La Literatura Catalana d'Entreguerres: Context Històric, Postsimbolisme, Avantguardes i Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Context històric i polític
Els inicis de la segona dècada del segle XX a Espanya corresponen als darrers anys de la Restauració borbònica (1874-1923), la qual acaba amb el cop d'Estat de Primo de Rivera l'any 1923. Després d'aquesta dictadura sorgí la Segona República (1931-1936). La vida política d'aquests anys fou profundament marcada per l'anarquisme i el socialisme.
Tendències literàries a Catalunya
Durant aquest període s'incorporen diverses tendències estètiques d'abast internacional:
1. El model d'adscripció burgesa: la poètica postsimbolista
Hereu del Noucentisme, aquest corrent rep el nom de poètica postsimbolista i defensa el concepte de «l'obra ben feta» i l'ús d'un model de llengua normativitzat:
- Poesia: Destaca Carles Riba, qui escrivia poesia pura (autor d'obres cabdals com les Elegies de Bierville).
- Narrativa: Destaca Carles Soldevila amb novel·les com Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933). En la narrativa s'introduïren novetats tècniques com el flashback i el monòleg interior.
- Teatre: El mateix Soldevila va destacar en l'àmbit teatral (amb peces com Civilitzats, tanmateix, 1921), on va florir la comèdia burgesa.
2. El corrent d'avantguarda
D'altra banda, coexistia una altra tendència que s'oposava fermament a les propostes burgeses i representava la continuació de les avantguardes:
- Poesia: Sobresurt la figura de J. V. Foix (amb obres com Gertrudis, 1927).
- Narrativa: Destaca Pere Calders a través de l'ús de la paròdia i l'element fantàstic.
- Teatre: Destaca Josep Maria de Sagarra amb títols com El cafè de la Marina (1934).
La poesia a Mallorca: Bartomeu Rosselló-Pòrcel
A Mallorca, la poesia va continuar tenint un paper predominant. Mentre a Catalunya confluïen el postsimbolisme i el model innovador d'avantguarda, a l'illa va tenir continuïtat la segona generació de poetes de l'Escola Mallorquina.
L'autor mallorquí més destacat d'aquesta època fou Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), qui va néixer en una família modesta a Palma i va cursar estudis de Filosofia i Lletres a Barcelona. Malauradament, va morir de tuberculosi a l'edat prematura de vint-i-cinc anys.
Rosselló-Pòrcel va trencar amb els postulats tradicionals de l'Escola Mallorquina i va incorporar en la seva lírica el simbolisme, el surrealisme avantguardista i tradicions formals pròpies de la Generació del 27 de poetes castellans. La seva producció poètica inclou:
- Nou poemes (1933)
- Quadern de sonets (1934)
- Imitació del foc (1938)
En conjunt, es tracta d'un corpus d'uns seixanta poemes que van ser publicats pòstumament l'any 1949 pel seu amic íntim, l'escriptor Salvador Espriu. En la seva obra, Rosselló-Pòrcel va escriure assíduament sobre Palma i va saber interpretar el paisatge d'una forma apassionada i emotiva.