Modernisme i Noucentisme: Panorama, Cronologia i Corrents Literaris a Catalunya
Panorama General
El segle XX va viure canvis més ràpids de la història fins al moment. Es podria dir que els seus primers anys van ser encara una prolongació del segle XIX, a finals del qual ja havia començat el Modernisme, amb altres moviments com l'impressionisme, el simbolisme o el decadentisme, que van establir un clar divorci entre l'artista, que sorprenia i escandalitzava, i la societat burgesa, de gustos conservadors. El trànsit del segle XIX al XX també va portar el naixement del cinema, un nou art que aviat mantindria influències recíproques amb la literatura.
Fets històrics rellevants
1881-1884: A la revista L'Avenç es comença a utilitzar el terme modernista, amb èmfasi en la seva càrrega renovadora.
1889: Exposició Universal de París, per a la qual es construeix la torre Eiffel.
1890: Exposició a la Sala Parés de Barcelona de pintures realitzades a París pels pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Enric Clarasó, que causen una certa convulsió.
1895: Primera projecció cinematogràfica, a càrrec dels germans Lumière, al bulevard dels Capucins de París.
1898: Pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i les Filipines.
1906: Creació de Solidaritat Catalana, unió de partits catalanistes. Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i inici del Noucentisme.
El Modernisme
Origen i definició
L'origen del moviment es troba en la insatisfacció d'un grup d'intel·lectuals envers la Restauració borbònica i el moviment de la Renaixença. L'actitud modernista era un acte de voluntat, revolta i compromís amb una proposta clara: convertir la cultura catalana local i tradicional en una de nacional i moderna.
Cronologia (2 períodes)
El primer període va des de 1882, amb la incorporació de Jaume Brossa al grup de L'Avenç, fins al 1900, i es caracteritzà per:
- Un to anarquitzant i radical.
- La difusió d'autors com ara Goethe, Nietzsche i Baudelaire.
- La concepció de l'artista modernista com a guia messiànic de la societat.
- El predomini de la poesia.
El segon període comprèn del 1900 al 1911, any de la mort de Maragall, i es caracteritzà per:
- L'assentament i la consolidació del Modernisme, durant la qual el moviment va perdre agressivitat, atès que la burgesia l'acceptà i l'assimilà.
- La collita dels millors fruits de la producció literària, sobretot en el camp de la narrativa.
Artista i societat
El Modernisme va ser un moviment essencialment burgès. Els intel·lectuals i els artistes s'havien d'enfrontar a la seva pròpia classe, fent una crítica total de la civilització industrial i rebutjant l'esperit mesquí d'aquesta societat.
Hi hagué autors de família burgesa que van poder portar una vida bohèmia amb una seguretat econòmica confortable (bohèmia rosa). En canvi, altres autors van caure en la marginalitat i la inadaptació més absoluta, i acabaren suïcidant-se o vivint en gran misèria (bohèmia negra).
Converteixen l'art i la literatura en un refugi contra l'hostilitat d'una societat prosaica i materialista. L'artista se sent un solitari, però alhora se sent orgullós de la seva soledat. Creu que ha de complir una missió heroica: fer progressar la humanitat.
La pròpia burgesia va acabar assimilant i acceptant el moviment com una moda decorativa, oblidant la seva base renovadora i revolucionària.
Corrents ideològics
Regeneracionistes: creien que l'intel·lectual i l'artista havien de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat. S'identificaven amb les idees del noruec Ibsen i defensaven l'art com una revolta social. El manifest català és l'article de Jaume Brossa publicat a L'Avenç titulat