La Literatura Catalana de Postguerra: Obra de Josep Pla i Llorenç Villalonga

Context i Trajectòria de Josep Pla

Al llarg del temps, Josep Pla mostra un compromís creixent amb la Lliga Catalana, alhora que critica el govern de la República. Amb l'aixecament militar del general Franco, s'exilia de la Catalunya republicana per part dels anarquistes i col·labora amb els serveis d'espionatge del govern franquista.

Reedició de l'Obra Completa (1939-1975)

En acabar la guerra, comença l'etapa més fecunda de la seva producció. El resultat són 50 volums que podem distribuir en els apartats següents:

• Obres narratives: com El carrer estret (1951) i Nocturn de primavera (1953).
• Obres assagístiques: com Les hores (1953), Els anys (1953) i Els pagesos (1952).
• Llibres de viatges: com Les Illes (1947), De l'Empordanet a Barcelona (1956) i Week-end a New York (1955).
• Dietaris i memòries: com El quadern gris (1966) i Cases de dispesa (1957).
• Obres biogràfiques: com les diferents sèries Homenots (a partir del 1958).

Estil Literari

Quant a l'estil, tot i que Pla es va educar lingüísticament durant el Noucentisme, sempre va defugir l'arcaisme, el cultisme innecessari i la frase ampollosa. De fet, la professió de periodista corresponsal el va encaminar a adoptar un estil elegant i senzill, atractiu i entenedor. Allò que destaca de la seva obra són les descripcions.

Llorenç Villalonga i la seva Obra

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980) va néixer en una família de l'aristocràcia mallorquina. Va estudiar Medicina i va ser director d'un hospital psiquiàtric de Palma. La seva obra és extensa: quinze novel·les, llibres de relats, obres teatrals i articles periodístics.

Inicis i Evolució

En els inicis com a narrador, Villalonga veia amb escepticisme l'eficàcia de la llengua catalana per a la creació literària; de fet, començà a escriure en castellà i el canvi en la primera obra en català, Mort de dama, s'explica tan sols per la voluntat de donar versemblança als personatges dels anys 20. per això, la novel·la va provocar el rebuig i l'enemistat amb els escriptors de l'Escola Mallorquina i amb una part de la societat aristocràtica del moment, més conservadora i tradicional.

Acabada la Guerra Civil, i escèptic amb el nou règim, comença a freqüentar tertúlies literàries gràcies a l'amistat amb Sanchis Guarner, que el reconcilia amb els intel·lectuals mallorquins «resistents»: Francesc de Borja Moll (primer editor de Villalonga en la postguerra), Jaume Vidal i Alcover, Josep Maria Llompart, etc.; i recupera el català amb La novel·la de Palmira (1952). L'obra més destacada d'aquesta època és Bearn o la sala de les nines (1961).

En la darrera etapa, obres com Falses memòries de Salvador Orlan (1967) accentuen aquesta tendència autobiogràfica. Al final de la seva vida, l'èxit l'acompanyà: el 1974 publicà La Vigne i Andrea Víctrix. El 1975 va publicar el darrer llibre, Un estiu a Mallorca.

Narrativa Breu i Teatre

Villalonga, en els dos reculls de contes El lledoner de la clastra (1958) i De fora Mallorca (1966), trobem peces mestres del conte català de postguerra com, per exemple, «Charlus a Bearn».

Els temes, els personatges, les situacions i els símbols de les novel·les es repeteixen en la majoria de les obres teatrals, que no són més que reelaboracions d'aquelles. Faust (1962) és la versió teatral de «Sota la influència de Faust» (la segona part de Bearn) i A l'ombra de la Seu (1966) és l'adaptació de Mort de dama. Cal destacar les dues sèries de Desbarats, 15 peces breus, pròximes a l'esperpent.