Modernisme català: Joan Maragall, poesia, novel·la i teatre

Joan Maragall

Joan Maragall inicia un conjunt de tendències i corrents, de vegades fins i tot contradictòries, amb l'afany de modernitzar la poesia. Va introduir diverses sensibilitats vigents a Europa, com el simbolisme, el vitalisme, el decadentisme i la poesia social.

Fill de la burgesia tèxtil, va estudiar Dret i fins als 30 anys no va destacar com a poeta. Com a periodista va col·laborar en diverses publicacions i va ser a L'Avenç on va donar a conèixer alguns corrents europeus que van influir en la seva obra. Va exercir de guia cultural.

Dins de la seva obra s'inclouen la poesia, l'assaig i els articles periodístics.

Obres importants

• Visions i cartes
• L'elogi de la paraula (explica la gènesi de la poesia)

La seva poesia es pot agrupar en dos blocs:

• Espontaneista (expressió lliure) i elogi de la paraula.
• Regeneracionista (corrent que es compromet amb la societat de l'època).

Poesia de l'Escola Mallorquina

Sota aquesta denominació es coneix un grup de poetes units per l'origen geogràfic, però també per:

• La influència dels clàssics.
• La visió del paisatge.
• L'expressió dels sentiments.

Autors i obres

• Miquel Costa i Alobera: Horacianes
• Joan Alcover: Cap al tard
• M. Antònia Salvà: Poesies

Característiques del Modernisme

• Volen deixar el referent de Madrid i centrar-se en els nous corrents que venien d'Europa.
• Desig de modernitat.
• És un moviment que es proposa renovar totes les arts.
• Volen sistematitzar la llengua per convertir-la en un vehicle d'expressió.

Etapes

• 1892-1900 (1r període): gira al voltant de la revista L'Avenç i de les festes modernistes a Sitges.
• 1900-1911 (2n període): gira al voltant de la revista Joventut i finalitza amb la mort de Joan Maragall (1911).

El modernisme neix marcat per l'enfrontament entre l'artista i la societat.

Novel·la modernista

Característiques

• El protagonista és rebel i inconformista, vol dominar el seu propi destí.
• La psicologia del protagonista té molta importància davant la societat que el vol dominar.
• L'espai geogràfic en què es situa l'acció adquireix un valor simbòlic que reflecteix el conflicte entre l'artista i la societat.
• Hi ha una descripció molt detallista.

Novel·la simbòlica

Es va centrar en històries que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs, temàtica rural.

• Raimon Casellas: Els sots ferèstecs
• Josep Pous i Pagès: La vida i la mort de Jordi Fraginals
• Víctor Català (Caterina Albert): Solitud (drames rurals)

Novel·la decadentista

No pretenia reflectir la realitat objectiva, sinó la interior (l'evocació de sensacions i emocions o l'autoanàlisi).

• Josafat (nom del protagonista): tracta de la història d'un campaner de la catedral de Girona que es sedueix per l'Eireta, una noia de mala vida.
• Joaquim Ràfols: Marines i boscatges

Teatre modernista

Teatre social

Es caracteritza per voler reflectir els conflictes socials. Va tenir èxit tant entre les dones treballadores com entre els intel·lectuals.

• Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades. L'autor fa una crítica social.

Teatre simbolista

Es caracteritza per ser un teatre de peces breus i de gran interioritat de sentiments. Se centra molt en la mort, té poca decoració, hi ha molt silenci i un llenguatge molt suggeridor. És un teatre minoritari.

• Adrià Gual
• Santiago Rusiñol: és un personatge emblemàtic del modernisme i la seva vida és un reflex de les contradiccions del moviment. Se'n va anar a viure a Tarín, on va portar una vida bohèmia i va tenir contacte amb els corrents impressionistes i simbolistes.

Etapes del teatre

• 1a etapa: es caracteritza per tractar el conflicte entre l'artista i la societat.
• 2a etapa: està marcada per un acostament a la realitat.