Literatura Catalana de Postguerra: Narrativa, Enric Valor i Mercè Rodoreda

1. El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70. La producció narrativa de l'època

La característica principal d'aquests anys va ser la censura i la prohibició de l'ús públic i a les escoles del català, a causa de la política de substituir les llengües minoritàries pel castellà. Hi va haver una escassa literatura, en part per l'exili de bona part dels intel·lectuals. A València destaca principalment la producció en vers. Els gèneres minoritaris no se'n van veure tan afectats, però sí la narrativa. Després de la Segona Guerra Mundial la situació va millorar gradualment.

Existeixen diversos gèneres narratius destacats durant aquesta etapa:

• La novel·la fantàstica i d'evasió: pretén escapar de la dura realitat mitjançant l'humor i la ironia. Utilitza personatges i dades inventades. Joan Perucho n'és un autor destacat.
• La novel·la psicològica: té un marcat caràcter catòlic i existencialista. Hi destaquen autors com Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda.
• La novel·la realista: va estar sotmesa a una forta censura, ja que tractava obertament sobre les condicions de vida durant la postguerra. Hi destaquen Josep Maria Espinàs i Manuel de Pedrolo.

A finals dels anys seixanta pren força la normalització lingüística i, en la dècada dels setanta, la producció narrativa torna progressivament a la normalitat.

2. Característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor

Aquest autor conrea la prosa narrativa, els contes populars valencians —com les cèlebres Rondalles valencianes— i la novel·la realista i rural, on retrata la dura forma de vida als pobles. Durant l'època de l'inici del franquisme es va dedicar principalment a difondre la normativa lingüística i no tant a la creació literària; més tard escrigué el gruix de la seua obra narrativa.

Un tema recurrent en la seua producció és la comparació entre la vida a la ruralia i a la ciutat, de vegades idealitzant el camp i d'altres valorant-lo de forma crítica, un estil propi d'èpoques anteriors. A més, realitza una profunda anàlisi psicològica dels personatges. En la seua trilogia (el Cicle de Cassana) fa un fidel retrat de la societat valenciana del moment.

Destaquen les següents característiques en la seua obra:

• La localització de les seues trames en un paratge natural magnífic i detallat.
• La representació tant de la part positiva com de la negativa dels costums populars.
• La reflexió constant sobre la justícia i la dignitat humanes.
• Un estil acurat amb un llenguatge molt ric i polit que reflecteix la seua estima per la llengua.
• Abundants descripcions detallades i minucioses.
• Un model de narració versemblant, lineal i arrelat a la naturalesa tal com l'autor la va conéixer.

3. Psicologia dels personatges en la producció literària de Mercè Rodoreda

Va començar escrivint en publicacions periodístiques. Quan s'inicia en la novel·la psicològica, aquesta era una tendència freqüent, però Rodoreda va continuar desenvolupant i perfeccionant el gènere durant molt més de temps. Va viure en primera persona les tràgiques conseqüències de la guerra, una vida amorosa agitada i un llarg exili. Rep influències decisives d'autors estrangers de tall psicologista, especialment de Virginia Woolf.

En la seua obra destaca la precisa descripció psicològica dels personatges, sobretot femenins, sotmesos al pas destructiu del temps. Aquests personatges evolucionen al mateix ritme que ho fa la realitat circumdant. És clau el paral·lelisme que s'estableix entre el món interior dels protagonistes (pensaments, emocions) i la descripció exterior dels llocs, les persones i les situacions; els diàlegs es fonen orgànicament amb els fluxos de pensament.

Així mateix, s'observen constants modulacions en els estils del discurs, aconseguint que narració, descripció i diàleg s'entrellacen íntimament. La psicologia es manifesta també mitjançant la repetició de motius o expressions que esdevenen veritables obsessions simbòliques per a cada personatge. La seua literatura integra elements existencialistes, neorealistes i simbòlics.

Entre les seues novel·les més destacades trobem:

• Aloma: obra que anticipa els trets distintius i la maduresa de la seua producció posterior.
• La plaça del Diamant: on retrata la vida d'una dona de classe popular (Natàlia, «Colometa») i com conflueixen els grans esdeveniments col·lectius —com la Guerra Civil— amb les vivències, dolors i transformacions de caràcter estrictament personal.