Literatura Catalana de Postguerra: Context, Autors i Evolució

Context Històric i Social de la Postguerra

L’assaig de la postguerra reflecteix una situació difícil i primària. D’una banda, la censura i la repressió franquista impedeixen un desenvolupament normal de la reflexió ideològica i el debat; d’altra banda, es donen una sèrie de factors que dificulten la unitat d’aquest gènere: manca de professionals, de mitjans de comunicació de massa, d’opinió pública i l’aïllament dels nostres autors.

A finals dels anys 50 i al llarg dels 60 es produeix un reviscolament d’aquesta literatura d’idees afavorida per un cert rellançament econòmic i per un relaxament de la censura.

L’escriptura de l’obra s’emmarca dins de l’època del franquisme, és a dir, un règim antidemocràtic amb prohibició de partits, sindicats, institucions democràtiques, censura i abolició de drets i llibertats, així com una societat submergida en la misèria i la repressió. Abundava l’imperialisme, el falangisme i l’antimarxisme, a més de la confessionalitat de l’estat. Socialment era temps d’una gran desigualtat d’oportunitats, profund masclisme, xenofòbia, etc.

Posteriorment, apareixen revistes i institucions, s’aprova la llei de premsa que alleugera la censura, es creen premis (com els Premis Octubre) i comencen a editar-se llibres.

L'Assaig Català de Postguerra

Característiques Generals

El panorama de l’assaig català de postguerra revela una situació molt precària. La immediata postguerra fou un període gens estimulant per a l’assaig públic. L’assaig català no comença a recuperar-se fins a finals dels 50 i els 60, afavorit per un auge econòmic i per una relativa atenuació de la censura.

Alhora, el context internacional proporcionà nous temes de debat que acapararen l’interés de l’opinió pública:

• Cristianisme i revolució.
• Els problemes de la joventut.
• El moviment obrer al món capitalista.
• El futur europeu.
• Els problemes del tercer món.

Per la seua banda, les editorials s’esforcen per oferir una gran oferta d’aquests temes, com és el cas d’Edicions 62.

Evolució i Etapes de l'Obra (Joan Fuster)

• 1a etapa: Assaigs humanístics. En aquesta etapa destaquen obres com “Diccionari per a ociosos”, “Sagitari” i “Judicis finals”. Els interessos humanístics de Fuster es donen entorn de dos temes: la cultura i la crisi de l’home en l’actual món canviant.
• 2a etapa: Assaigs de temàtiques sociopolítiques. Destaca “Nosaltres els valencians”. Aquesta etapa està formada per un conjunt d’escrits on intenta conscienciar el seu poble de la identitat i els problemes propis, concloent que, per als valencians, l’únic camí per preservar la seua personalitat és la unitat amb els altres pobles de parla catalana.
• 3a etapa: Estudis d’història cultural. Ací escriu obres de caràcter historicocultural com “La Decadència al País Valencià” o “La Literatura Catalana contemporània”. En estos treballs, Fuster va més enllà i posa en relleu la personalitat dels autors, els emmarca en el context historicocultural, destaca aspectes d’història sociolingüística, etc.

Autors Destacats de l'Assaig

• Maria Aurèlia Capmany: Esdevé una de les veus més autèntiques i dinamitzadores en cultura i teatre. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d’un assaig modern, homologable pel to i els temes al que s’estava fent en altres països. Obres principals: La dona a Catalunya i Pedra de toc.
• Josep Pla: La seua obra ofereix una vista completa de la societat del seu temps de manera subjectiva i col·loquial. Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat. Presenta una obra prolífica amb més de 120 llibres.

La Poesia de Postguerra

Característiques Generals

En el context de la postguerra, hi hagué una forta repressió a la nostra cultura. Molts autors s’exilien i continuen escrivint poesia a l’estranger (com Carles Riba amb Elegies de Bierville) i fins i tot se celebraren els Jocs Florals a l'exili des del 1941. D’altres, però, es queden amb el silenci o la clandestinitat com a alternatives.

No obstante, la poesia es va convertir, ja des dels primers temps de la dictadura, en el gènere literari dominant per la brevetat dels textos, la qual cosa possibilitava la seua difusió en àmbits privats. Així, aparegueren tertúlies, reunions i les primeres plataformes d'edició. Foren importants les tertúlies de Carles Riba a Catalunya i de Miquel Adlert a València. Ací es generà un grup anomenat Torre, com l’editorial que crearen. Les primeres publicacions en llengua autòctona es realitzaren en poesia.

Altres Models Poètics

1. Poesia de tradició simbolista (Anys 40-50): Domini de l’expressió, enriquida per les metàfores i la construcció del símbol. Autors destacats: Carles Riba, Salvador Espriu i Rosa Leveroni amb “Poesia”.
2. Poesia de tradició avantguardista (Anys 40-50): Poesia rupturista amb les concepcions literàries i amb el llenguatge encunyat per la tradició. La seua característica principal és la provocació. Autors destacats: Josep Palau amb “Poemes de l’Alquimista” i Joan Brossa amb “Em va fer Joan Brossa”.
3. Poesia de tradició realista (Anys 60): Aquest és el model de l’obra d’Estellés. És una poesia de denúncia política o de protesta social que busca expressar-se en un llenguatge planer i senzill cercant una comunicació directa amb el lector. Autors destacats: Salvador Espriu amb “La pell de brau” i Miquel Martí i Pol amb “Ara mateix”.

Evolució Poètica de Vicent Andrés Estellés

• Anys 40. Els inicis: Escriptura en castellà. Poesia més individualista.
• Anys 50. El poeta de la postguerra valenciana:
  • Publica els seus primers llibres i obté premis literaris.
  • La mort de la seua filla enfonsa Estellés en una crisi personal i un exili interior (cicle de producció “de tenebres”).
  • Es trasllada a Burjassot i canvia “de les tenebres a les meravelles”. Poesia de la quotidianitat de la postguerra, amb influència d’Ausiàs March, Jaume Roig, etc. Compromís cívic i preocupació per la col·lectivitat.
  • 1968: completa i tanca el Llibre de meravelles.
• Anys 70-80. El poeta nacional dels valencians: Època de difusió, reconeixement i projecció d’Estellés com a poeta nacional dels valencians. Rep premis i reconeixements, com ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de València. Molts músics basen les seues obres en la seua poesia. Escriu Mural del País Valencià, prolongant el compromís ferm amb el seu poble.