Literatura medieval catalana: Ramon Llull, Cròniques, Bernat Metge, Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis

Literatura medieval catalana

Ramon Llull (s. XIII-XIV) (1232-1316)

• Va néixer a Mallorca, poc després de la conquesta de Jaume I.
• Era fill de catalans que havien anat a colonitzar Mallorca.
• Era ajudant del senescal del rei de Mallorca. Duia una vida cortesana.
• Estava casat amb Blanca Picany i tenia dos fills.
• Escrivia poesia amorosa a altres dones.
• Als 30 anys se li apareix Jesucrist crucificat 5 vegades.
• Llull decideix canviar de vida i se'n va a predicar el cristianisme per tot el món (Montpeller, París, Nàpols, etc.).
• Pretenia convéncer un sistema dels infidels (àrabs i jueus) de la superioritat del cristianisme.
• Volia escriure el millor del món contra els errors infidels.
• Per aconseguir el seu objectiu, Llull es va inventar un sistema de pensament, que va anomenar l'Art. Diu que se li va ocórrer un dia que va anar al puig de Randa a meditar (La Il·luminació de Ramon).
• Aquest sistema de pensament té una base logicomatemàtica i serveix per demostrar mitjançant la raó, amb arguments racionals, la superioritat del cristianisme.
• Va escriure unes 250 obres en àrab, català, llatí i occità (poesia).
• Va viatjar per Europa i pel nord d'Àfrica (Tunis). A Tunis hi va anar a predicar el cristianisme.
• Va fundar escoles de missioners on joves aprenien llengües per continuar amb la seva tasca de predicar (Miramar).
• Va morir el 1316 aproximadament, quan tenia més de 80 anys i encara viatjava pel món. No se sap amb certesa com va morir: si va morir en un naufragi tornant al nord d'Àfrica o apedregat pels àrabs.

Importància de Llull

És considerat el creador del català literari. És el primer que utilitza una llengua romànica per tractar temes filosòfics, tecnològics i científics que fins aleshores s'haurien escrit en llatí. Incorpora molts neologismes que agafa del llatí.

Obra

• Va escriure sempre amb l'objectiu de convertir els infidels al cristianisme i demostrar la superioritat del cristianisme damunt les altres dues religions monoteistes.
• Per tant, tota la seva literatura té una finalitat didàctica, pretén ensenyar. I per fer-ho, va utilitzar la literatura per fer més amè i entenedor el seu missatge.
• Usa els exemples: petits contes amens per explicar un ensenyament difícil o complex.

Obra poètica autobiogràfica

• Escriu dos poemes autobiogràfics: Lo desconhort i Lo cant de Ramon.
• Hi mostra els episodis més importants de la seva vida.
• Hi expressa el seu patiment i les seves decepcions per la manca de comprensió del seu sistema de pensament: les seves crisis.
• Estan escrits en occità, que era la llengua de la poesia.

Obres novel·lístiques

Les seves dues novel·les són:

• Llibre d'Evast i Aloma i Blanquerna, son fill.
• Llibre de Meravelles.

• 5a part de Blanquerna: Llibre d'Amic e Amat, que explica la relació entre l'ànima del cristià i Déu (místic).
• 7a part del Llibre de Meravelles: Llibre de les Bèsties, conjunt de faules i contes protagonitzats per animals, on se'ns narren les intrigues polítiques de Na Renard, la rabosa, per arribar a ser el rei dels animals.

El corb i la serp: el corb feia niu en una cova i la serp es menjava els seus fills, però el corb no tenia valor per lluitar. Un dia una filla d'un rei jugava amb les donzelles al jardí i havia penjat la seva garlanda d'or, plata i pedres a l'arbre; el corb agafa la garlanda i la posa on estava la serp perquè, quan la veiessin, la matessen.

L'agró i el cranc: l'agró no volia pescar i va veure un cranc, i li va dir que hi havia uns pescadors que volien pescar. El cranc va dir als peixos que seguissin l'agró i ell pel camí se'ls va menjar a poc a poc; quan el cranc s'adonà, el va agafar amb les pinces pel coll i el va matar.

Argument de Blanquerna

• Blanquerna és un jove (alter ego de Llull) que decideix dedicar-se a la vida religiosa. Començarà sent ermità i passarà per tots els estats de vida religiosa fins arribar a Papa. Un cop sigui Papa renunciarà al càrrec i tornarà a fer vida ermitana. Considera que així és com pot servir millor Déu.
• La seva promesa Natana, a qui abandona, es farà monja i arribarà a ser l'abadessa del monestir. Tots els estats pels quals passen els renoven i milloren.
• Els pares Evast i Aloma representen el matrimoni cristià ideal.
• A la 5a part trobem un llibret de mística que parla de la relació entre l'amic, el cristià, i l'amat, Déu: és el Llibre d'Amic e Amat. Conté 365 metàfores morals que permeten la reflexió diària.

