Mercè Rodoreda i la Narrativa Valenciana dels Anys 70: Exili, Identitat i Canvi Literari

Mercè Rodoreda

Estic totalment d’acord amb l’afirmació, ja que, com a narrativa psicològica, totes les seues obres se centren en la història i l’anàlisi dels personatges, sobretot femenins, que lluitant contra els seus enemics descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. Molts dels personatges, al llarg de les novel·les, es transformen en una altra persona.

La producció literària de Mercè Rodoreda està fortament vinculada a la seua biografia. La visió que Mercè Rodoreda mostra del món és pessimista, trista, influïda per les experiències personals de la guerra i, sobretot, de l’exili.

La guerra i l'exili com a eixos de la seua obra

La guerra representa per a Mercè Rodoreda l’inici del seu veritable jo narratiu, amb la novel·la Aloma. L’exili travessa tota la seua obra i li dóna sentit. L’experiència de l’exili amplia els límits del realisme literari per a compartir la memòria del món del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges...

Al mateix temps, l’obra de Mercè Rodoreda pot considerar-se una reflexió sobre el pas del temps.

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant és l’obra més coneguda. Aparentment, aquesta obra no té res a veure amb l’exili, ja que la protagonista, Colometa, forma part de la gent que no es va exiliar.

Podem considerar aquesta obra com a resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari que l’autora va fer durant anys.

Narrativa dels anys 70

Al principi de la dècada dels setanta, la producció novel·lística no presentava símptomes de vitalitat. Posteriorment, la influència del nouveau roman francès i d’escriptors sud-americans com Julio Cortázar féu que el panorama començara a canviar.

Trobem, a partir de l’any 1974, dues tendències:

La novel·la del canvi

La novel·la del canvi altera la norma narrativa, manipula el codi textual i pretén introduir el lector dins del text i, al mateix temps, el considerava com un discurs autònom, aliè a l’estil realista. Pel que fa a la temàtica, tractava temes que s’oposaven a l’ordre vigent, com ara la crítica política, l’exigència de llibertat, la reivindicació de la dissidència, l’exaltació de la marginalitat i de la llibertat sexual.

La novel·la realista evolucionada

A la novel·la realista evolucionada trobem històries comprensibles, estructurades d’una manera clara, escrites en un llenguatge entenedor. Són principalment narracions nostàlgiques situades en un àmbit rural preindustrial que tenen com a objectiu la recuperació de l’idioma a través dels records de la infantesa i de la societat desapareguda.

Panorama a partir dels anys 80

A partir dels anys 80, amb la novel·la històrica de Josep Lozano i la novel·la generacional de Joan F. Mira, s’inicia un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per la liquidació de les novel·les del canvi, la continuació del model evolucionat del realisme i la publicació de novel·les de gènere.

Aquesta nova concepció de la literatura té molt a veure amb la introducció del valencià al sistema educatiu, fet que contribueix a l’aparició d’un nou públic lector, a la consolidació del sector editorial i a la normalització social del valencià.