La literatura catalana de postguerra: Enric Valor i Mercè Rodorella
1. La postguerra
La pèrdua de la guerra civil va significar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació de tots els organismes culturals. Durant la postguerra, la literatura catalana va patir una dura repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es van trobar de sobte davant d'un panorama orfe i sense referents.
Aquest panorama literari i històric es pot dividir en quatre etapes:
- Anys 40: Van ser uns anys molt durs de postguerra, caracteritzats per la pobresa, la repressió severa i l'aïllament internacional.
- Anys 50: Es produeix una tímida obertura amb el suport internacional dels Estats Units.
- Anys 60: Època de recuperació econòmica al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
- Anys 70: Moment marcat per una forta i organitzada oposició al règim.
La producció narrativa inicial presentava un panorama desolador, ja que responia als gèneres més tradicionals i desfasats de les tècniques narratives modernes. L'aïllament cultural va impedir que fins als anys seixanta no arribaren plenament les influències de grans autors universals com James Joyce o Marcel Proust.
Els Premis Joanot Martorell van començar a impulsar la novel·la a finals dels anys 40. Al seu torn, els autors valencians van donar un gran impuls a la cultura als anys 60 gràcies al lideratge intel·lectual de Joan Fuster.
Els principals corrents narratius van ser:
- La novel·la psicològica.
- El realisme objectivista.
- La novel·la existencialista.
2. Enric Valor
Enric Valor és un dels autors clau de la nostra literatura contemporània. Va destacar especialment en tres facetes essencials: com a rondallaire, novel·lista i gramàtic.
En la seua obra, Valor destaca per l'ús del narrador omniscient i subjectiu, per la gran precisió i cura amb què escriu, i pel seu absolut domini de la llengua.
Faceta com a rondallaire
La seua obra cabdal com a rondallaire va ser Rondalles valencianes, un recull que integra tres tipologies:
- Rondalles meravelloses.
- Rondalles de costums.
- Rondalles d'animals.
Les Rondalles d'Enric Valor presenten trets molt definits:
- Estan ambientades als espais de la muntanya valenciana.
- Més enllà d'una simple recuperació folklòrica, constitueixen autèntica creació literària.
- Utilitzen un registre ric, basat en un llenguatge popular però depurat i correcte.
Faceta com a novel·lista
Com a novel·lista, destaquen les següents característiques:
- Segueix clarament el corrent del realisme europeu.
- Conrea la narrativa curta (com ara en Un fonamentalista del Vinalopó).
- Les seues obres pretenen bastir una crònica social i històrica del període que li va tocar viure.
En el procés d'edició de les seues novel·les, Valor va patir dificultats amb la censura a causa del tractament de l'adulteri, motiu pel qual va haver de reescriure passatges per eliminar aquest motiu temàtic.
3. Mercè Rodorella
Mercè Rodorella realitza en les seues obres una profunda exploració dels pensaments i sentiments de les dones mitjançant l'ús magistral del monòleg interior.
En la seua narrativa recrea l'univers de la infantesa com a símbol de felicitat perduda, en contrast frontal amb el món adult de la protagonista, que encarna el desencís i el patiment. Les seues protagonistes són dones profundament marcades per circumstàncies adverses, el dolor i la solitud.
La trilogia simbòlica
L'obra de Rodorella destaca per una intensa càrrega simbòlica, reflectida en tres etapes vitals clau:
- Aloma: Representa la joventut. Descriu el pas cap a la maduresa d'una jove a través d'una relació íntima i desgraciada amb un home madur emparentat amb ella.
- La plaça del Diamant: Simbolitza la maduresa. Considerada l'obra mestra de la nostra literatura de postguerra, narra la trajectòria vital i l'evolució psicològica de la protagonista (Natàlia / Colometa) amb un estil col·loquialitzat i subjectiu, paral·lel als fets històrics del moment.
- Mirall trencat: Simbolitza la vellesa i la mort, mitjançant la desintegració gradual d'una família benestant i del seu casalot.
En conclusió, es pot afirmar que Rodorella és la màxima representant de la novel·la psicològica catalana de la postguerra.