Modernisme català: poesia, Escola Mallorquina i autors clau
Modernisme
El Modernisme és un període de densa producció artística que destaca amb personalitat pròpia entremig dels dos moviments més institucionalitzats de la literatura catalana: la Renaixença i el noucentisme.
La burgesia catalana assajà una política catalanista, amb la llengua com un factor fonamental. El moviment obrer català va anar adquirint una importància creixent i es va convertir en la principal força revolucionària: el moviment anarquista va arrelar amb força entre els obrers i els jornalers.
La revolta popular més destacada d'aquest període va ser la Setmana Tràgica. En aquests anys tumultuosos, la literatura catalana de primera fila adoptava en moltes ocasions un to agressiu i antiburgès.
Ideologia
Pel que fa a la ideologia, s'hi distingeixen l'extremisme radical, la religiositat conservadora i l'obrerisme.
El ventall estètic del modernisme es pot resumir de la manera següent:
- Vitalisme i espontaneïtat
- Simbolisme
- Prerafaelisme
- Parnassianisme i classicisme
- La voluntat de transformació
- La fascinació per Europa
- La voluntat de liquidació de la Renaixença
- La imposició del corrent espiritualista
- La idea de dependència
- La voluntat de marginació respecte de la societat burgesa
- La lluita per la llengua
Poesia
La producció poètica de les illes Balears posterior a la Renaixença es concreta en l'anomenada Escola Mallorquina. Els mallorquins van crear una poesia acostada al retoricisme parnassià. La defensa del cànon, l'exigència d'estructura que reclamen els poetes mallorquins, és el que els inclina a construir una poesia amb un nivell de llengua elevat.
Els principals representants de l'Escola Mallorquina són: Miquel dels Sants Oliver, Maria Antònia Salvà, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Miquel Costa i Llobera
Va néixer el 1854 i va morir el 1922. Va estudiar Dret a Madrid i Barcelona, tot i que mai no va estar interessat en aquesta disciplina.
Quan tenia 21 anys va compondre el famós poema d'inspiració romàntica "El pi de Formentor". L'any 1880 inicià la carrera eclesiàstica.
Joan Alcover
Va néixer l'any 1854 i va morir el 1926. Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona.
Els avatars tràgics de la seva vida -va perdre la dona i quatre dels cinc fills que tingué- són presents en els seus poemes.
El seu primer llibre de poemes en llengua catalana és el recull Cap al tard (1909). Per a la defensa de la llengua com a patrimoni de tots, s'oposava a un ús elitista i críptic de la llengua poètica i, al contrari, defensava un art obert i d'abast popular.