Modernisme català: Orígens, etapes i lírica del moviment cultural

El Moviment Modernista: Orígens i Objectius

Moviment cultural produït al món occidental a la darreria del s. XIX i al començament del s. XX, marcat pel desig de modernitat i de transformar la cultura. Era un moviment progressista, interessat en els canvis socials: s’oposava al caciquisme, al centralisme, al provincianisme, a l’endarreriment científic i cultural. A Espanya, es va desenvolupar primer a Catalunya i a Mallorca i acabà amb la mort de Joan Maragall, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional a una de moderna i europea. L’objectiu principal, per tant, fou el d'europeitzar la cultura catalana i acabar amb els Jocs Florals.

Aquest moviment s’articula entorn del grup de la revista L’Avenç, que es convertirà en la principal plataforma de difusió de l’ideari modernista.

Característiques i Tendències Estètiques

El modernisme es caracteritza per la voluntat de modernitzar la cultura pròpia, seguint el model dels països del nord d’Europa. En el terreny estètic, adopta un criteri eclètic i sincrètic, és a dir, no s’identifica amb un únic corrent estètic, sinó que promou totes les tendències esteticoliteràries modernes, les quals coexisteixen i es mesclen sense sentit de contradicció. Per tant, el modernisme va tenir influència decadentista, simbolista, regeneracionista, vitalista i naturalista, i perseguia l’art pour l’art. En l’àmbit filosòfic, sorgeixen dues noves propostes, ambdues de caràcter idealista i individualista: l’esteticisme (s’identifica amb l’actitud «l’art per l’art») i el vitalisme (segueix les doctrines de Nietzsche).

Etapes del Modernisme Català

El modernisme català abastà dos decennis: l’Etapa de Revistes i l’Etapa de Novel·les.

• Primera etapa: Es caracteritza per les Festes Modernistes de Sitges organitzades per Santiago Rusiñol, on es representaren obres teatrals com Un enemic del poble d’Ibsen (regeneracionista) i La intrusa de Maeterlinck (esteticista). A més, les revistes importants que divulgaren el modernisme mitjançant la traducció d’obres estrangeres varen ser L’Avenç (que proposa una reforma ortogràfica), Pel i Ploma, Els Quatre Gats i Catalonia. Durant aquest primer període, la influència principal va ser de Nietzsche, Baudelaire i d’Annunzio.
• Segona etapa: Apareixen noves tendències estètiques modernistes: el regeneracionisme o vitalisme i el simbolisme o decadentisme. Es consolidà amb la revista Joventut i la desaparició de les altres publicacions. Els modernistes han perdut la seva agressivitat contra la burgesia, però conrearen novel·les que van tenir molt d’èxit. També apareixen els primers noucentistes.

La Lírica Modernista

En el segle XX, la poesia modernista representà una evolució enriquidora respecte de la Renaixença. Es caracteritzà per rebutjar la lírica jocfloralesca, tradicional i complexa, i les artificiositats poètiques. Es volia aconseguir una expressió lliure i utilitzar un llenguatge planer del carrer. Hi ha dues grans línies estètiques que coexisteixen al llarg del període.

Primera Línia: Poesia Espontaneista

D’una banda, una poesia que propugna els valors de la sinceritat, la naturalitat i la senzillesa en el llenguatge, que es fonamenta en una filosofia de la creació poètica de caràcter espontaneista, és a dir, basada en la inspiració. Els grans eixos temàtics d’aquesta línia poètica són la poesia de la natura i la poesia de caràcter cívic o de temàtica social. Joan Maragall és el representant més rellevant d’aquesta poesia espontaneista.

Segona Línia: Poesia Simbolista i Refinada

D’altra banda, la segona de les línies estètiques de la poesia modernista mostra la influència dels nous corrents que han renovat el llenguatge poètic i han afirmat l’autonomia de l’art en l’àmbit europeu: simbolisme, decadentisme, prerafaelitisme o parnassianisme. Es tracta d’una poesia més artificiosa, d’expressió més acurada i amb més elaboració retòrica i formal, que aposta per un ús del llenguatge més connotatiu i suggeridor.