Literatura Catalana Medieval: Humanisme, Bernat Metge, Ausiàs March i Tirant lo Blanc

1. L'Humanisme i la Literatura Catalana Medieval

1.1. Característiques de l'Humanisme

• L'humanisme és un moviment que mira cap a l’antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat. La burgesia té unes noves necessitats econòmiques, burocràtiques i mercantils.
• Els autors de l’edat mitjana escollien clàssics que havien passat pel sedàs del pensament escolàstic.
• Volien ressuscitar els ideals de racionalisme, mesura i crítica que trobaven en els clàssics antics, i que els van portar a una literatura culta i refinada.
• Els tres grans pensadors van ser Dante, Petrarca i Boccaccio.

1.2. L'Humanisme català i la Cancelleria Reial

• Alguns autors catalans aporten mostres d’aquesta nova mentalitat espiritual i literària, ja sigui en cercles burgesos urbans o a la cort. Hi ha una nova mentalitat: intenció crítica, racionalisme, to satíric i burlesc respecte a la moral. Bernat Metge era un personatge que compleix aquests ítems.
• Es crea la Cancelleria Reial, organisme burocràtic que redactava tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l’estament eclesiàstic de la Corona d’Aragó. Creada al segle XIII, va anar evolucionant fins a convertir-se en un focus important. Aquesta va uniformitzar la llengua del territori en l’àmbit de la llengua escrita.

1.3. Bernat Metge: vida i obres principals, Lo somni

• Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413) era funcionari de la Cancelleria Reial.
• Va escriure Lo somni amb l'objectiu personal d'autojustificar-se de què ell no havia matat el rei Joan I, el qual va aparèixer mort al bosc de Foixà. També ho va escriure per guanyar-se la confiança del nou rei Martí l’Humà (ho va aconseguir).
• Bernat és un autor de la narració en vers Libre de Fortuna e Prudència, del poema Sermó —paròdia dels sermons— i de Valter e Griselda —traducció d’una epístola llatina de Petrarca.
• Es mostra com un autor refinat, molt erudit (culte), amb tocs de sarcasme i de cinisme (costat fosc).
• Lo somni és la gran obra de l’humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval.
• Escrita en primera persona, ja que li interessa ser ell qui narri i s’exculpi.
• Un cop surt de la presó, escriu aquesta obra i narra que, mentre ell estava tancat, se li va aparèixer Joan I, acompanyat d'Orfeu (déu de la música) i Tirèsies (endeví cec).
• La intenció de Metge era justificar-se davant de Martí l’Humà per tal que el readmetés a la Cancelleria. Amb la intenció de complaure al rei i introduir reflexions sobre la immortalitat de l’ànima, Metge es presenta com a creient, igual que ho és el seu rei.
• Utilitza aspectes com: modernitat i racionalisme, culturalisme (idees d’autors grecs, italians i llatins que integren personatges mitològics). També utilitza el model de prosa culta.

2. Ausiàs March i la Poesia Nova

2.1. El sentit de l’obra ausiasmarchiana

• Ausiàs March és el primer que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Trenca amb la tradició trobadoresca i crea un nou estil propi.

2.2. Vida i obres principals

• Fill del militar Pere March, neix a Gandia cap al 1397. És armat cavaller i el van anomenar falconer major (màxima confiança del rei). Aquests acompanyaven, per exemple, al rei a caçar.
• Es va casar dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, que va morir al cap de pocs anys, i la segona amb Joana Escorna. Ausiàs va morir a València el 1459.
• L’obra ausiasmarchiana consta de 128 poemes (uns 10.000 versos) repartits en:
  • Cants d’amor
  • Cants de mort
  • Cants morals
  • Cant espiritual (poema de 224 versos)
• Dels cants d’amor destaquem que van significar una ruptura tant amb l’amor cortès trobadoresc com amb l'anomenat dolce stil novo (que idealitza l’enamorada). Era un amor adúlter fins que arriba Ausiàs i trenca amb això.
• Ausiàs va ser “pus extrem amador”, és a dir, l’amador més extrem de tots. Va ser dels primers a manifestar que l’amor et pot portar a emmalaltir pel fet d'idolatrar la dona estimada, i també a la condemna de l’ànima. Ara entén l’amor com un valor absolut.
• Expressa el realisme i per això trobem imatges casolanes:

1. «Bullirà el mar com la cassola en forn»: fa referència al fet que és capaç d’escalfar l’aigua del mar de tan calent com està a causa del seu sentiment amorós, de la mateixa manera que s’escalfa una cassola al forn.

• En els poemes d’Ausiàs trobem llargues imatges i comparacions hiperbòliques.
• Ausiàs també utilitza senyals com: «Plena de seny», «Liir entre cards», «O folla amor», «Amor, amor».
• Pel que fa a la resta de poemes, en el Cant Espiritual es dirigeix a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa.

