Literatura trobadoresca, Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella: autors i obres de la literatura catalana medieval

Literatura trobadoresca

Naix a Occitània, al sud de França, als segles XII i XIII. Està escrita en occità o provençal, una llengua de gènere. És a dir, serà la llengua en la qual s'escriurà la poesia fins a Ausiàs Marc al segle XV, que és el primer poeta que escriu ja en valencià.

El tema de la poesia trobadoresca és l'amor ritualitzat, l'anomenat amor cortés o fin'amor.

L'amor cortés

L'amor cortés imita la relació de vassallatge de la societat feudal. El poeta és el vassall i la dama representa el senyor feudal. És qui té el poder (s'anomena midons, que vol dir el meu senyor). La dama és qui atorga o no el favor al trobador que li suplica. La dama era noble i estava casada. Era, per tant, un amor aristocràtic, adúlter, difícil i secret. No podia aparéixer el nom de la dama a les poesies i apareixia un pseudònim a l'última estrofa o tornada. Aquest pseudònim s'anomena senhal. El marit s'anomenava el gelós, i els espies de la cort, que xerraven la relació al marit, lausengiers.

Els trobadors

Els trobadors eren persones cultes que sabien moltes llengües. Alguns trobadors importants són Guillem de Cabestany (1138-1196), Cerverí de Girona (1162-1212), últim trobador català, i Guillem de Berguedà (1259-1285).

El trobador trobava, és a dir, componia la música i la lletra dels poemes, i el joglar recitava els poemes per corts i places. Poeta era únicament el que escrivia en llatí.

Gèneres

Els gèneres principals són la cançó i el sirventés. La cançó tracta d'amor i el sirventés és un poema de sàtira i burla contra nobles o altres trobadors, un atac personal. Són coneguts els sirventesos de Guillem de Berguedà contra el marquès de Mataplana. Hi ha altres gèneres com el plany o l'albada. El plany és un poema que es compon per la mort d'algú, i l'albada és un poema que parla de la separació dels amants després d'haver passat la nit junts.

Les quatre etapes de la relació trobador-dama

Trobem quatre etapes: fenhedor, pregador, entenedor, drutz. La primera és la del tímid, l'enamorat no s'atreveix encara a manifestar els seus sentiments; la segona és quan el trobador prega a la dama que li faça cas; la tercera és ja quan el trobador és un enamorat tolerat; i la quarta és la consumació física de l'amor, a la qual no se solia arribar gairebé mai.

Estils de trobar

També trobem tres estils de trobar: lleu, ric i clus. El trobar lleu és d'expressió senzilla i més popular; el trobar ric és més preciosista, amb metàfores i perfecció formal; i el trobar clus és de difícil comprensió, amb profunditat de conceptes.

Les trobairitz

Finalment, cal dir que trobem també les trobairitz, dones cultes i nobles que componien versos en els quals dictaven normes de comportament als homes que volien establir relacions amb elles. Tracten l'amor de manera més directa i atrevida que els homes. Una trobairitz famosa és la Comtessa de Dia, Beatriu de Dia.

Comentari del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del segle XII, fill del vescomte de Berga. Va ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els poemes on ataca el bisbe d'Urgell i en els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se'n conserven vint-i-vuit poemes i tres debats poètics.

Cançoneta lleu i plana és una mostra d'aquests sirventesos adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d'una burla dirigida a aquest marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l'acusa de traïdor; en la segona estrofa critica el seu aspecte físic, el seu braç no val res i és obès; finalment, en les dues últimes estrofes adverteix la gent que no confiï en ell, tot qualificant-lo d'homosexual.

Jordi de Sant Jordi

Apareix després a la cort del rei Alfons V el Magnànim. Els escriptors de la cort llegiren els italians Dant i Petrarca amb la renovació del Dolce Stil Nuovo.

Perfil biogràfic

Va néixer a València entre 1400 i 1424. Fou armat cavaller molt jove i va participar en les campanyes militars de Sardenya i Còrsega al costat d'Ausiàs March i Andreu Febrer. Durant el setge de Nàpols (1423) va ser fet captiu, i amb això va néixer un poema sobre la soledat a la presó: Desert d'amics, de béns e de senyor.

L'obra

És autor de 18 poemes, que posteriorment han sigut agrupats sota l'epígraf de Cançoner. El conjunt es caracteritza per un tractament personal dels tòpics amorosos (presó d'amor, vassallatge amorós i sofriment de l'enamorat).

La influència catalana

Rau en la convivència dels models medievals amb la renovació que suposa el Renaixement italià.

Estil personal i llengua

Escriu una barreja d'occità i català, en versos estramps (sense rima), d'art major, octaves decasíl·labes, amb cesura 4+6, dos hemistiquis, rima AB AB CD CD.

Ausiàs Marc

Vida

Va néixer a València el 1400-1401. Era fill i nebot de poetes i cavallers. El pare era Pere March i l'oncle Jaume March.

Va ser armat cavaller i va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània, igual que Jordi de Sant Jordi. El rei, com a premi als seus mèrits militars, li va donar unes terres i el càrrec de falconer reial. A partir de 1430 viu com un senyor feudal i té cura de les terres.

El 1439 es casa amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), que estava malalta i va morir molt aviat. Hi ha un conflicte amb Joanot pel dot d'Isabel. El 1443 es torna a casar amb Joana Escorna, que també mor. El 1459 mor sense descendència, però va tenir cinc fills il·legítims amb criades i serventes.

Obra

La seva obra consta de 128 poemes, més de 10.000 versos. Es poden dividir en:

• Cants d'amor: poemes de caràcter fonamentalment amorós (la majoria).
• Cants de mort: 6 poemes escrits amb motiu de la mort de la seva primera esposa, Isabel Martorell.
• Cant espiritual: una extensa confessió a Déu, perquè l'ajudi a vèncer la seva manca de religiositat.
• Poemes morals: escrits a la vellesa, en què es penedeix de la vida passada.

Característiques de l'obra

1. Característiques trobadoresques

• 1.1. Ús del senhal. A. March té dos senhals més habituals: Plena de seny i Llir entre cards.
• 1.2. Encara trobem tòpics trobadorescos.
• 1.3. Mètrica trobadoresca: vers decasíl·lab amb cesura (4+6).

2. Característiques noves respecte als trobadors

• 2.1. La dama ja no és la senyora feudal (midons), sinó una criatura real de carn i ossos, que moltes vegades no està a l'alçada de l'amor que li demana el poeta. No hi ha tant la relació d'inferioritat de l'amant respecte a la dama. D'ella valora no només l'aspecte físic, sinó també el gest i el caràcter.
• 2.2. Ausiàs March és el primer poeta que empra el valencià com a llengua de la poesia, per un ideal de veracitat i sinceritat: diu que el que diu és cert.
• 2.3. Hi ha introspecció i confidència. És una poesia més personal i íntima, influïda pels poetes del dolce stil nuovo (Dante i Petrarca).

Estil

L'estil és dur, amb la sintaxi forçada, molts hipèrbatons i sense musicalitat. A l'època no agradava. Usa moltes comparacions molt llargues, tètriques algunes, en què el jo líric es compara amb bojos, malalts, persones que pateixen. També hi ha comparacions amb elements quotidians. Una de les comparacions més famoses, que apareix al poema Veles e vents, és