Manuel de Pedrolo: vida, obra i teatre de l'absurd en la literatura catalana

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (la Segarra) l'any 1918. El 1953 publica el recull de contes El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell el 1954, el mateix any que comença un intens període com a dramaturg, i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.

Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no para mai d'escriure i de publicar. Prova tots els gèneres: poesia, teatre, novel·la, assaig... La seva bibliografia de creació arriba a superar el centenar de títols.

El teatre de Pedrolo

El seu teatre parteix de l'existencialisme i se situa dins el corrent europeu del teatre de l'absurd. Ens ofereix una filosofia pessimista de l'existència humana i transforma les convencions escèniques per mostrar la lluita de l'ésser humà, sovint inútil, contra la irracionalitat que l'envolta. També indaga en les condicions socials que possibiliten la violència, l'aïllament o la llibertat solidària.

Personatges i espais

Els personatges de Manuel de Pedrolo careixen de profunditat psicològica (inclús els noms es redueixen de vegades al monosíl·lab) i habiten un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior. Així, ens trobem amb uns personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de llur presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre'ls i acostumar-s'hi a causa de la por que en ells desperta l'inconegut.

Aquesta presó no és únicament un espai simbòlic que ens recorda la dictadura franquista, sinó que transcendeix aquesta i es converteix en un símbol de les limitacions de l'ésser humà.

Compromís amb el país

Pedrolo es mostra també compromès amb el seu país i utilitza moltes de les tècniques de l'absurd (arguments reduïts al mínim, diàlegs repetitius, atmosfera onírica i surrealista, elements simbòlics, etc.) per denunciar les injustícies de la dictadura franquista sobre la cultura catalana.

Obres més importants

• Homes i No
• Situació bis
• La sentència
• Aquesta nit tanquem