Modernisme Català: Corrents Artístics, Joan Maragall i Santiago Rusiñol

1. Corrents artístics emergents

·Simbolisme: La finalitat és suggerir idees o conceptes mitjançant l'expressió simbòlica o metafòrica i la musicalitat. És capaç de captar l'essència de les coses.

·Impressionisme: L'art ha de mostrar les impressions produïdes per les coses.

·Decadentisme: S'interessa per la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern (dolor, inseguretat, mort, absurditat de l'existència).

·Regeneracionisme: L'art ha de tenir una funció social i l'artista ha d'adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

2. El moviment del Modernisme

• En tenir una família burgesa adinerada i poderosa, els fills podien gaudir de viatges, formació i, fins i tot, plenament de l'art.
• Els artistes entenien l'art com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal.
• Es van generar conflictes en moltes famílies entre el pare burgès (preocupat per la seva empresa) i el fill (que volia dedicar-se a l'art). Semblant és també el conflicte entre l'artista (sensible, vitalista, modern) i la societat (vulgar, materialista, conservadora).
• Organitzaven trobades i tertúlies per exposar creacions artístiques, explicar projectes i intercanviar opinions. Destaquen les Festes Modernistes de Sitges (1892-1899), impulsades per Rusiñol, i el café Els Quatre Gats (1897-1903).
• Data d'inici i final del Modernisme: s'inicia el 1892 (primera Festa Modernista) i s'acaba el 1911 (mort de Maragall).
• Lema: Joventut, progrés i innovació.
• Defensa la sensibilitat i la impressió natural, així com la llibertat creativa, l'espontaneïtat i la modernitat.
• Atorga a l'art una funció espiritual i transformadora.
• L'artista s'ha de dedicar plenament a la seva obra.

3. Autors destacats

3.1. Joan Maragall

• Biografia: Neix a Barcelona el 1860, en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil. El seu pare volia que es dediqués al negoci, però ell va fer una carrera universitària, va estudiar idiomes i va participar en tertúlies d'intel·lectuals i artistes.
• El 1930 treballa a la redacció del Diario de Barcelona i col·labora a la revista L'Avenç (imp. modernista). Destaca pels seus articles d'opinió (socials, polítics, morals) i per les seves ressenyes literàries, que van donar a conèixer altres autors europeus.
• Inicia l'obra poètica amb el recull Poesies (1895), caracteritzat pel vitalisme, el compromís i un estil senzill, espontani i sincer.
• Publica Visions i Cants (1900), que inclou El comte Arnau i Els tres cants de la guerra, i l'Oda a Espanya (regeneracionisme, vitalisme); Enllà (1906) i Seqüències (1911), entre altres.

Paraula viva

Teoria poètica pròpia, caracteritzada per:

• El poeta té un do especial per copsar la bellesa i manifestar-la a través de la paraula.
• La poesia és el resultat de la inspiració i la intuïció.
• Ha de ser veritable i sincera.

Temes

• Paisatge: descrit amb devoció, com una creació divina.
• Mites.
• Societat i política.
• Espiritualitat.

Se li atribueixen el regeneracionisme i els ideals de Nietzsche. Exemples d'obres: El comte Arnau, Les muntanyes, Oda a Espanya, La vaca cega (representa l'individu aïllat i incomprès).

3.2. Santiago Rusiñol

• Biografia: Neix a Barcelona el 1861, en una família burgesa dedicada al tèxtil. Viu amb el seu avi (els seus pares han mort), que intenta guiar-lo cap al negoci, però Rusiñol estudia pintura en una acadèmia i a l'Escola de la Llotja. Mor el 1931.
• El 1889 viatja a París per conviure amb artistes innovadors i destacats.
• El 1892 comença a organitzar les Festes Modernistes de Sitges.
• Obres destacades: L'alegria que passa (1899), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901), L'heroi (1903) i L'auca del senyor Esteve (1909).

Teatre simbolista

Pretén transmetre sensacions i emocions.

• Protagonistes amb caràcter simbòlic.
• Ambient misteriós i poètic.
• El teatre ha de ser una manifestació d'art.
• Temes: llegendes i mites.
• Maurice Maeterlinck, amb L'intrusa, representada a les festes.
• Adrià Gual, creador del teatre íntim.
• Exemple: Cigales i formigues.

Teatre d'idees

Pretén crear opinió al públic.

• Persones inconformistes i rebels.
• Temes: conflictes socials de l'època (autoritat paterna, modernitat i tradició, etc.).
• Crear opinió al públic a partir dels conflictes que se plantegen als personatges.
• Henrik Ibsen, amb Un enemic del poble.
• Joan Puig i Ferreter, amb Aigües encantades.
• Exemple: L'auca del senyor Esteve.

4. Arguments d'obres

4.1. Argument de Cigales i formigues

Les cigales representen els artistes (viuen al turó) i les formigues representen la societat (viuen a la plana). Les cigales canten i conversen tot el temps, mentre que les formigues es dediquen a treballs físics i productius. Una sequera posa en perill la collita de les formigues, i aquestes pugen al turó a demanar ajuda a l'ermità, que, gràcies a la seva oració dedicada a la poesia, fa venir la tempesta i cada estament torna a les seves tasques.

4.2. Argument de L'auca del senyor Esteve

Novel·la publicada el 1907 i obra de teatre estrenada el 1909. Representa el conflicte entre l'artista modernista i la família petitburgesa. L'obra és una caricatura amb quadres de costums i aucas que retrata, amb humor i realisme, la burgesia de l'època.

En Ramonet vol dedicar-se a l'escultura, i la seva família té una petita botiga. Ell no vol continuar amb el negoci familiar i provoca una crisi familiar. Ramonet representa l'artista modernista que s'enfronta a la burgesia. Al final, el seu pare, després d'haver discutit, cedeix i, gràcies als seus estalvis, li paga els estudis; això ho explica el pare en la seva mort.