Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet: Teatre, Assaig i Literatura Catalana Contemporània

Manuel de Pedrolo

L’obra de Manuel de Pedrolo és una de les més variades de la nostra literatura contemporània, amb més d’un centenar de títols publicats en tots els gèneres literaris, amb molts temes i tècniques.

L’ambició de Pedrolo es mostra en l’esforç d’introduir dins de la literatura catalana les innovacions tècniques del segle XX. Per això, Pedrolo va escriure novel·la policíaca, de ciència ficció i simbòlica, entre altres.

Temps obert

L’obra més ambiciosa s’anomena Temps obert, una sèrie de onze novel·les que parteixen sempre de la mateixa situació: Daniel Bastida és un xicot que viu amb els seus pares i germans en una casa del barri barceloní que és bombardejada durant la Guerra Civil.

A més, Pedrolo va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la llibertat.

Per últim, cal destacar que en el teatre de Pedrolo, les seues peces no tenen ni geografia ni història, per tal de burlar la censura franquista.

Els temes de la mort, la comunicació, el sentit de l’existència i, sobretot, de la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el ser teatre «sempre donava voltes entorn el tema de la llibertat».

L’escriptura al teatre actual

A partir de 1975, el teatre es desentenia de la paraula dramàtica, de tot allò que feia pudor a la literatura. Grups com Els Joglars i Els Comediants es van organitzar en aquesta etapa. Més tard, es van fundar altres companyies com La Cubana i Fura dels Baus, aquesta última protagonitzada per un teatre de grup.

Cap a finals dels vuitanta, aquest estat de les coses va començar a canviar. La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral, per la seua capacitat d’imatges i, sobretot, d’acció.

En l’escena catalana, aquesta renovació del teatre de text ha estat protagonitzada en bona part per Benet i Jornet. La seua obra té el mèrit d’haver sabut connectar amb les noves formes d’escriptura per als nous dramaturgs més joves.

Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l’emergència d’un nou tipus d’autor teatral: un autor que s’implica plenament en el procés creatiu de l’espectacle. És l’autor dramàtic, home de teatre plenament involucrat.

Josep Maria Benet i Jornet: obra teatral i relació amb el món audiovisual

Benet i Jornet ha esdevingut l’autor més rellevant del teatre català actual perquè aconsegueix estrenar tot allò que escriu, a més de ser part d’un grup d’autors joves que volien un teatre diferent.

La seua temàtica ha estat molt reiterada. Les obres teatrals es divideixen en dues etapes:

Època de formació (1964-1975)

S’inicia amb el guardó Josep Maria de Sagarra per l’obra Una vella, coneguda olor (1964) i, més tard, publica Berenàveu a les fosques (1970). Les dues són realistes: la primera mostra amb versemblança la societat barcelonina de postguerra i la segona incideix en la intimitat dels personatges.

Segona etapa (a partir de 1975)

S’inicia amb La revolta de les bruixes (1975), on fa referència a la impotència de l’autor per canviar el món.

Paral·lelament a aquestes obres, Benet publica obres per a un públic infantil o juvenil i comença també una carrera com a creador de guions per a sèries de televisió. Benet i Jornet es mantindrà sempre fidel, des d’aleshores, a aquestes dues noves línies d’escriptura: el teatre infantil i la televisió.

Valoració de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època

Joan Fuster és, sens dubte, l’assagista més important de les generacions sorgides de la Guerra Civil. La seua tasca fou desvetllar el poble valencià, mostrar-li els problemes i les insuficiències amb una moral cívica, enèrgica i exigent, sense entusiasmes, sense il·lusions i sense violència.

La seua obra pot classificar-se en:

• Obres de temàtica humanística: tracten d’aspectes de la vida cultural i quotidiana, com L’home, mesura de totes les coses.
• Obres destinades a reflexionar: sobre la identitat cultural o històrica dels valencians, com Viatge pel País Valencià.
• Obres de crítica i d’història literària: estudis dedicats a clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer, etc.

La reflexió de Joan Francesc Mira sobre la realitat contemporània

La seua obra assagística tracta temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, i la importància de les llengües. Els seus articles solen partir d’anècdotes o de la vida quotidiana, dirigits al lector comú, amb un llenguatge acadèmic però literari.

Alguns crítics creuen que és una obra concebuda exclusivament per als valencians, però cal destacar que demostra la validesa dels seus escrits per a qualsevol societat occidental.

Ha conreat l’assaig humanístic, centrat en la temàtica literària, i també l’assaig polític, que adopta la forma de reflexió sociològica sobre la identitat nacional valenciana (Crítica de la nació pura, 1985).