Mercè Rodoreda, la Colla de Sabadell i la poesia de la postguerra: vida, obra i context literari

MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi (barri de Barcelona) l'any 1908 i va morir a Romanyà de la Selva el 1983. La seva primera influència literària va ser la del seu avi matern, al qual li agradaven molt els llibres i el conreu de les flors. L'avi de la Mercè va morir el 1920, quan ella tenia 12 anys, i la seva mort va afectar molt l'autora.

El 1928, van obligar-la a casar-se amb el seu oncle matern, tot i que ella no volia, i van tenir un fill el 1929. Aquest matrimoni va traumatitzar l'escriptora, que va decidir refugiar-se en la literatura.

El 1939, durant la guerra civil espanyola, Rodoreda es va haver d'exiliar i fugir del seu país, abandonant la seva família. Es va instal·lar a França i va conèixer Armand Obiols, amb qui va tenir una relació sentimental; vivien distanciats, però mantenien una relació que incloïa assessorament literari.

Mercè Rodoreda en aquest temps guanyava la vida cosint, però el 1954, Obiols va trobar feina a l'ONU. Aquesta nova feina va proporcionar una certa estabilitat econòmica a la parella, i Rodoreda va poder deixar de cosir per dedicar-se a la creació narrativa. Quan Obiols va morir, Rodoreda va tornar a Catalunya, concretament a Romanyà de la Selva, on va viure fins a la seva mort.

Característiques de les seves obres

(relacionades amb la vida de l'autora). Les seves obres giren entorn de les dones:

• Recerca d'identitat
• Recerca de la llibertat
• Són dones oprimides
• Sota el poder dels homes

Etapes de la seva obra

La seva obra es pot dividir en tres etapes:

Pre-exili

• Aloma

Exili

• Jardí vora el mar
• La plaça del diamant
• El carrer de les Camèlies
• La mort i la primavera

Post-exili

• Mirall trencat

El carrer de les Camèlies

És la història d'una dona explicada per ella mateixa. En aquesta novel·la hi apareix un altre espai de Barcelona: les barraques del Carmel i els barris baixos de la ciutat. El carrer de les Camèlies és una de les obres més guardonades de Mercè Rodoreda.

• Dona (amb incertesa sobre la seva identitat)
• Burgesia catalana
• Infantesa trista
• Desig de llibertat
• Figura masculina (opressora)
• Novel·la social (passa en les barraques que es van formar als anys 20 a Catalunya)
• Prostitució

La plaça del Diamant (1962)

La protagonista de l'obra, Natàlia (Colometa), narra la seva història personal centrada en la pèrdua i la recuperació de la identitat, en el context de la Segona República, passant per la postguerra i fins als primers anys del franquisme.

Mirall trencat (1974)

En tornar a Catalunya, Rodoreda va escriure Mirall trencat (1974), la història de la decadència d'una família burgesa que viu en una torre de Sant Gervasi, com aquella on Rodoreda havia passat la infantesa. L'argument i l'estructura, que combinen trames diferents, i la diversitat de tons i perspectives, la converteixen en la novel·la més complexa de l'autora.

Reculls de contes

Els escriu de forma paral·lela a les seves novel·les i no segueixen cap cronologia: són independents.

• Els contes funcionen com a laboratori per després formar les seves obres.
• En els contes crea els símbols que després desenvoluparà en les seves obres. Són simbòlics i fantàstics.

Durant els anys 1940 i 1950 es correspon al període de postguerra. A Europa va acabar la Segona Guerra Mundial de forma tràgica i a Espanya s'imposa la dictadura franquista. El drama es veu reflectit en la poesia i es deixa de banda l'esteticisme. A Catalunya l'evolució de la literatura es veu endarrerida a causa de la clandestinitat i del sistema editorial.

Josep M. Castellet i Joaquim Molas proposen una poesia catalana que segueix els models marxistes i reclamen la llibertat individual i social.

LA COLLA DE SABADELL

La Colla de Sabadell és un grup format a la dècada del 1920 per un conjunt d'homes que eren de Sabadell, els quals van revolucionar el panorama cultural d'aquesta ciutat i de la cultura catalana.

El nucli actiu del grup estava format per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Tot i que també van tenir importància els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l'advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga.

A través de l'humor provocatiu i l'activisme cultural, volien modernitzar un país que vivia un dels períodes més crítics de la història durant la primera postguerra europea. El seu objectiu era trencar amb els valors culturals establerts d'una societat conservadora i tancada.

Pretenien modernitzar la cultura com a eina clau per fer avançar la societat i així construir un país més equilibrat, culte i civilitzat, en el marc de la idea noucentista de la Catalunya-ciutat.

