Literatura Medieval Catalana: De Ramon Llull a la Novel·la Cavalleresca

Principals Autors de la Literatura Medieval Catalana

Ramon Llull (Mallorca, 1232 - 1316)

Tres ideals van guiar la seua intensa activitat vital i intel·lectual:

• La tasca missionera i la conversió dels infidels.
• La composició de llibres doctrinals que divulgaren la fe cristiana.
• La sol·licitud a papes i reis per a fundar escoles on formar futurs missioners.

La seua producció literària comprén més de 300 obres, classificades per gèneres i temàtiques:

• Obres de tema filosòfic, teològic o científic: Llibre del gentil e los tres savis (1272), Llibre de contemplació en Déu (1272), L'arbre de ciència (1296), Llibre de l'orde de cavalleria (1275) i Doctrina pueril (1278).
• Obra narrativa: Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill (1274-1283) i Fèlix o Llibre de meravelles (1287-1289), volum que inclou el cèlebre Llibre de les bèsties.
• Obra mística: Llibre d'amic e amat (integrat originalment en el Blanquerna).
• Obra poètica: Lo desconhort, Cant de Ramon i Lo concili.

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409)

Frare franciscà nascut a Girona que va morir a Perpinyà. Viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses de l'època. Destacà per un estil clar, planer i d'intenció didàctica.

• Lo Crestià: La seua obra més extensa i coneguda; pretén orientar la conducta dels cristians mitjançant una exposició doctrinal lligada als problemes quotidians que han d'afrontar.
• Llibre dels àngels (1392): Tractat de lloança d'aquests éssers espirituals que va revifar intensament el seu culte popular.
• Llibre de les dones (1396): Retrat moral i de costums de la vida femenina a l'època medieval.
• Vida de Jesucrist (1397-1398): Pretén despertar la devoció popular mitjançant un discurs planer, emotiu i directe.

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened/Vannes, 1419)

Frare dominicà nascut a València i reconegut com un orador extraordinari capaç de captivar l'atenció de multituds amb els seus sermons. Es conserven vora 280 textos transcrits per copistes.

• Estructura dels sermons: Seguien rigorosament el model clàssic medieval: introducció, enunciació del tema bíblic, desenvolupament i conclusió exhortativa.
• Escenificació: Feia un ús magistral de recursos teatrals i gestuals per a reforçar el missatge i commoure l'auditori.
• Llenguatge: Registre viu i directe, ple d'expressions col·loquials, onomatopeies i al·literacions, combinat alhora amb llatinismes i cites teològiques.

Bernat Metge (Barcelona, c. 1340/1350 - 1413)

Destacat funcionari de la Cancelleria Reial. Arran de la mort del rei Joan I, fou acusat de corrupció juntament amb altres membres de la cort, processat i empresonat temporalment, tot i que posteriorment fou alliberat i rehabilitat pel nou monarca, Martí l'Humà. La seua obra suposa la introducció de l'Humanisme i del Renaixement a la Corona d'Aragó.

• Obra poètica: Llibre de Fortuna e Prudència (1381), debat al·legòric en vers, i el satíric Sermó.
• Obra en prosa: Ovidi enamorat (traducció en vers d'un poema llatí pseudoovidià), la novel·la curta Valter e Griselda (traducció del relat de Petrarca) i la seua obra mestra, Lo somni (1399).
• Estil: Prosa elegantíssima que imita la sintaxi i el ritme de la llengua llatina clàssica de Ciceró.

Narrativa Cavalleresca: Diferències Fonamentals

Llibres de Cavalleries

• Elements meravellosos: Presència constant d'éssers sobrenaturals (dracs, serps fantàstiques, nans, gegants, mags).
• Caracterització dels personatges: Posseeixen qualitats i capacitats inversemblants, com una força descomunal o l'ús de poders màgics.
• Espai geogràfic: Localització desconeguda, irreal, exòtica o molt llunyana.
• Marc temporal: Època remota i indefinida; l'ambientació de fantasia, misteri i fetilleria contribueix a crear un context completament anacrònic.

Novel·les Cavalleresques

• Versemblança: Absència d'elements màgics o meravellosos.
• Mesura humana: Els personatges tenen capacitats reals i limitacions humanes (poden ser ferits, cansar-se o morir per causes naturals).
• Espais reals: Els escenaris geogràfics són coneguts, històrics i fàcilment localitzables a la cartografia de l'època.
• Temps històric: L'acció se situa en una cronologia pròxima, immediata i creïble.