Literatura catalana medieval: Lo Somni, Ausiàs March y Tirant lo Blanc

Crisi, prosa religiosa i humanisme

Crisi de la pesta negra, males collites, etc. Literatura religiosa.

Francesc Eiximenis (1340-1409)

Frare de l'ordre franciscà, va desenvolupar un ensenyament moral dels cristians amb un estil directe i planer. Obres principals:

• Lo Crestià: coneixements fonamentals, faltes més elementals i pecats capitals (seguir la vida cristiana).
• Llibre de les dones: manual d'educació de la dona cristiana en cadascuna de les etapes de la vida.

Vicent Ferrer (1350-1419)

Ingressà al convent dominicà als 17 anys. Predicador itinerant, va pronunciar 280 sermons, de tres hores de durada i escoltats per 8.000 persones. Element característic: la fi del món.

Anselm Turmeda (Palma, 1355 - Tunis, 1423)

Frare de l'ordre franciscà que el 1389 es convertí a l'islam.

• Llibre de bons amonestaments: recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil (inclou un elogi dels diners).
• Autobiografia i atac als partidaris de la creu (1420): relata la seva conversió.

Humanisme

Moviment intel·lectual sorgit a Itàlia al segle XIV, amb Itàlia com a centre.

Bernat Metge (1346-1413)

Ingressà el 1371 com a funcionari de la cancelleria. Amb l'arribada de Joan I al tron, va ascendir fins a secretari reial. Es va veure implicat en la mort de Joan I, i va ser destituït i empresonat. Escriu Lo Somni per recuperar el favor del nou rei, Martí I; finalment fou reincorporat. Influït per Petrarca.

• Primera etapa: Llibre de Fortuna e Prudència (1381), en aparells de vuit síl·labes, primera persona, viatge a una illa imaginària. El Sermó parodia els discursos morals dels predicadors.
• Segona etapa (humanisme): abans de Lo Somni va escriure l'Apologia, diàleg filosòfic que imita la prosa complexa de Petrarca.

Lo Somni

Citada per Joanot Martorell un segle més tard, és la primera manifestació de prosa humanística. Consta de 4 llibres:

1. Fingeix un diàleg amb Joan I; visió escèptica.
2. Joan explica a Bernat la raó de la seva mort sobtada.
3. Prenen la paraula Orfeu i Tiresias.
4. Elogi general de les dones.

Ausiàs March (1400-1459): renovació del vers català

Ausiàs March va renovar el vers català. Conserva 128 poemes organitzats en quatre apartats: Cants d'amor, Cants morals, Cants de mort i Cant espiritual.

L'amor ocupa el lloc central de la seva poesia. El poeta utilitza cinc sobrenoms per referir-se a les dames a qui dedica els poemes: Plena de seny (19 poemes) i Llir entre cards (35 poemes), entre d'altres.

Són tres els poemes menors: Amor, Amor, mon darrer bé i Oh, foll'amor. El poeta tracta el sentiment amorós com a essencial.

Estil: versos decasil·labis, lírics, amb cesura (4+6). Joc retòric amb figures com la metàfora, la comparació, l'antítesi i la paradoxa. És el gran clàssic de la lírica medieval.

Joanot Martorell (1410-1465) i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va ser cavaller. El fracàs i la ruïna econòmica de la seva família el van dur a escriure Tirant lo Blanc (1460). L'heroi no és gens sobrehumà; va empenyer Tirant lo Blanc a un prestamista. L'èxit va ser immediat.

L'obra s'estructura en cinc parts, amb escenaris geogràfics diferents, dos temes (militar i amorós) i l'objectiu del desig carnal:

1. Primera part: lluita a Londres, on derrota tots els contrincants.
2. Segona part: Sicília i Rodes. Assetjada l'illa de Rodes, Tirant aconsegueix alliberar-la. L'emperador de Constantinoble demana els seus serveis per combatre el turc.
3. Tercera part: l'Imperi Bizantí i l'amor entre Carmesina i Tirant. Hi ha dos personatges oposats: Plaerdemavida, a favor de l'amor, i la Viuda Reposada, en contra.
4. Quarta part: la nau de Tirant i Plaerdemavida naufraga; inicien una tasca evangelitzadora a Tunis, però retornen a Constantinoble.
5. Cinquena part: s'allibera Constantinoble. Carmesina es casa amb el seu amant, Tirant, però ell emmalalteix i mor; Carmesina mor de dolor en perdre el seu amat.

Els personatges són polièdrics. És una novel·la total, pel seu caràcter històric, social, militar i sentimental.