Literatura medieval catalana i conceptes de comunicació lingüística
Autors de la literatura medieval catalana
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1419)
Frare dominicà, famós com a orador i taumaturg. Va predicar per tot Europa i va participar el 1412 en el Compromís de Casp en favor de Ferran d'Antequera. Conservem bona part dels seus sermons gràcies als reportadors o taquígrafs que l'acompanyaven i que intentaven reproduir al peu de la lletra les paraules del predicador. Parlava per a grans multituds que el seguien allà on anava, normalment per un període limitat de temps, per raons diverses.
Característiques dels seus sermons:
- Un llenguatge col·loquial i popular.
- L'escenificació i la gesticulació de part dels seus discursos, ja que predicava en llocs on es parlaven altres idiomes.
- Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per a fer-los més entenedors.
- Ús de recursos retòrics repetitius per a facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
- Utilització d'exemples, comparacions i onomatopeies.
El dramatisme d'alguns dels seus sermons l'aconseguia gràcies al seu especial talent per a l'escenificació i a l'ús de les hipèrboles, especialment quan explicava el martiri d'algun sant o els càstigs dels condemnats a l'infern.
Francesc Eiximenis (Girona, 1327? - Perpinyà, 1409)
Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Roma i Avinyó. Va viure molt de temps a València, als jurats de la qual va dedicar el 1383 una de les seues obres. Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. La seua obra més ambiciosa és Lo Crestià, que va concebre com una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals, però de la qual només se'n conserven els tres primers i el dotzé, el Regiment de prínceps e de comunitats. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lectura.
Anselm Turmeda (Mallorca, 1352/1355 - Tunis, 1440?)
L'obra d'aquest franciscà és un bon exemple de literatura satírica. Cap al 1385, va fugir a Tunis, on es va convertir a l'islam i va ostentar importants càrrecs públics. Va gaudir de prestigi com a home savi i sant, fins al punt que la seua tomba és encara venerada públicament.
El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps. Però sovint, capgira aquests mateixos principis i se'n burla.
En la Disputa de l'ase, l'autor discuteix amb un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. A partir d'aquest diàleg, Turmeda usa la sàtira en posar en dubte, amb dosis de comicitat, el comportament moral dels éssers humans. De fet, l'ase va demostrant que la dignitat dels animals és superior a la dels humans fins que el docte fra Anselm argumenta que Jesucrist va triar encarnar-se en forma humana.
El que distingeix Anselm Turmeda del moralisme més ortodox de Ramon Llull i Francesc Eiximenis és justament aquest moralisme heterodox, que consisteix a moralitzar des d'una actitud humorística, mostrant al lector què és el que no s'ha de fer, i a emprar la ironia per a dir les coses de manera que s'entenga tot el contrari.
Sociolingüística i teoria de la comunicació
Àmbits d'ús de la llengua
Els principals àmbits d'ús són el periodístic, l'acadèmic, el literari, l'administratiu, el jurídic, el publicitari, el polític i l'interpersonal.
Llengua oral i llengua escrita
Sense l'oralitat no existiria l'escriptura, però aquesta darrera ha assolit tal prestigi que hom ha arribat a menysprear injustament el paper de la llengua oral. Les causes d'aquest prestigi hem de buscar-les en el caràcter permanent de l'escriptura.
El text i la comunicació
El text presenta les següents propietats fonamentals:
- És la unitat bàsica de la comunicació lingüística.
- Inclou totes les unitats significatives de la llengua.
- Està format per un conjunt de frases coherentment lligades i organitzades amb la intenció de transmetre un missatge.
- És eficaçment interpretat gràcies al context.