Literatura Catalana Medieval i Moderna: Autors, Gèneres i Moviments Literaris

Otras lenguas extranjeras9,52 KB

Identificació de Fragments i Autors Literaris

  • a) «No·l prenatz lo fals jurat...»: Cerverí de Girona, cançó (tracta d’amor i el tema és la malmaridada).
  • b) «Mant hom se vana que morria pel vostre fill...»: Ramon Llull (es queixa de com alguns creients s’omplen la boca dient com estimen Jesucrist).
  • c) «Cell Tíxion qui·l voltor es menja el fetge, e per tots temps brota la carn de nou...»: Ausiàs March (hi ha una metàfora que alhora és una hipèrbole amb el mite de Tíxion i el voltor que li menja eternament el fetge. Mètrica i rima: versos decasíl·labs de rima consonant ABBACDDC).
  • d) «Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor...»: Ausiàs March (tornada, senhal: «Llir entre cards»).
  • e) «Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau...»: Joan Roís de Corella (el tòpic literari és morir d’amor).

Diferències entre el Llibre de Cavalleries i la Novel·la Cavalleresca

Llibre de Cavalleries

  • Espai: Terres exòtiques i llunyanes.
  • Temps: Època de l’acció en un passat remot o mític.
  • Personatges: Herois amb valors ideals i força increïble o màgica.
  • Llenguatge: Retòric i artificiós.
  • Context i autors: Segle XII-XVI, França, Chrétien de Troyes.

Novel·la Cavalleresca

  • Espai: Paisatges coneguts i versemblants.
  • Temps: Època coetània o molt propera.
  • Personatges: Cavallers humans, versemblants i de carn i ossos.
  • Llenguatge: Senzill, directe i col·loquial.
  • Context i autors: Segle XV, Corona d'Aragó, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc) i autor anònim de Curial e Güelfa.

Moviments Culturals i Artístics de l'Edat Moderna

  • a) Moviment cultural i artístic europeu que té la seva esplendor durant el segle XVI: RENAIXEMENT.
  • b) Moviment cultural i artístic europeu que té la seva esplendor durant el segle XVII: BARROC.
  • c) Moviment cultural i artístic propi del segle XVIII, especialment a França: NEOCLASSICISME.
  • d) Es destaca per un retorn a la imitació dels clàssics, un retorn al llatí com a llengua de cultura, un enaltiment de l’antropocentrisme i una religiositat més espiritual: RENAIXEMENT.
  • e) Es destaca per un retorn al classicisme, gust per l’harmonia, l’enciclopedisme; moviment molt relacionat amb el corrent filosòfic i polític conegut com el despotisme il·lustrat: NEOCLASSICISME.
  • f) Gust pels contrastos, els clarobscurs, els contraris, els extrems i l’ornamentació extrema: BARROC.
  • g) S’hi destaquen dos grans estils: el culteranisme i el conceptisme: BARROC.
  • h) Molt relacionat amb la Revolució Francesa i la Il·lustració: NEOCLASSICISME.

Qüestionari de Vertader o Fals (V / F)

