Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges: estil, simbolisme i etapes literàries

Producció Mercè Rodoreda sobre psicologia i personatges

Mercè Rodoreda estava emmarcada en el context de la novel·la psicològica, ja que les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, els quals, lluitant contra els seus enemics (principalment interiors), descobreixen el significat de la vida i la seva identitat. Molts d'aquests personatges rodoredians canvien i es transformen en una altra persona (fins i tot metamorfosen-se en un animal o en un vegetal).

Narrativa simbòlica

La narrativa de Rodoreda és també simbòlica. Amb la presència de molts detalls, objectes quotidians i de la natura, poden tenir una altra significació i esdevenir símbols que ajuden a perfilar l'estat d'ànim del personatge. Aquest fet i el subjectivisme contribueixen a que l'estil de la seva prosa resulti poètic.

Visió del món i etapes de la producció

La visió que Mercè Rodoreda mostra del món és pessimista, trista, influïda per les experiències personals i per la situació de la dona en aquells moments.

• Primera etapa: dins de la seva producció es caracteritza pel to realista i per la introducció de les tècniques narratives de la novel·lística europea i nord-americana d'entreguerres.
• Darrera etapa creativa: amb to fantàstic i oníric, abandona l'estil narratiu anterior i reprèn tècniques narratives tradicionals.

Tota la seva producció presenta una manera de contar molt personal, amb una escriptura parlada.

Descriu les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.

A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts:

Investigació de nous espais escènics

Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple, La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral, o La Fura dels Baus o Els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un teatre.

Rebuig del teatre escrit a priori

Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup. Rebutgen així la figura de l'autor teatral que escriu sol, a casa seva. En són un exemple Els Joglars.

Importància de la figura del director escènic

Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar; hi ha, doncs, una implicació total en l'obra. Exemples: Companyia Flotats i Companyia del Teatre Lliure.

Rebuig de la visió occidental del teatre

Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Japó), totes elles més rituals i simbòliques.

Barreja de mitjans expressius

Tot és vàlid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ (Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla, amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).