Narrativa en català durant el franquisme: autors, etapes i obres clau (1939-1970)
Context històric
El 1939, amb la fi de la guerra, l'exèrcit franquista aconsegueix el poder i imposa un règim dictatorial. Actua amb duresa contra qualsevol forma de pensament discrepant i contra l'ús públic del català, que perd l'oficialitat i passa a ser un idioma proscrit.
Etapes de la narrativa catalana
La narrativa del silenci i de l'èxode (1939-1950)
Molts escriptors han d'exiliar-se per fugir de la repressió del règim franquista (a França i a Mèxic). En l'exili es van organitzar ben aviat, van començar a escriure en revistes i van publicar les primeres novel·les.
La narrativa de la resistència (1950-1960)
Tot i el manteniment de la dictadura i la continuïtat de la censura, es passa de la clandestinitat a la resistència cultural. Comencen a publicar-se obres. Els nous escriptors tendeixen a defugir el tractament directe de la realitat i es refugien en l'ús de la simbologia i el mite o en la narració imaginativa o fantàstica.
La narrativa realista (1960-1970)
Va suposar un canvi important en l'evolució de la narrativa en català. Coincidint amb la major permissivitat de la dictadura, es produeix un ressorgiment literari que facilita, malgrat la censura, l'accés dels escriptors a un públic més ampli i el retorn d'alguns escriptors exiliats.
La narrativa valenciana, amb pocs escriptors, sense editors i amb un públic minoritari, es va mantenir vinculada als gèneres més tradicionals i desfasada respecte a les tècniques modernes.
Autors i obres principals
Mercé Rodoreda
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983). El seu avi li va inculcar la passió per la lectura i per les flors. La mort del seu avi, quan ella tenia 12 anys, va marcar la seva adolescència. El 1928, amb 20 anys, la van obligar a casar-se amb un oncle matern, 14 anys més gran que ella, del qual tingué un fill l'any següent. El matrimoni i el naixement del fill van ser experiències traumàtiques. Durant els anys 30 començà a escriure; destaca Aloma (1938). Després de la guerra es va exiliar.
- 1958: Vint-i-dos contes
- 1962: La plaça del diamant
- 1966: El carrer de les Camèlies
- 1967: Jardí vora el mar
- 1986: La mort i la primavera (publicada post mortem)
El tema de les seves obres és gairebé sempre el de dones que viuen en conflicte amb el món, experimenten la infelicitat i busquen la salvació.
Llorenç Villalonga
(Mallorca, 1897 - 1980). Va ser psiquiatre. El 1931 publicà Mort de dama, un retrat caciquil de l'antiga Mallorca. La publicació de l'obra va ser rebuda amb una forta controvèrsia, però avui és un clàssic de la literatura catalana.
El 1961 publicà Bearn o la sala de les nines, una de les obres més traduïdes del català. L'obra recull la tradició narrativa europea des de la Il·lustració i el Romanticisme fins als corrents contemporanis més intimistes.
Enric Valor
(Castalla, 1911 - València, 2000). Des de molt jove va collaborar en la premsa del País Valencià i va orientar la seva activitat intel·lectual en tres direccions: la difusió de la normativa fabriana, la recopilació de rondalles i la creació narrativa.
- 1960: L'ambició d'Aleix
- 1982: La idea de l'emigrant
- 1984-1988: Rondalles valencianes
També cal destacar la trilogia del Cicle de Cassana:
- 1980: Sense la terra promesa
- 1983: Temps de batuda
- 1991: Enllà de l'horitzó