Literatura trobadoresca catalana: trobadors, joglars, Ramon Llull, Francesc Eiximenis i San Vicent Ferrer

Literatura trobadoresca

1) La literatura trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana i es concentra en territoris occitans i catalans.

• Trobadors: componien els poemes juntament amb la melodia i la música, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.
• Joglars: eren els intèrprets musicals dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII.

Característiques de l'amor cortés

• Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls (la vista).
• Culte de la dama de lluny.
• Declaració de la devoció apassionada.
• Actes de valor heroic per guanyar el cor de la dama.
• Consumació de l'amor secret.

Cròniques

2) Cròniques:

• Crònica de Jaume I: dictada i escrita per escrivans de la cort, tracta sobre la conquesta de València i Mallorca.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: és la més moderna.
• Crònica de Bernat d'Esclot: tracta tota la figura de Pere II el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner: narra els fets que van ocórrer en els regnats de cinc reis.

Ramon Llull

3) Ramon Llull. El principal objectiu de la seva obra no era estètic, sinó que transmetre el missatge religiós d'una manera clara.

Llull va crear el que es diu Ars Lul·liana, és a dir, va construir un sistema lògic per explicar l'obra de Déu d'una manera racional i intel·lectual.

La seva obra està escrita en vers i en prosa.

Prosa

Va crear la llengua catalana filosòfica.

• Llibre d'Amic i Amat: presenta un diàleg entre l'home i Déu.
• Llibre de les Bèsties: els animals tenen una representació simbòlica dels defectes i virtuts de les persones.

Francesc Eiximenis

4) Francesc Eiximenis. Exposa un model d'organització política basat en la idea que el bé dels individus s'ha de supeditar al bé comú i que la millor manera de procurar-lo és la monarquia.

• Una certa senzillesa, tant en la redacció com en la tria del vocabulari, sovint amb elements populars i col·loquials.
• La voluntat de ser sistemàtic, tant en l'organització global de l'obra com en les argumentacions puntuals.
• L'ús de recursos propis de la predicació, com ara les narracions curtes o els proverbis, que condensen una idea de manera que resulta fàcil d'entendre i de recordar per part del lector.

Sant Vicent Ferrer

5) Sant Vicent Ferrer. Se'n conserven uns 280, gràcies al treball dels reportadors que copiaven els sermons del sant. L'estructura dels sermons es divideix en: introducció, tema i conclusió.