Manuel de Pedrolo i el teatre valencià de postguerra: context, obra i evolució
Manuel de Pedrolo i la seua obra teatral
Manuel de Pedrolo va fer la guerra al servei de la República. Escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista i un intel·lectual en una democràcia avara, que desdibuixa les llibertats col·lectives. Ni la més estricta censura política no es va interposar en el seu projecte. Com ara Un amor fora ciutat, de temàtica homosexual, escrita el 1959, no va ser publicada fins al 1970.
Pedrolo va aconseguir força èxits: traduït a diversos idiomes i estrenat àmpliament, fins i tot a la Sorbona de París.
Característiques de l'obra teatral
L'obra teatral de Manuel de Pedrolo no és gaire extensa. Utilitza tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista. En totes elles reflecteix el dubte, la incertesa i la impossibilitat d'arribar a cap conclusió sòlida.
El seu teatre pot dividir-se en tres etapes, tot i que només una és central, intensa i sòlida. Aquesta etapa és una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana. El teatre de Manuel, segons Xavier Fabregas, és pessimista en la seua consideració dels problemes col·lectius.
Entre 1955 i 1965, Manuel de Pedrolo va escriure tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, amb coincidències tècniques, formals i estilístiques, com Homes i no o Situació bis. Sorgides de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, les seues peces no tenen ni geografia ni història i defugen la reproducció de la realitat. Pedrolo ha pogut qualificar el seu teatre perquè les peces més significatives presenten uns personatges de naturalesa genèrica.
Els temes de la mort i de la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i la llibertat articulen la seua obra dramàtica.
El teatre valencià de postguerra
La literatura de postguerra al nostre país havia tingut poetes (Estelles, Valor i Fuster) que havien destacat entre la colla d'altres escriptors, però no havia ocorregut el mateix amb el teatre. Destaquem:
Marti Domínguez
La producció dramàtica valenciana abraça quatre títols: Les malaeses, que és un drama rural; No n'eren deu?, l'obra més significativa; El miracle dels milacres, amb un llenguatge normatiu; i Els cignes de l'aigua, amb el desig d'aconseguir un teatre digne i de qualitat escrit en valencià.
Francesc de Paula Burguera
La seua aportació teatral més interessant és el drama L'home de l'aigua, que integra elements de teatre modern, com la falta de localització espacial i temporal i l'essencialització dels personatges, al costat d'una concepció general basada en el model tradicional realista-naturalista.
Joan Alfons Gil Albors
Nascut a Alcoi el 1927, ha estat considerat un dels autors que, a la primeria dels seixanta, va intentar la pràctica d'un teatre normal. Destaca l'obra Barracó 62.
El teatre actual
Al començament dels anys seixanta, en alguns cercles universitaris, comencen a aparéixer grups de teatre que rebutgen tant el teatre comercial com el teatre sense pretensions. Naixia així el teatre independent, que defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita.
Aquest teatre es caracteritza pels trets següents:
- No admet la representació única.
- No vol ser considerat com a aficionat.
- Estableix una diferenciació entre teatre i literatura dramàtica.
- Rebutja l'autor com a part fonamental del teatre.
- És un teatre compromès amb la societat i no limitat a les minories.