Moviments de la Literatura Catalana del Segle XX: Del Modernisme a la Postguerra

1. El Noucentisme

El Noucentisme és un moviment cultural i polític. Va impulsar la creació d'infraestructures culturals que es van fer realitat a través de la Mancomunitat de Catalunya. En aquest marc va néixer la xarxa de biblioteques, museus i es va dur a terme la normativització de la llengua (gramàtica i diccionari).

El principal ideòleg del moviment fou Eugeni d'Ors, la primera publicació destacada del qual va ser el Glosari.

Josep Carner (1884-1970)

Considerat el poeta més important del segle XX, la seua obra descansa sobre el classicisme en el sentit que s'allunya del romanticisme, ja que situa el «jo» fora del centre d'interès del poema. El seu estil ve definit per la norma, la mesura, l'enginy i la ironia.

2. El Modernisme

El Modernisme és un moviment de renovació artística aparegut a Europa a finals del segle XIX. Representa una transformació i modernització profunda de la cultura i de la societat.

Joan Maragall (1860-1911)

Teòric, assagista i poeta, és una de les figures literàriament i socialment més influents del període. La seua mort va significar la fi del Modernisme. La seua poesia es caracteritza per la introducció del simbolisme i pel rebuig de l'artificiositat que coartava la inspiració. Reflecteix l'enfrontament del poeta amb la societat burgesa a la qual pertany a través de dos vessants: l'elitisme decadentista i l'individualisme regeneracionista. Segons la seua «teoria de la paraula viva», la poesia ha de transmetre espontaneïtat i energia vital.

La novel·la modernista

• Decadentista: De caràcter pessimista i amb un llenguatge carregat de símbols i subjectivitat. En són exemples Josafat (1906) de Prudenci Bertrana i Camí de llum.
• Costumista: Sovint vinculada a la crítica social, adopta l'estructura clàssica del quadre de costums.
• Ruralista: La natura actua com a escenari imponent i força aclaparadora sobre l'individu.

3. L'Avantguardisme

Els artistes europeus s'oposen a les pautes tradicionals de la burgesia, donant lloc a moviments iconoclastes i heterodoxos coneguts com a Avantguardisme. Aquests qüestionen els valors culturals i ideològics establerts i critiquen el sistema social. Sorgeixen conceptes nous com l'absurd, la incoherència i la descomposició.

Les seues característiques principals són l'art entès com a abstracció, la recerca de l'originalitat, el to provocatiu i la focalització en l'univers emocional i l'absurd.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Principal representant de l'avantguardisme literari català. Intel·lectual autodidacte que es decantà pel futurisme. Entre les seues obres mestres destaquen La rosa als llavis i La gesta dels estels.

4. La Generació de 1930

Els autors més significatius d'aquest període foren Enric Navarro i Borràs, Carles Salvador, Maximilià Thous, Francesc Almela i Vives i Bernat Artola. La revista Taula de Lletres Valencianes va servir de plataforma comuna per canalitzar les seues aspiracions: la creació d'una infraestructura sòlida, la introducció dels nous corrents estètics europeus i l'acceptació de la llengua per part del món cultural.

Carles Salvador (1893-1955)

Nascut a València, diversificà el seu activisme incessant entre la poesia, la narració, la gramàtica i el teatre. Fou un seguidor fervent de Joan Salvat-Papasseit fins a esdevenir l'avantguardista valencià més rellevant. Dins de la seua producció en prosa destaca el relat L'auca de les oques.

5. La Literatura de Postguerra (1939-1975)

L'any 1939 ha estat qualificat com el «grau zero» de la literatura catalana. Tant els autors condemnats a l'exili exterior com els que romangueren a l'interior hagueren de fer esforços heroics i aguditzar la imaginació per poder esquivar la fèrria censura.

L'exili exterior

Els primers anys de la postguerra van estar marcats per la por, la repressió i la clandestinitat. A mesura que les tropes franquistes ocupaven els territoris, s'aplicaven de facto les lleis totalitàries i uniformitzadores. El 1939, contingents importants de població perseguida creuaren la frontera amb França o embarcaren al port d'Alacant cap a destinacions incertes, entre ells nombrosos intel·lectuals i escriptors capdavanters.

• Carles Riba: Màxim representant del postsimbolisme, crític brillant i gran traductor dels clàssics grecs. El 1939 s'exilià a França i retornà a Catalunya l'any 1943.
• Pere Quart (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986): Pseudònim de Joan Oliver. Exiliat primer a França i després a Xile, tornà el 1948. Entre les seues obres més significatives figuren Bestiari (1937) i Vacances pagades (1960).
• Pere Calders (Barcelona, 1912-1994): Mestre de la narrativa breu que es plantejà la recreació de la realitat per mitjà de la ironia, la imaginació i la fantasia.