Literatura Catalana del Noucentisme i Postsimbolisme: Autors, Moviments i Context Històric
Literatura catalana: Escola Mallorquina, Noucentisme i Postsimbolisme
L'ESCOLA MALLORQUINA: àmbit noucentista. Conserva trets de la Renaixença. Es diferencia per la contenció classicista (cap tema desagradable), la perfecció formal i la religiositat. Monotemàtica.
Miquel Costa i Llobera
Sacerdot. Llenguatge mesurat, elegant i exigent. Òrfe de mare, l'avi li va transmetre l'interès pels clàssics. Va ser un avançat del noucentisme: poesies, Hurcarianes, visions de Palestina.
El Noucentisme
Parteix del modernisme, però s'allunya de les seves idees: pretén modernitzar Catalunya partint de l'ideari i la veu pròpia. La poesia s'oposa a l'espontaneïtat i opta per ser formal. Es desintegra amb la dictadura.
Josep Carner
Els primers poemes són modernistes per influència; després, noucentistes. Gran autor de les lletres catalanes del segle XX, renovador de la poesia i príncep dels poetes catalans. Crea un nou estil de parla polítana. Edita Poesia, A un aürò, Arbres...
El Postsimbolisme
Tensions entre la classe obrera i la burgesa. Derivat del simbolisme, però més extremat i radicalitzat. Idea simbolista: expulsar la poesia del món de la realitat i dels sentiments; per això s'expressaven amb símbols, renovant la forma d'expressió. Practicaven la poesia pura i la musicalitat.
Màrius Torres
No forma part del moviment literari ni de la tradició postsimbolista. Generació perduda. Estudiant de Medicina, ingressat en un sanatori per tuberculosi. Dedicà Cançons de Malalta a Mercè Figueres de Malalta. Escriu sobre la música, el món natural, l'amor i la mort. La seva poesia connecta amb la tradició simbolista i postsimbolista: descriu un món subjectiu i l'estructura és rigorosa, formal i elaborada.
Josep Maria López-Picó
Aristòcrata. Cançons del rem i la vela. Registres lírics i èpics. Domina tots els gèneres: teatre, musicalitat. Vinyes verdes...
El Realisme Històric
Té més contingut que forma: els poemes esdevenen narratius, amb llenguatge senzill.
Joan Oliver (Pere IV)
Grup de Sabadell que s'exilia a França i Xile. La seva poesia s'acosta a l'avantguardisme o a l'humorisme. És realista.
Pràctica 1: Determinació de la densitat d'un sòlid
Procediment
- Pesem la balança.
- Dissolem la pastilla d'aigua destil·lada en un matràs aforat de 100 cm³ amb aigua rentada.
- Acabem d'omplir amb aigua destil·lada, usant un comptagotes, i enrasem.
- Tapem i remenem fins obtenir una dissolució homogènia.
- Etiquetem.
Pràctica 2: Preparació d'una dissolució a partir d'una solució concentrada
Procediment
- Mesurem amb una pipeta i una pera la quantitat (--cm³) de solució concentrada i els aboquem en un matràs aforat, on hi ha aigua prèviament.
- Acabem d'omplir amb aigua destil·lada, usant un comptagotes.
- Tapem i remenem.
- Etiquetem.
Pràctica 3: Valoració àcid-base (volumetria)
Procediment
- Omplim una bureta amb la solució de NaOH (concentració M).
- Agafem --cm³ de la solució problema amb pipeta i pera i els aboquem en un erlenmeyer, juntament amb unes gotes d'indicador.
- Obrim la aixeta de la bureta i deixem caure poc a poc la solució, remenant l'erlenmeyer.
- Quan observem el canvi de color (punt final), tanquem l'aixeta i llegim el volum gastat.