Literatura catalana: de la Edat Mitjana al Romanticisme

Literatura catalana: de l'Edat Mitjana al Romanticisme

Edat Mitjana

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és la primera manifestació de poesia culta en llengua romànica. Té un caràcter profà (no religiós) i és d'autor conegut. Sempre anava acompanyada de música. Guillem de Peitieu (1071-1126) és considerat el primer trobador. D'entre els catalans, el primer és Berenguer de Palol.

Ramon Llull (1232 o 1233 - 1315-1316)

Neix a Mallorca. A trenta anys es «converteix» i abandona la vida mundana. Els seus tres objectius són:

• Convertir els «infidels» al cristianisme.
• Escriure el «millor llibre del món».
• Convèncer els poderosos que fundin centres d'ensenyament (sobretot de llengües) per als missioners.

El 1274 marca el fi del període de formació i les primeres obres, com el Llibre de contemplació. Durant la «Il·luminació», Déu revela l'Art a Llull.

Mor amb més de vuitanta anys, després de dedicar més de cinquanta anys de la seva vida a una obra literària molt extensa i diversa, i després d'haver fet una vida de missioner, amb la idea d'apropar tanta gent com sigui possible a Déu.

Obres importants: Llibre de contemplació en Déu, Llibre d'Evast e Blaquerna, Llibre de meravelles.

Bernat Metge

Nascut a Barcelona, entre el 1340 i el 1346, i mort el 1413. Treballava com a escrivà a la Cancelleria Reial i va arribar a ser secretari reial.

Obres: Sermó, Llibre de Fortuna i Prudència, Lo somni.

Ausias March

Nascut i mort a València (1400-1459).

Renaixement

El Renaixement és un «retorn» als clàssics grecollatins i suposa la dignificació de l'ésser humà: és lliure i pot aspirar al saber. L'ésser humà medieval és humil; el renaixentista és curiós.

Es caracteritza pel poliperspectivisme: múltiples punts de vista complementaris, sense que n'hi hagi un de necessàriament millor que la resta. S'aspira a fer una síntesi.

Autor destacat: poeta i pintor (Xipre, 1510 - Barcelona, 1567), autor d'obra bilingüe i d'obra culta (amorosa, religiosa, de circumstàncies) i popular.

Barroc

A Catalunya el Barroc dura de principis del segle XVII a finals del XVIII.

Es basa en l'engany i la impossibilitat de saber. Si els renaixentistes creien en un món al centre del qual hi ha l'ésser humà, de possibilitats il·limitades, els barrocs dubten de la mateixa realitat i dels sentits. El món és aparença i engany, i no es pot aconseguir l'essència de les coses. La solució és el desengany.

• Són freqüents les contraposicions: el pensament barroc té pols oposats que conviuen.
• L'art barroc ho expressa amb el dinamisme i la tensió.
• La literatura barroca fusiona gèneres diversos, amb importància de la tragicomèdia.
• Busca la meravella i l'enginy: la literatura ha de sorprendre i formular enigmes.

Francesc Fontanella

Poesia amorosa, bucòlica i política, amb molts referents mitològics. En teatre destaca Lo desengany.

La Il·lustració

La Il·lustració es basa en la raó, l'ordre i l'empirisme. Té un esperit sistemàtic i ordenador, amb una gran importància del món grecoromà, l'enciclopedisme, el reformisme i la idea de progrés.

Se sol dir que la seva expressió artística és el Neoclassicisme. Es deixa de banda la fusió de gèneres barroca i es torna a una concepció més purista de la literatura.

Obra destacada: Lucrècia, de Joan Ramis.

Romanticisme

El Romanticisme suposa una ruptura amb la tradició.

Individualisme i caràcter

L'artista vol ser original i que la seva obra reflecteixi la seva personalitat i caràcter. Fins aleshores s'havia buscat imitar el món; els romàntics volen expressar-lo.

• Autenticitat: la validesa d'una obra d'art passa a residir en ella mateixa, ja que adquireix coherència interna en la mesura que és reflex de l'experiència vital i personal de l'artista.
• Expressió: és l'expressió d'uns sentiments i emocions únics i individuals.
• Llibertat creadora.

Jacint Verdaguer

És el poeta més important del segle XIX català. Va concórrer diverses vegades als Jocs Florals i és autor d'una obra extensa i molt diversa: poesia èpica, religiosa, popular i patriòtica.

Obra destacada: Canigó (poesia èpica).

Àngel Guimerà

Té diferents etapes: romàntica, realista i acostament al modernisme. L'etapa més interessant és la realista, amb passions complexes i personatges sobre els quals actuen atzars inevitables. Aborda temes com el mestissatge, l'inadaptat, l'exòtic i les diferències d'estatus.

• Tragèdies: en vers, parlen d'herois que viuen intrigues passionals complicades en escenaris medievals o exòtics. Destaca Mar i cel.
• Drames històrics: en prosa, els problemes socials són el rerefons d'un conflicte amorós. Destaca Terra baixa.