Argument del Llibre de Meravelles

• Fèlix és un jove que vol servir Déu i viatja pel món, i tot allò que veu el meravella. Allò que no sap ho pregunta a savis i ermitans que troba pel camí. La majoria li contesten amb exemples.
• L'obra és una mena d'enciclopèdia de tot el saber conegut fins aleshores. Està dividida en 10 parts: Déu, àngels, elements... Quan ha de parlar dels animals a la 7a part, Llull inclou un conjunt de faules protagonitzades per Na Renard, la guineu que vol aconseguir, amb una sèrie de maquinacions i intrigues, ser rei dels animals.
• Llull usa els animals per parlar-nos de la corrupció política i dels homes.

Les Cròniques

• Són textos historiogràfics que relaten fets reals. Són llibres d'història però també són llibres literaris.
• Utilitzen recursos literaris com la descripció o el diàleg.

Jaume I

• Utilitza el «Nos» plural majestàtic, la fórmula que usen els càrrecs.
• Jaume I era analfabet i li va dictar la crònica a un escrivent.
• Se centra sobretot en les conquestes de València i Mallorca.
• També ens explica petits esdeveniments.

Bernat Desclot

• Era un funcionari de la Conselleria Reial, un organisme de la Corona d'Aragó on una sèrie de funcionaris copiaven i redactaven textos administratius. Els funcionaris havien de saber les llengües oficials d'Aragó: català, llatí i aragonès.
• La crònica de Desclot és la més objectiva, perquè es basa en documents oficials importants de la conselleria i es centra en el regnat de Pere III el Gran, fill de Jaume I.

Ramon Muntaner

• Era un cavaller que acompanyava el rei en les expedicions.
• Apareix molt sovint una apel·lació a l'auditori: «Que us diré».
• És la crònica que abraça més regnats.
• Hi apareix l'expedició dels almogàvers a Constantinoble per lluitar contra els turcs.

Pere III el Cerimoniós

• Utilitza el «Nos» perquè també està escrita per un rei. El seu crit de guerra era «Desperta ferro».

Característiques generals de les Cròniques

1. Fan una exaltació dels fets dels reis de la Corona d'Aragó.
2. Exaltació de la pàtria i de la llengua, el català (Muntaner).
3. Providencialisme: tot el que passa ho decideix Déu; tots els fets tenen un origen diví (no en Desclot).
4. Visió subjectiva: el narrador és testimoni dels fets que explica. S'usa la primera persona. La més objectiva és la de Desclot.
5. Heroisme: la figura del rei es presenta com un rei cavalleresc idealitzat; es veu en la de Jaume I, però en la de Pere III el rei és un cavaller.
6. Oralitat: són textos per ser escoltats. L'autor s'adreça als oïdors i utilitza apel·lacions a l'auditori (Muntaner).
7. Llenguatge col·loquial, amb una sintaxi senzilla i poques subordinades.

Bernat Metge (s. XIV) (1340-1413)

• És barceloní i funcionari de la Cancelleria Reial. Arriba al càrrec de secretari reial de Joan I.
• El 1396 hi ha sospites de corrupció dels consellers de Joan I, entre ells Bernat Metge.
• El 19 de maig de 1396 Joan I mor de manera sobtada al bosc de Foixà quan caçava. Sembla que havia descobert que les sospites eren certes.
• Martí l'Humà, germà de Joan I, el succeeix al tron. Els consellers són empresonats, també Bernat Metge.
• Una de les acusacions més greus era que Joan I, en morir de manera sobtada, no havia pogut confessar-se i, per tant, la seva ànima estava condemnada a l'Infern.
• El 1399 Metge escriu Lo Somni, la seva obra mestra, per defensar-se de les acusacions.

Estructura de Lo Somni

• Llibre I i II: Metge està empresonat a la seva cel·la i se li apareix, mig en somnis, l'ànima del rei Joan, acompanyada de dos personatges mitològics, Orfeu i Tirèsies, i de falcons i gossos udolant. Joan li diu a Metge que no està a l'Infern, sinó al Purgatori, expiant els pecats lleus que ha comès en vida. Per tant, la seva ànima no està condemnada. Orfeu és músic i representa el pecat de l'afició desmesurada per la música; Tirèsies és un endeví cec i representa l'afició desmesurada per l'astrologia; els gossos i falcons representen l'afició desmesurada per la caça. Aquests són els pecats que el rei va cometre en vida. Després comença un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima. Metge no hi creu: és ateu, materialista, no creu que l'ànima sobrevisqui al cos. Mostra escepticisme i manté una actitud ambigua i irònica. Finalment, sembla que s'acaba convertint, però no queda clar. Si ho fa és per agradar Martí l'Humà, que era molt religiós.
• Llibre III: parlen Orfeu i Tirèsies i expliquen la seva història.
• Llibre IV: Metge fa un elogi de les dones (entre elles Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà) i una crítica als homes.

