El Naixement de la Prosa Literària Catalana: Cancelleria Reial, Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer
Naixement de la prosa literària catalana
Cronologia: Segles XII, XIII i XIV.
Factors que possibiliten l'aparició de la prosa
- a) La creació de la Cancelleria Reial: creada per Jaume I.
- Organisme encarregat de la creació d’una norma lingüística i gramatical comuna, que servisca per a redactar i elaborar els documents administratius i jurídics.
- Està dotada d'una biblioteca i d'un arxiu de documents.
- Es perfecciona amb Pere el Cerimoniós, qui la consolida com una eina molt vàlida i madura per a dotar la llengua d’eixa uniformitat estilística i gramatical (segle XIV).
- b) Les obres literàries de determinats autors (com Ramon Llull): contribueixen a donar uniformitat i modernitat a la prosa literària del moment.
Funció de la prosa literària
La funció didàctica i moralitzant és la que predomina a l’Edat Mitjana, ja que ens trobem en una societat marcadament teocèntrica. El que importa és ensenyar conceptes morals (com portar una vida exemplar, recta i sense vicis).
Ramon Llull
És possiblement el millor escriptor medieval, juntament amb Bernat Metge.
Biografia
Va nàixer a Mallorca (1232/33 - 1316). Era fill d’una família de cavallers. Va exercir de patge reial per a Jaume I i també va ser preceptor del seu fill (Jaume II de Mallorca). Per tant, gaudia d'una vida acomodada i de luxes. A més, estava acostumat als costums cortesos de l'època (escrivia poesia trobadoresca, etc.). En la seua vida personal, estava casat i tenia fills.
Tota eixa vida va durar fins als 30 anys, moment en què pateix una experiència mística en veure Jesús a la creu. A partir d'eixe moment la seua vida canvia radicalment: abandona la seua esposa i els seus fills per fer-se missioner pel món. Des d'aleshores, la seua màxima preocupació és la conversió dels musulmans al cristianisme. Per a aconseguir-ho, es planteja tres objectius fonamentals:
- Convertir el màxim nombre de persones al cristianisme.
- Escriure un llibre destinat a convertir els musulmans (que havia de ser el millor llibre del món).
- Crear monestirs i escoles per a poder formar missioners (on havien d'aprendre llengües estrangeres, entre altres matèries).
Originalitat de Llull
Volia convertir la gent no per la fe (o simple creença religiosa), sinó mitjançant arguments racionals i universals que serviren per a qualsevol religió. D'aquesta manera, ningú podria rebatre eixos arguments i la gent es convertiria a la religió cristiana. El seu propòsit va ser crear un mètode universal per a convèncer els musulmans mitjançant la raó i la lògica. Aquest mètode l’anomenaria «L’Art».
Fites innovadores en la figura de Llull
- Va ser el primer a elaborar un mètode de predicació que no sols servia per a explicar la religió, sinó també per a qualsevol ciència, com la medicina o els idiomes.
- Va ser el primer a tractar temes filosòfics en una llengua vulgar. Aquest fet no succeiria a la resta de la península fins al segle XVII (perquè la filosofia s'exposava en llatí).
- És considerat un clar precursor de les matemàtiques, la lògica, la filosofia i, sobretot, la informàtica. De fet, moltes de les combinacions que plantejava en les seues figures i cercles combinatoris han servit posteriorment com a fonament en el camp informàtic.
- Va ser el primer creador de la prosa literària catalana, ja que va introduir termes abstractes (substantius i adjectius relacionats amb la filosofia). Els va manllevar directament del llatí com a cultismes i els va modernitzar. A més, va enriquir el lèxic mitjançant la derivació (afegint sufixos i morfemes derivatius a les paraules ja existents; per exemple: alt - altitudo, fort - fortalesa).
Francesc Eiximenis
La funció de la literatura a l'Edat Mitjana és didàctica i moralitzant. Els màxims exponents de la literatura religiosa són Ramon Llull i Francesc Eiximenis.
Trets principals d'Eiximenis
- Formació: Frare franciscà amb una sòlida formació intel·lectual i religiosa universitària, aspecte que el diferenciava del perfil autodidacte de Llull.
- Estada a València: Va residir molt de temps a València. De fet, els jurats de la ciutat li demanaven consell sobre com organitzar i governar aspectes cívics i urbanístics (com ara estructurar els plànols urbans, l'administració comunal, etc.).
- Obra principal: La seua creació més destacada és Lo Crestià, una vasta enciclopèdia cristiana projectada originàriament en 13 llibres (al·legoria dels dotze apòstols més Crist). Tanmateix, solament se'n conserven quatre volums (el Primer, el Segon, el Terç i el Dotzè).
- Públic destinatari: Com a novetat, en les seues obres s'adreça especialment a la burgesia, la classe social emergent a les ciutats medievals.
- Pedagogia i urbanitat: La literatura d'Eiximenis està estretament vinculada a la urbanitat i els bons costums. No pretén únicament educar en la fe cristiana, sinó també civilitzar els ciutadans en la vida quotidiana (com comportar-se a taula, com vestir-se en públic, etc.). Ensenya a actuar com a persones cíviques i a conviure harmònicament en societat.
Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Frare dominicà i orador d'un talent excepcional en l'art del sermó. Va recórrer gran part d'Europa propagant el missatge cristià. Va destacar per l'èxit massiu de les seues prèdiques: gesticulava de manera molt expressiva i teatralitzava els discursos, motiu pel qual multituds d'arreu acudien a escoltar-lo. Sovint els oients no dominaven la seua llengua natal, però la força dels seus gestos i els recursos retòrics que emprava permetien que tothom el comprenguera.
Recursos dels seus sermons
- Llenguatge col·loquial i popular: estil viu, proper i adaptat a la mentalitat del poble ras.
- Escenificació dels discursos: dramatitzava la predicació fent que els sermons semblaren autèntiques peces teatrals amb diàlegs i veus diferents.
- Vulgarització dels passatges bíblics: apropava les Escriptures al poble mitjançant exemples extrets de la vida quotidiana.
- Ús d'exemples, comparacions i onomatopeies: dotava el text d'una forta dimensió visual i acústica (per exemple, per a recrear com es cremava la carn als turments infernals: «xii, xii»).