Moviments Literaris i Artístics del Segle XX: Del Modernisme a la Postmodernitat

1. Modernitat i Modernisme (Art Nouveau, Jugendstil)

Al segle XX s'inicia a Europa la modernitat impulsada per l'acceleració del progrés tecnològic i el gust creixent per les novetats en productes de consum, acompanyats de profunds canvis socials.

Aquest corrent fou impulsat per la figura de l'artista professional que es devia plenament al seu art, adoptant una actitud oberta que acceptava l'evolució dels estils artístics i interpretava els canvis propis de cada època (un artista per vocació i amb dedicació plena).

L'esperit renovador característic d'aquest moviment destaca perquè abasta i transforma objectes de la vida quotidiana com ara joies, mobiliari i decoració.

2. Les Avantguardes

Les avantguardes constitueixen un conjunt de tendències i propostes artístiques renovadores sorgides durant el primer terç del segle XX que trencaven radicalment amb l'art i la moral tradicionals a través d'una actitud de protesta. Es caracteritzaven per la fascinació davant la gran quantitat de descobriments científics i les teories psicoanalítiques emergents.

Principals moviments d'avantguarda:

• Futurisme: S'inspirava en el futur i celebrava el desenvolupament tecnològic i la velocitat, incorporant de manera freqüent termes moderns com avió, grues, esquí o futbol.
• Cubisme: Nascut en l'àmbit de la pintura, es desenvolupà amb força fins al 1914. Es caracteritza per l'ús geomètric de les línies, les formes pures i la fragmentació de la perspectiva.
• Dadaisme: Va néixer l'any 1916 a Zuric amb una actitud de revolta artística total. Proposava una poesia incoherent, alliberada del control de la raó, amb innovacions tipogràfiques radicals. Feia servir l'absurd, l'atzar, el subconscient i l'humor com a eines de crítica social en defensa de la llibertat absoluta de l'artista.
• Surrealisme: Sorgit el 1924 a París, pretenia expressar el funcionament real del pensament i accedir al subconscient mitjançant tècniques com l'escriptura automàtica (heretada en part del dadaisme) i l'exploració del món dels somnis.

3. El Teatre de l'Absurd

Va sorgir a mitjan segle XX com a plasmació literària del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència humana. Aquest moviment abandona les estructures lògiques convencionals mitjançant successions de situacions estranyes i diàlegs repetitius desproveïts de significat coherent o lògica causal.

Autors representatius:

• Jean Genet
• Manuel de Pedrolo

4. Nous Realismes i Renovació Narrativa

A principis del segle XX es va produir una profunda renovació de la narrativa gràcies a autors cabdals com Virginia Woolf o Marcel Proust, els quals van centrar l'atenció en l'existència subjectiva i en noves hipòtesis sobre l'experiència vital.

Dins d'aquest context destaca també la denominada Generació Perduda (amb autors com John Dos Passos o F. Scott Fitzgerald), caracteritzada per una actitud rebel davant les convencions literàries, l'ús del fragmentarisme i l'eliminació del narrador omniscient tradicional.

5. La Postmodernitat

En el darrer quart del segle XX es va produir una ruptura epistemològica que es va concretar en el discurs postmodern, entès com un conjunt heterogeni d'idees on es fa visible la veu de diversos grups socials fins aleshores silenciats.

Des del punt de vista estètic:

• Abandona criteris clàssics com l'espontaneïtat pura.
• Qüestiona els models narratius hegemònics.
• Reivindica el valor del pastitx, la diversitat cultural, les contradiccions i la simulació.
• Barreja llenguatges, tècniques i materials diversos en la creació artística.
• Converteix el cos humà en un vehicle directe per a l'expressió de la violència, la vulnerabilitat i el sofriment contemporanis.