovació teatral barcelonina a través de l'EADAG (Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual) i va participar fermament en la lluita antifranquista de l'època.