Francesc Trabal

• Francesc Trabal i Benesset (Sabadell 1899 - Santiago de Xile 1957) forma, amb Joan Oliver i Armand Obiols, l'anomenada Colla de Sabadell.
• Durant el 1938 fou nomenat secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i va organitzar les biblioteques del front.
• El 1939 s'embarcà en el Florida cap a Santiago de Xile. Allà va seguir el seu compromís: va crear l'Instituto chileno-catalán de cultura.

Obra

• L'home que es va perdre (1929), la seva primera obra. Una divertida novel·la on el protagonista, Francesc Picàbia, dolgut per un desengany sentimental, és víctima d'una neurosi progressiva que l'indueix a perdre coses (des de la ploma estilogràfica fins al Parlament d'Estocolm). Amb aquest text, Trabal manifesta vincles estrets amb la literatura d'avantguarda, que d'una manera o una altra va mantenir en la producció posterior.
• Judita (1930), que va rebre elogis de Carles Riba. Trabal empra un procediment de la novel·la epistolar, cartes a un amic, per construir una visió irònica del personatge principal, Judita, que arriba fins a l'absurd.
• Vals (1936) va suposar un punt d'inflexió en la seva producció i li va valer el premi Crexells. La història del protagonista, el fracàs d'un noi de vint anys d'esperit romàntic i infeliç, segueix l'estructura d'una peça musical in crescendo.
• Temperatura (1947), feta durant l'exili, porta al límit trets del conjunt de la seva obra, com la visió absurda i humorística de l'existència.

Joan Oliver

• (Sabadell 1899 - Barcelona 1986)
• Va ser traductor, narrador, articulista, activista cultural i dramaturg.
• Pseudònim Pere Quart: obra poètica.

Obra poètica

• Va començar a publicar als anys 30.
• Mirada intel·lectual crítica i irònica sobre la societat del moment.
• Compromès amb la causa catalana i republicana.
• Un cop perduda la guerra civil, es va veure abocat a l'exili, del qual va tornar el 1948.

1a Etapa

• Les seves primeres obres es caracteritzen per l'humor, amb un to crític i del context social.
  • Les decapitacions (1934)
  • Bestiari (1937)

2a Etapa

• Tenen un to reflexiu amb l'exili com a tema principal (realisme històric i mostra de sentiments cap a l'exili).
  • Saló de tardor (1947)
  • Terra de naufragis (1957)

La poesia de la postguerra (s. XX)

Durant els anys 1940 i 1950 es correspon al període de postguerra. A Europa va acabar la Segona Guerra Mundial de forma tràgica i a Espanya s'imposa la dictadura franquista. El drama es veu reflectit en la poesia i es deixa de banda l'esteticisme. A Catalunya l'evolució de la literatura es veu endarrerida a causa de la clandestinitat i del sistema editorial.

Josep M. Castellet i Joaquim Molas proposen una poesia catalana que segueix els models marxistes i reclamen la llibertat individual i social.

Es caracteritza pel constant ús del realisme històric. El realisme històric té com a tema principal la política d'esquerres (marxisme) i utilitza un to reivindicatiu. Va tenir com a iniciador Bertolt Brecht.

Realisme històric

Josep M. Castellet i Joaquim Molas van formular les característiques del realisme històric com a moviment en el pròleg de l'antologia Poesia catalana del segle XX (1963).

Proposen una lectura de la poesia catalana del segle XX seguint els models marxistes i reclamant el compromís de l'intel·lectual per contribuir a l'alliberament individual i social.

Vicent Andrés Estellés

• Burjassot 1924 - València 1993
• Família de forners
• Va estudiar periodisme a Madrid
• Diari Las Provincias
• Mort de la seva filla (1956): gran trasbals.

Obra

• El 1953 va publicar el seu primer llibre, Ciutat a cau d'orella.
• El 1956 va néixer la seva primera filla, però va morir al cap de quatre mesos, fet que el va marcar en el seu segon llibre, La nit (1956).
• A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis.
• El 1971 va publicar dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys i El llibre de meravelles, potser la seva obra més coneguda.
• El 1978 va obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• Aquell mateix any va ser acomiadat de la redacció de Las Provincias per diferències ideològiques amb la direcció del diari.

Característiques de la seva obra

• L'obra d'Estellés, molt extensa, es caracteritza per la capacitat de narrar, amb un llenguatge col·loquial i directe, la vida a la València de la postguerra.
• Ho fa amb tots els detalls, sense defugir ni la sexualitat ni l'escatologia, cosa que li provoca força problemes amb la censura.
• A més, s'identifica amb la lluita per la llibertat del seu poble en poemes que han obtingut un gran ressò i difusió popular.