3. La Novel·la de Cavalleries i la Novel·la Cavalleresca

3.1. Gèneres narratius medievals

• La novel·la de cavalleries és el gènere per excel·lència de l’edat mitjana.
• Ordres de cavalleria: institucions d’un gran prestigi. Tracten temes com l’honor, el valor, la justícia o la generositat.
• La cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les novel·les artúriques, també conegudes com a matèria de Bretanya. Es tracta d’un cicle d’obres entorn dels cavallers de la Taula Rodona.
• L'escriptor francès Chrétien de Troyes (segle XII) és l’autor més prestigiós.
• Un aspecte important de la novel·la de cavalleries és el seu caràcter meravellós, essent habitual la presència de mags —Merlí, Morgana—, monstres o aparicions.
• La novel·la catalana és una excepció —amb Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa al segle XV—, ja que es caracteritza pel realisme i per la versemblança, és a dir, l’aparença de veritat.
• El medievalista Martí de Riquer va distingir entre novel·les de cavalleries (les tradicionals, amb predomini de la fantasia) i novel·les cavalleresques (terme amb què es referia al Tirant i al Curial, on els elements meravellosos només apareixen de manera esporàdica).

3.2. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

• Joanot Martorell (Gandia, Safor, 1413/1415-1478) va ser un cavaller. Provenia d’una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar a Anglaterra, Portugal, etc.
• Intercanvia lletres de batalla amb diversos cavallers, sobretot amb el seu cosí Joan de Montpalau, pel fet que havia tingut relacions amb una germana de Martorell i després havia trencat les promeses de matrimoni que li havia fet.
• Joanot Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc, que devia escriure cap a l’edat de cinquanta anys i que va ser editada pòstumament el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu, considerat durant molt temps coautor de l’obra.
• Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important i més coneguda arreu del món. Els millors comentaristes mundials de la literatura medieval l’han citat i estudiat. Aquest prestigi s’explica per diferents raons i per tres aspectes clau:

• Novel·la total: moltes novel·les en una de sola (cavalleresca, eròtica...) i amb una trama argumental rica.
• El realisme: apareixen personatges creïbles, més complexos, i s’utilitzen diferents registres de llengua segons qui parla i la situació.
• L'humor i l’erotisme: la desmitificació, la ironia, les escenes amoroses jocoses i desvergonyides, així com la nova concepció amorosa i la importància del món femení.

Estructura de l'obra

• Tirant a Anglaterra (capítols 2-97): Alliberament d'Anglaterra per Guillem Varoic. Tirant guanya el torneig al millor cavaller.
• Tirant a l’Imperi grec (capítols 115-296): Tirant va a Constantinoble a deslliurar-la de l’amenaça dels turcs, lluitant contra el Gran Turc i el Soldà. Destacen les escenes eròtiques.
• Tirant al nord d’Àfrica (capítols 297-407): Tirant i Plaerdemavida a les costes de Barbaria. Tirant entra al servei del Cabdillo i evangelitza 44.000 musulmans.
• Retorn a l’Imperi grec i mort de Tirant (capítols 408-487): El Soldà i el Gran Turc demanen la pau final. Carmesina i Tirant moren abans de casar-se i són enterrats a Bretanya.

4. Curial e Güelfa: Argument i Estructura

• És una obra excepcional, tot i que hagi quedat eclipsada pel Tirant.
• L’historiador Abel Soler l'atribueix a un camarlenc del rei Alfons el Magnànim anomenat Enyego d’Àvalos, educat a la cort de València i enviat com a ambaixador a Milà i a Nàpols, on hauria escrit la novel·la entre 1445 i 1448.
• L’obra es caracteritza pel realisme i la versemblança, malgrat algun episodi al·legòric i mitològic.
• No se sap del cert res del seu autor, però sembla evident que era culte i bon coneixedor de les literatures francesa, castellana, italiana i llatina.
• Ambientada al segle XIII, es divideix en tres llibres, tots precedits d’un pròleg:

• Llibre I: s’hi explica la iniciació del jove Curial en el món de la cavalleria a Montferrat, empès per Güelfa, vídua de 15 anys amb qui s’estima en secret. L’heroi ha de fugir a Àustria, on venç un torneig, raó per la qual se li ofereix la mà de la jove Làquesis, que ell rebutja.
• Llibre II: Curial participa en el torneig de Melun i viatja a la cort de París; Güelfa, gelosa per Làquesis, deixa d’atorgar-li el seu favor.
• Llibre III: Curial viatja a Terra Santa i Grècia, i naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on passa sis anys captiu. Durant aquest temps, s’enamoren unes dames mores, una de les quals se suïcida per ell. En retornar a Montferrat, on participa en un torneig sense revelar la seva identitat, acaba sent acceptat per Güelfa i casant-s'hi.
• L'obra destaca per la combinació de les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa, tot barrejant personatges de ficció amb alguns d’històrics. L’obra té un aire més medieval que el Tirant i el seu llenguatge, fins i tot quan adopta un caire culte, aconsegueix semblar més natural.