  • La poesia trobadoresca s’inicia a Occitània al voltant del segle XII. V
  • És una poesia adreçada a tots els públics, per això no es feia en llatí. F (No ho és; es tracta d’una literatura molt culta, refinada i aristocràtica).
  • Els trobadors catalans escrivien en provençal (occità). V
  • El principal gènere trobadoresc és el sirventès. V
  • El trobar leu, el trobar clus i el trobar ric són diferents gèneres trobadorescos. F (Són estils poètics).
  • Quan parlem d’alba, plany, tensó, pastorel·la, sirventès o cançó, parlem d’estils trobadorescos. F (Parlem de gèneres trobadorescos).
  • Ramon Llull va escriure en català, castellà, llatí i àrab. F (Va escriure en català, occità, àrab i llatí).
  • El primer llibre de Ramon Llull fou L’Art. F (Fou el Llibre de contemplació en Déu).
  • El llibre on explica el seu mètode científic i filosòfic per demostrar l’existència de Déu i que la religió cristiana és la veritable és el Llibre d’Amic e Amat. F (Pertany a la seva Art general i es troba inserit en el Blanquerna o plantejat al Llibre de contemplació).
  • Ramon Llull és considerat el pare del català literari, ja que va haver d’adaptar la llengua catalana, només emprada col·loquialment, per a usos intel·lectuals i teològics. V
  • Les Quatre Grans Cròniques són totes escrites per reis. F (Només dues: la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós; les de Desclot i Muntaner no).
  • La crònica de Jaume I utilitza el plural majestàtic «nos». V
  • El plural majestàtic només el podien emprar els reis que redactaven personalment les seves memòries. V
  • Les Quatre Grans Cròniques són les primeres mostres de textos historiogràfics escrits originàriament en llengua romànica a la Corona d'Aragó. V
  • Anselm Turmeda va escriure obres didàctiques tant en llengua àrab com en llengua catalana, adreçades a un públic musulmà i cristià en cada cas. F (Les seves obres morals més conegudes per al públic d'aquí foren en català; en àrab escrigué l'apologia de l'islam).
  • Anselm Turmeda va anar a predicar a Tunis, però va ser empresonat i torturat; finalment va tornar a Mallorca on actualment està enterrat. F (Es va convertir a l'islam i està enterrat a Tunis).
  • Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, juntament amb Anselm Turmeda i Ramon Llull, són clares mostres de la literatura moralitzant del segle XV. F (Ramon Llull és del segle XIII-XIV i els altres del segle XIV-XV).
  • Jordi de Sant Jordi, autor del segle XV, va compondre poemes de forta influència trobadoresca pel que fa a la forma i el contingut, però lingüísticament es va anar allunyant del provençal. V
  • Jordi de Sant Jordi va escriure una composició des de la presó («Presoner») on demanava l’auxili reial, tant per ell com per als seus companys, captius de les tropes d'Sforza a Nàpols. V
  • Ausiàs March és el millor trobador català. F (Ausiàs March no és un trobador, sinó el primer gran poeta en català modern que trenca amb la tradició trobadoresca provençal).
  • En la poesia d'Ausiàs March destaquen les comparacions, les al·legories, les hipèrboles i les metàfores. V
  • Ausiàs March fa servir molt la cobla, una estrofa heretada dels trobadors. F (La cobla és precisament l'estrofa característica de la tradició trobadoresca que ell manté formalment).
  • Roís de Corella fa servir el tòpic de morir d’amor en el seu poema de la Balada de la garsa i l’esmerla, però a diferència de March pren distància amb el lector en identificar els amants amb els dos ocells. V

Autors, Característiques i Procedència Geogràfica

Identificació d'Autors per Trets Biogràfics

  • Signa amb el sobrenom o pseudònim «El Rector de Vallfogona» quan escriu poesia eròtica, escatològica o humorística: Francesc Vicent Garcia.
  • No va escriure cap dels sermons que se li atribueixen, ja que els copiava el seu seguici: Sant Vicent Ferrer.
  • Segurament fou fill de conversos i cavaller protegit d’Alfons el Magnànim: Jordi de Sant Jordi.
  • Va fer apostasia de la religió cristiana i abraçà l’islam: Anselm Turmeda.
  • Es considera el més gran amador i patidor de la poesia catalana: Ausiàs March.
  • Va escriure una de les novel·les cavalleresques més importants (Tirant lo Blanc): Joanot Martorell.
  • Foren contemporanis d’Ausiàs March: Joan Roís de Corella i Joanot Martorell.
  • Fou un trobador àulic, és a dir, que estava al servei de diferents reis: Cerverí de Girona.
  • Va dedicar-se a malmetre la imatge de Ponç de Mataplana i del bisbe d’Urgell en els seus sirventesos: Guillem de Berguedà.
  • Va escriure un plany sentit a Ponç de Mataplana amb motiu de la seva mort: Guillem de Berguedà.
  • Va viatjar a Gènova, Pisa, París, Roma, Xipre, Armènia, Tunis, Terra Santa... per predicar: Ramon Llull.

Classificació per Procedència Geogràfica

  • Mallorquins: Ramon Llull, Anselm Turmeda.
  • Valencians: Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer.
  • Catalans: Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Francesc Vicent Garcia.

Descargar

PDF Word HTML