Llibre de les meravelles i El verí del teatre: context, personatges i temes de Rodolf Sirera i Vicent Andrés Estellés

1. Context històric i cultural

L'obra Llibre de meravelles es va publicar l'any 1971, dècada en la qual es va produir el «boom estellesià». L'escriptura de l'obra se situa en l'època de la postguerra i de la dictadura franquista, quan predominava la repressió ideològica i lingüística, controlada per la censura. Als anys 50 es van produir canvis socioculturals on la dictadura va evolucionar amb posicions més permissives i, finalment, als anys 70 la literatura va tornar a la seua producció normal. Per tot això, aquesta obra reflecteix la realitat de la vida durant aquesta època de misèria, a més de ser un homenatge poètic a la ciutat de València i a la seua cultura.

2. Situar l'obra en la trajectòria de l'autor

2.1. Vicent Andrés Estellés

El Llibre de les meravelles s'escriu durant l'època dels cinquanta. En aquesta dècada Estellés aconsegueix l'estil propi més genuí, en què accentua la temàtica de la quotidianitat, el testimoni de la desolació i el registre col·loquial. Predomina el vers alexandrí en els llargs poemes, que combinen seqüències narratives i descriptives sota una mirada elegíaca. Augmenta la intertextualitat amb altres poetes clàssics i les relacions amb la seua activitat periodística. Adopta la perspectiva i les preocupacions d'altres poetes.

2.2. Rodolf Sirera

Aquesta obra de Rodolf Sirera es situa en la seua etapa de maduresa (finals dels setanta i anys huitanta), en la qual intenta convertir-se en autor professional, dins de les esperances del nou règim democràtic després d'haver passat per una forta censura amb la dictadura. En ella escriu obres més variades temàticament i formalment, destacant El verí del teatre (1978), que marca el pas de la primera etapa (etapa de compromís, amb obres de militància amb la llengua i la història dels valencians) a la segona, sent una obra ambiciosa i madura. A continuació vindran dues etapes més:

• Etapa de transició (finals dels 80 i anys 90), amb obres ambientades al voltant de la Guerra Civil.
• Etapa d'experimentació (anys 90), amb un teatre que busca experimentar nous temes, llenguatges i formes d'expressió.

3. Característiques generals del gènere (teatre, assaig, poesia i narrativa) en l'època

En la dècada dels anys 70 es desenvolupen al màxim les tendències del final de l'època anterior. El canvi de paradigma teatral redueix o elimina la distància que hi ha entre actors i públic, i se situen al mateix nivell (quarta paret). A més, apareixen noves companyies amb propostes renovadores, com Els Comediants o La Fura dels Baus. Cap a finals dels anys 80 comencen a representar-se les obres d'autors com Josep Maria Benet o Rodolf Sirera, amb qui la paraula recupera el seu protagonisme en el text teatral, esdevé clau de la representació i es retroba el gust pels autors europeus canònics del teatre modern.

4. Característiques del gènere teatral presents en el fragment

Algunes de les característiques del gènere teatral que trobem en aquest fragment són les següents:

• En primer lloc, les noves tècniques i les poderoses imatges plàstiques que comencen a utilitzar-se en aquest context històric.
• A més, a partir dels anys huitanta els autors van adquirir una voluntat europeista d'expandir les seues obres pel continent.
• També es reflecteix l'ajuntament de l'opressió que es produeix en aquests anys.
• Per últim, en aquest context apareix el monòleg en el gènere teatral.

5. Personatges i evolució

5.1. Característiques dels personatges

Els personatges d'aquesta obra són totalment imaginaris. D'una banda, trobem el senyor Marquès, l'aparença externa del qual està marcada per la simulació en un primer moment, ja que es fa passar per criat davant de Gabriel. El pas de criat a Marquès està marcat per un canvi de veu. Des d'un principi, quan es fa passar per criat, ja té un llenguatge culte. És una persona astuta, ja que aconsegueix enganyar Gabriel i dominar la situació. La posició social del Marquès és alta, i li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.

D'altra banda, trobem a Gabriel de Beaumont, un xic jove que es dedica al teatre. Quant al caràcter, està marcat per la seua categoria social inferior i pel seu orgull professional.

5.2. Evolució

Ambdós personatges evolucionen al llarg de l'obra: el Marquès, en fer-se passar per criat, parla i vesteix d'una manera, i en confessar que és ell mateix l'amo, es canvia de vestimenta i s'expressa d'una altra manera. Gabriel també evoluciona, ja que tracta el Marquès d'una manera més despectiva quan pensa que és un criat, i amb més respecte i cordialitat quan s'adona que és el Marquès.

6. Simbolisme dels enganys

• El Marquès es fa passar per criat. → Gabriel s'assabenta quan es canvia de roba.
• El Marquès explica les motivacions de la cita al palau: la suposada prova d'un text per a ell. → Quan Gabriel s'assabenta que el veritable pla era veure la seua mort, s'hi resisteix i es nega a acceptar-lo.
• Després de la prova, Gabriel creu que ha estat enverinat amb el vi, i el Marquès no li ho desmenteix.
• El Marquès fa creure a Gabriel que s'està jugant la vida i li proposa una segona dramatització del text per a aconseguir «l'antídot».
• Gabriel creu que el Marquès li ha donat l'antídot, però era fals. → Gabriel s'assabenta i es resisteix a acceptar la nova situació davant la sorpresa.
• El Marquès també enganya el lector, que es sorprèn amb els canvis de l'argument.

7. Tractament de l'espai i del temps

L'obra està ambientada al París de 1784, a la França prerevolucionària, on s'hi troben referències a autors i obres de l'època, com Diderot o L'Enciclopèdia. Aquest moment històric és similar a la transició, on s'esperen grans canvis. Quant a l'espai on es desenvolupa l'obra, és la sala d'un palau rococó, on els elements claus que van apareixent durant la història són les begudes, el guió per a representar, l'antídot... etc. A l'inici tot es desenvolupa a la sala, després es trasllada darrere de les cortines. La durada és breu: l'abans dura una hora i el després dues; a més, tot ocorre al crepuscle del dia.

8. Altres corrents en aquest context

En aquest context històric existeixen altres dues tendències poètiques en contraposició al realisme d'Estellés: la simbolista i l'avantguardista. D'una banda, la primera busca suggerir la realitat mitjançant els recursos literaris, però alhora fa una diferenciació entre el món referencial i el conceptual, dificultant la comprensió. Així mateix, empra tons desesperançats. D'altra banda, l'avantguardisme trenca amb la formalitat i la lingüística establertes, experimenta noves possibilitats expressives i busca la provocació en el lector. En oposició a aquestes dues, es troba la realista, en la qual el poeta és una persona més de la societat, mostra les seues experiències reals, deixa d'utilitzar un llenguatge simbòlic i el seu objectiu és aconseguir la transformació social i l'alliberament de la societat.

9. Altres autors en el context d'escriptura

En el context d'escriptura de l'obra, en el gènere poètic destaquen els següents autors. D'una banda, Salvador Espriu, un dels poetes més destacats del segle XX, que expressava les realitats polítiques. Les seues obres són Cementiri de Sinera, Les cançons d'Ariadna i la més destacada, La pell de brau, on l'autor tracta el tema de l'amor, el desig de pau o el destí del seu poble. D'altra banda, trobem Maria Benestà, poetessa que tracta els temes de les injustícies de l'època i l'oposició entre el món rural i l'urbà. La seua obra més destacada és Altra veu, on utilitza simbolismes per expressar l'angoixa i la dificultat de ser dona en un món d'homes i silencis.