Literatura Llatina i Medieval: De Catul a Dante Alighieri

Literatura llatina i medieval

Catul i l'amor en la poesia llatina

Catul va ser influït per la temàtica amorosa, i el seu poema més conegut és "Llum breu", que tracta de la vida i de la "nit eterna" de la mort.

Virgili i la poesia bucòlica

Virgili va escriure les seues primeres obres: les Bucòliques, que recullen 10 èglogues. Són un gènere líric que presenta uns pastors de dolça vida camperola, els quals s'ajuden econòmicament (mercaderies). Ell també va conrear la poesia èpica i narrativa, que explica història; és autor de l'Eneida i de les Èglogues.

Horaci i els seus tòpics

Horaci conreà la poesia a partir d'elements senzills i va inaugurar alguns tòpics com la aurea mediocritas i el beatus ille, així com el collige, virgo, rosas ("cull, donzella, les roses"), que convida a aprofitar la joventut.

Ovidi i la poesia eròtica

Ovidi va escriure poesia eròtica. La seua obra més important és les Metamorfosis (canvi), una epopeia.

La literatura èpica medieval

L'èpica medieval és la literatura dels herois, en la línia d'Homer i de Virgili. Narra en vers els episodis bèl·lics i les gestes gloriosas de l'avantpassat, de manera que es Com està escrit i de què parla, exalta l'heroisme i les actituds nobles. Són les primeres manifestacions literàries en llengua vulgar, que es transmetien oralment pels juglars, els qui cantaven i recitaven. Presenten trets propis de l'oralitat, com la repetició i els comentaris.

Hi ha dos grups principals:

• Èpica germànica: les dones eren guerreres (les valquíries). Inclou l'èpica anglosaxona, la islandesa i l'escandinava, escrites en alemany.
• Èpica romànica: són els cantars de gesta, pròpies de la literatura castellana i francesa. La diferència és que la romànica és més realista i fidel als fets. A l'èpica franca pertany la Chanson de Roland.

La poesia dels trobadors

La poesia dels trobadors s'escrivia en occità durant els segles XII i XIII. Els trobadors compostaven música i eren els qui ho cantaven. Hi havia dones escriptores, anomenades trobairitz.

L'amor cortés

L'amor cortés era el sistema principal. La concepció de la relació amorosa reproduïa el sistema feudal: es demanava "servir" la dama. Era un amor prohibit perquè la dama ja estava casada. Les figures habituals eren el gelós i els lauzengiers (els envejosos).

Gèneres i mètrica

• Cançó: el senyal no era només el nom de la dama, sinó també el dels juglars; s'ocultava el nom de la dama.
• Sirventès: era l'atac contra algun enemic.
• Plany: era la lamentació.

La mètrica era igual en totes les estrofes, consonant. Les estrofes s'anomenaven cobles; l'estrofa final era la tornada i la última cobla contenia el plany.

Dante Alighieri i la Divina Comèdia

Dante és el gran autor de la literatura medieval. El seu estil és el dolce stil novo, que es refereix a una altra persona i introdueix un tòpic nou: la donna angelicata, la dona com a àngel. Les novetats són la sinceritat en l'expressió amorosa i la musicalitat dels versos. Cavalcanti va ser un dels seus grans creadors, i Petrarca també hi està associat.

El seu llibre més important és la Vita nova, on expressa el seu amor per Beatriu, que ha mort i per a ell era una santa.

La Divina Comèdia

Boccaccio va ser qui li va posar el nom de Divina, ja que Dante la va titular Comedia. Va escriure-la durant 15 anys, en diferents etapes. Està escrita en vers endecasíl·lab, amb estrofes de tres versos anomenades tercines, rimades i encadenades, i acaba amb un vers solt.

• I. Infern
• II. Purgatori
• III. Paradís

Cada cant té 33 versos, excepte el primer, que en té 34. En l'Infern se li apareix Virgili, que sempre l'acompanya; per a Dante era el millor poeta i el guiarà per l'Infern i el Purgatori, perquè ell no pot entrar al cel. Cada cercle és un càstig. El Purgatori és una muntanya en direcció inversa a l'Infern, i el Paradís està en un lloc innatural; en el mig hi ha Déu, i alguns cels tenen noms de cossos del sistema solar.

Aquesta obra marca el trànsit de la literatura medieval a la literatura moderna.