Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu: Poesia catalana del segle XX

Miquel Martí i Pol

Roda de Ter (1929-2003) és el poeta català més llegit de tots els temps. D'extracció humil, va treballar en una fàbrica tèxtil del seu poble durant 30 anys, fins que l'esclerosi múltiple que va patir des del 1970 el va recloure a casa. Es caracteritza per un llenguatge i una temàtica propers als principis literaris del **realisme social**, i això l'ha convertit en un poeta popular. Guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1991.

Etapes creatives

a) La seva primera etapa creativa comença a finals dels anys 50 i va estar marcada pel **qüestionament dels valors del catolicisme** imperant en què va ser educat durant la postguerra, crisi que va resoldre obrint-se a la **realitat social** del seu entorn i al posicionament literari en el **realisme històric**.

b) En segon lloc, com a conseqüència de la seva malaltia, la seva poesia es torna **intimista**, amb predomini de temes com **l'angoixa**, **la solitud** o **la mort**. A partir de la publicació de Quadern de vacances (1976), el poeta inicia la superació de la reclusió poètica anterior i encetа una **etapa optimista**.

c) Al llarg dels anys 80, en plena maduresa creativa, la poesia de Martí i Pol esdevé **serena** i fruit de la **reflexió** i del procés d'**autoanàlisi** que havia estat constant ja en etapes anteriors, com a Llibre d'obediències (1985).

d) A partir dels anys 90, en canvi, la insegurietat i el desencís obren un últim període marcat pel **desconcert vital**, la **decepció política** i llargs períodes de **silenci creatiu**, com a Llibre de sol·licituds (1997).

A l'èxit i la popularitat de la seva poesia ha contribuït la difusió musical de molts dels seus poemes per cantants com Maria del Mar Bonet, però el mèrit fonamental és la **sinceritat** i **autenticitat** que transmet la poesia de Martí i Pol.

Característiques

• Llenguatge poètic basat en la **concisió** i la **simplicitat**
• Poesia **sòlida** i **descriptiva**
• Poesia lligada al seu **temps històric** i a les seves **experiències vitals**
• Poesia de **reflexió cívica**
• Presència del **jo** i del **nosaltres**
• Ric i complex **món metafòric**

La poesia de Miquel Martí i Pol ha esdevingut un **símbol de la poesia catalana actual**, tant per la seva qualitat com per la seva acceptació per un **públic majoritari**, que hi ha trobat un reflex de la **societat catalana de finals del segle XX** i de les seves preocupacions individuals i col·lectives.

Salvador Espriu

Salvador Espriu: Santa Coloma de Gramenet 1913 - Barcelona 1985. Va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1972 i va ser proposat en més d'una ocasió per al **Nobel**. La seva trajectòria ha estat vinculada a les dues estètiques poètiques més importants del segle XX: el **simbolisme**, durant les primeres dècades de la postguerra, i la **poesia adscrita al realisme social** a partir dels anys 60.

Es va llicenciar en Dret i en Història Antiga per la Universitat de Barcelona. Va iniciar l'activitat literària com a narrador amb Laia (1932). En la postguerra es va quedar a Barcelona, on va dur una vida retirada i discreta. Es va dedicar quasi exclusivament al conreu de la **poesia simbolista** fins a la dècada dels 60. A partir de la publicació del poemari La pell de brau (1960) inicia una **nova etapa creativa** marcada pels postulats de la **poesia del realisme social**.

Obra i temàtica

En la seva obra va conciliar una **problemàtica espiritual**, quasi **metafísica**, amb la del seu poble sotmès a la **repressió política** i al **silenci**. Els primers poemaris tracten de manera obsessiva **la mort**. Hi abunden les **meditacions** i els **interrogants sense resposta**.

La pell de brau (1960) és un llarg poema de caire social i de **compromís polític**; tot i que hi continua tractant el tema de la mort, hi analitza la **guerra civil espanyola**, que representa la lluita entre germans i les conseqüències que se'n deriven. Llibre de Sinera (1963) persisteix en el to de **poesia civil**, però ara centrada en la **pàtria catalana**. Setmana Santa reflecteix de nou una preocupació més **metafísica**.

Característiques

• No dona tanta importància a la **musicalitat** i a l'**harmonia**.
• La lectura i l'estudi de la **Bíblia**, la **càbala jueva**, el **barroc**, els clàssics **greco-llatins** i cultures llunyanes influeixen en la seva poesia.
• Es caracteritza pels **mites** següents: **Sepharad**, **Sinera**, **el laberint** (la vida), la **reflexió sobre la mort** i més enllà, i la **preocupació pel destí de Catalunya** després de la guerra.
• Domina tots els registres de la llengua.
• Al costat del **discurs metafísic sec i aspre** i del **discurs de profeta civil**, es troben pinzellades d'**humor dur i cruel**.