Literatura Catalana Contemporània: Teatre d'Espriu, Prosa de Rodoreda i Poesia de Postguerra

El Teatre de Salvador Espriu

L’activitat teatral d’Espriu es pot resumir en 4 títols: Antígona (escrita el 1939), Ronda de mort a Sinera (estrenada el 1966), Una altra Fedra, si us plau (1978) i, finalment, Primera història d’Esther (publicada el 1948 i estrenada el 1957).

L’autor, al·ludint a la Guerra Civil i inclinant-se pel perdó i per la tolerància, refereix la persecució del poble jueu de la narració bíblica i, a través de l’elaboració mítica de Sinera, identifica aquesta persecució amb la del seu propi poble i l’exemplifica en la qual es concretà en la llengua. D’aquí procedeix el fet que Espriu concebés l’obra com a testament funerari d’una llengua, la catalana, que veia, donada la situació repressiva de la postguerra, ineluctablement abocada a una desaparició irreversible.

Mercè Rodoreda i les seves etapes literàries

L'obra de Mercè Rodoreda es divideix clarament en dues etapes fonamentals:

• Maduresa: la pèrdua de la joventut: S’inicia, després d’uns anys d’inactivitat literària gairebé absoluta provocada per l’exili, amb el volum Vint-i-dos contes (1958). L’any 1962 presentà al Premi Sant Jordi de novel·la La Plaça del Diamant, que tot i no ser premiada, tingué una gran difusió i fou ben rebuda. El 1966, amb El carrer de les Camèlies, obté el Premi Sant Jordi.
• Vellesa: el mite: Comença l’any 1967 amb l’obra Jardí vora el mar. Continua amb La meva Cristina i altres contes i amb Mirall trencat, una obra mestra que culmina la seva producció, on utilitza la tècnica d’escriptura parlada. Finalment, és reconeguda com a bona autora i assoleix l'èxit a la vellesa, als anys 80, amb la publicació de diverses novel·les.

L'evolució de la poesia: del simbolisme al realisme

Poesia simbolista

En els anys 40, la poesia es mantingué desconnectada de la realitat. Aquest tancament es manifestà en la creació d’una poesia evasiva. Les revistes clandestines, Poesia i Ariel, els certàmens poètics i el mestratge de Riba tingueren un paper decisiu que donaren una voluntat de permanència.

A principis dels anys 50, s’inicià un canvi d’orientació de la nostra lírica. Canvià la temàtica, cap a una de més oberta al món exterior, i va treure a la llum les inquietuds i els problemes de la postguerra, apareixent així un humanisme metafísic.

Algunes de les obres que canviaren el paradigma són:

• Salvatge de Carles Riba
• Cementiri de Sinera
• Llunyania de Josep Carner

Poesia realista

Als anys 60, la dictadura franquista seguia exercint una forta repressió; no obstant això, arribaren nous corrents ideològics. La injustícia social i la manca de llibertat reclamaven la necessitat d’una literatura compromesa amb la realitat circumdant.

Neix el realisme històric, una tendència literària que s’identificava amb la societat i esdevenia portaveu dels seus problemes. El realisme històric es manifestà en tots els gèneres, especialment en la poesia. La mort de Carles Riba, al 1959, tancà el període dels cànons postsimbolistes.

Fites i característiques del realisme poètic

L’any 1960 es van publicar tres llibres emblemàtics que posaven les bases de la poètica realista (realitat quotidiana, ús de tècniques narratives): La pell de brau de Salvador Espriu, Vacances pagades de Pere Quart, entre d'altres.

L’any 1963 es publicà l’antologia Poesia catalana del segle XX, realitzada per Joaquim Molas i Josep M. Castellet; l'obra exposava els plantejaments teòrics del realisme històric. L’estètica realista es pot oposar clarament a la simbolista.

Les premisses d'aquest nou corrent eren:

• El poeta ha de ser un home entre els homes, una expressió personal i col·lectiva.
• El llenguatge ha de ser viu i col·loquial, directe i comunicatiu.
• El lèxic ha de ser general, senzill i comprensible.
• La forma ha de ser narrativa (explicant una anècdota o història), poc metafòrica, amb vers lliure i estil discursiu.
• El destinatari del poema ha de ser tota la comunitat amb un mínim de sensibilitat i cultura, i no pas un grup d’escollits o d’intel·lectuals.