Metge és absolt de la seva culpa i el rei Martí llegeix Lo Somni i el disculpa. Li retorna el càrrec de secretari reial. Metge usa la literatura en benefici propi. La gent es creia el que llegia si estava ben escrit. La literatura tenia el poder i la influència que avui té internet.

Altres obres

Lo sermó (Siats de natura d'anguila en quan farets, sigues esmunyedís en el que fas) és una obra en vers anterior a Lo Somni. Es tracta d'una paròdia dels sermons seriosos dels predicadors. És un text irònic i satíric, a les antípodes de Sant Vicent Ferrer. En ell es resumeix la seva filosofia de vida: «Siats de natura d'anguila en quant farets» (Sigueu com una anguila en tot allò que feu). Es tracta, doncs, d'ésser esmunyedís, d'escapolir-se de qualsevol responsabilitat i mirar només pel propi benefici, sense preocupar-se del pròxim.

Bernat Metge és un escriptor encara plenament medieval, però influït per l'humanisme. Coneixia Petrarca (humanista italià), de qui va traduir una epístola, Valter e Griselda (1388).

Usa llatinismes, oracions subordinades i personatges mitològics.

Sant Vicent Ferrer: context històric (s. XIV)

• Es creen les ciutats convent dels ordes mendicants (dominics, franciscans). Aquests frares es dedicaran a la predicació i proporcionaran instrucció als laics (les classes benestants de les ciutats). Els laics volen accedir a la cultura, fins aleshores en mans de l'Església.
• Sant Vicent Ferrer (1350-1419) era un predicador valencià molt conegut. Va ser un comunicador excel·lent: utilitzava semblances, referències i exemples de la realitat quotidiana i parlava col·loquialment per amenitzar els sermons.
• El públic que hi acudia era massiu, per escoltar-lo de 2 a 6 hores d'adoctrinament. Se n'han conservat transcripcions de sermons incomplets.
• A Saragossa obligava els musulmans i jueus a assistir al sermó.
• L'any 1399 va començar a recórrer Europa, acompanyat per un grup nombrós de persones (10.000) de totes edats i estaments. Quan arribaven a una població nova organitzaven processons multitudinàries.
• També l'acompanyaven els reportadors, que anotaven cada paraula que deia el predicador perquè servissin de model per a altres predicadors. Els reportadors eren clergues, juristes i teòlegs.
• Va ser un personatge influent en el panorama polític europeu del moment, ja que va tenir contactes amb reis i papes.
• L'any 1383 esdevingué confessor de Violant de Bar, que defensava la legitimitat del papa d'Avinyó durant el Cisma d'Occident enfront del papa de Roma.
• Vicent va formar part del consell que va elegir Ferran com a successor de Martí l'Humà en el Compromís de Casp (1412).

Francesc Eiximenis (1340-1409)

• Frare franciscà i gironí. Té una sòlida formació intel·lectual: va estudiar a Lleida, París i Oxford.
• Va viure a València 25 anys, on va ser conseller dels jurats (membres del govern de la ciutat de València).
• Es dedica a la predicació escrita. És un escriptor prolífic.
• La seva obra principal és Lo Crestià (1379-1392). Es tracta d'una enciclopèdia en la qual Eiximenis es va proposar arreplegar tot el saber de l'home cristià del seu temps. L'objectiu és posar a l'abast dels laics la cultura clerical. Usa un llenguatge pròxim al lector i exemples, escriu amb claredat expositiva i un estil planer i directe, i dona consells als cristians sobre normes de comportament social.
• La previsió era escriure 13 volums, però només en va escriure quatre:
  • El primer tracta dels fonaments de la religió cristiana.
  • El tercer és un tractat sobre el mal i els pecats.
  • Dins del quart hi trobem el Regiment de la cosa pública, obra que va dedicar als jurats de la ciutat de València.
• Altres obres seves són El llibre de les dones (1396) i el Llibre dels àngels (1392). El primer és un manual per a l'educació de la dona cristiana i el segon un tractat d'angeologia.
• També va escriure obres en llatí.
• És un personatge influent de l'època i va donar suport a Benet XIII durant el Cisma d'Occident.