Maria Aurèlia Capmany: pedagoga, activista cultural i escriptora
CAPMANY: PEDAGOGA I ACTIVISTA CULTURAL
● 1944: comença a ser professora d’alemany, grec i filosofia a l’Escola d’Ensenyament Mitjà Isaac Albéniz de Badalona fins al 1956.
● 1952/53: pausa perquè marxa a París amb una beca a la Sorbona. Coincideix amb escriptors i filòlegs.
○ París dels anys 50 dominat culturalment per l’existencialisme: intel·lectuals com Sartre, Camus i, sobretot, Simone de Beauvoir (influència per a l’autora).
● Combina les classes a Badalona amb classes a l’escola Isabel de Villena de Barcelona. Demostra una gran vocació pedagògica: insisteix en la coeducació just quan el franquisme torna a dividir nois i noies.
● No admet la divisió de les tasques. Diu que més val saber llengües que saber cosir.
● La seva actitud vital combatia el model de dona imposat pel franquisme: oferia un model de dona en què poder-se emmirallar.
● 1960: deixa l’ensenyament secundari. Funda i codirigeix l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
● Esdevé model a imitar pels alumnes perquè els descobreix una altra manera d’encarar el món des de la mirada d’una dona (contrapès a la rigidesa del franquisme).
● 1967: abandona definitivament l’ensenyament per dedicar-se a l’escriptura.
● 1968: comparteix la vida amb Jaume Vidal i Alcover (escriptor i intel·lectual).
● Escriu intensament i publica més de 50 llibres de diversos gèneres, i també du a terme una tasca periodística en revistes i diaris d’àmbit català: les seves opinions arriben a un gran nombre de lectors (influeix en l’opinió pública), cosa que expressa un compromís social.
● Recorre Catalunya fent conferències, compromesa amb sectors culturals antifranquistes, i signa manifestos: contra la repressió dels miners asturians, a favor dels drets de les nacionalitats històriques, per la llibertat d’expressió i pels drets de les dones...
REALISME I PSICOLOGISME
Característiques del realisme literari
Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs exòtics: el quotidià i no l’exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig del món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
Els temes són contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.
Obra psicològica
La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. Tenia com a característiques la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista, prenent com a base els estudis realitzats per Sigmund Freud, i la utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior. A més, solia tractar sobre la psicologia de la dona, perquè es creia que era més complexa i, per tant, més interessant, cosa que es palesa en els títols d’algunes novel·les (Laura, Aloma, Colometa, etc.). Aquestes dones, per norma general, provenien d’un estrat burgès i tenien un cert nivell cultural assolit.