Literatura catalana: Humanisme, Decadència, Realisme i Naturalisme

L'Humanisme

La prosa de la Cancelleria: els reis de la Corona d'Aragó van recórrer als homes més cultes i preparats de la cort perquè fessin les seves funcions. Es redactava amb precisió notarial i amb llatí, aragonès o català.

Bernat Metge

• Escriptor culte i refinat.
• Molt influent a la cort.
• Intenció política exculpatòria.
• Obres misògines.
• Lo Somni.

Decadència

Narrativa popular

Rondalles

• Narració popular i tradicional.
• Dedicades als nens.
• Bèsties que signifiquen persones i el seu comportament.
• Fan un retret moral.
• Trama senzilla.
• Llenguatge molt expressiu.
• Fórmules d'inici i de final ("Hi havia una vegada...", "...i van ser feliços i van menjar anissos").
• Al segle XIX es van començar a recollir i transcriure (Jacint Verdaguer, Manuel Milà, Joan Amades...).

Llegendes

• Narració oral o escrita que recull un fet real.
• Reinterpretat afegint elements imaginaris.
• Es relacionen amb quelcom formant cicles de temes relacionats.
• Objecte d'elaboracions literàries.

Baró de Maldà

Calaix de Sastre: dietari de 60 volums amb articles que anava escrivint diàriament. Feia el que actualment faria un periodista, amb aspectes ben diversos.

• Llengua col·loquial, plena de castellanismes, que reflecteix la parla barcelonina de l'època.
• Estil senzill i directe.
• Pretén informar i entretenir.
• Gran valor històric.

Realisme i Naturalisme

Costumisme

Descoberta de la realitat en la novel·la. Descriu espais i personatges quotidians. Els autors reflectien que el món estava a punt de desaparèixer, amb una actitud nostàlgica. Descriuen el més autòcton, tradicional i pintoresc de la societat.

• Quadres o articles de costums: peces breus, amb poc argument i poca acció.
• Descripció com a paper predominant.

Realisme

Coneixement basat en la raó. Representació objectiva de la realitat, amb la voluntat de descriure amb exactitud. Època de la revolució industrial, de la consolidació de la burgesia i del sorgiment del proletariat.

Descripció objectiva

• Observació metòdica i meticulosa de la realitat.
• Interès per tots els aspectes de la realitat.
• Esperit crític.
• No intervenció dels sentiments personals.

Naturalisme

Realisme portat a l'extrem. Autor de referència: Émile Zola.

• Mètode experimental: observació, recollida de dades, formulació d'una hipòtesi i comprovació mitjançant l'experimentació.
• Es vol transformar la literatura en ciència.
• La ciència és l'eix de tot el coneixement humà.
• Positivisme: visió del món basada en l'experimentació directa de la realitat.
• Determinisme: determinaven el comportament humà basant-se en l'herència biològica i en el medi (depèn d'espai i temps).