La narrativa catalana des dels anys 60 fins a l'actualitat: tendències i autors
Fins dels anys 60
Durant els anys 40, la prohibició del català en públic va provocar un exili massiu dels escriptors en aquesta llengua.
Als anys 50, es va suavitzar la repressió i va revifar l'activitat editorial. Es van crear alguns premis literaris.
Als anys 60, la narrativa va gaudir d'una certa maduresa. Les tendències van ser:
- Narrativa psicològica: a principis del segle XX, autors com Marcel Proust o James Joyce. Interioritat i freqüents monòlegs interiors. Mercè Rodoreda.
- Narrativa realista: hi ha dos tipus. La reelaboració del realisme vuitcentista, el realisme del segle XIX, destacant Enric Valor amb L'ambició d'Aleix i la trilogia de Cassana. I la testimonialista, dels autors de l'exili.
- Narrativa existencialista: tracta l'existència humana en relació amb l'experiència de l'exili. Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs.
- Narrativa fantàstica: explica la realitat a través de la simbologia i el mite. Destaca Pere Calders amb Cròniques de la veritat oculta.
La narrativa des dels anys 60 fins a l'actualitat
La literatura catalana ha viscut un procés de normalització, ha augmentat la publicació d'obres i el públic lector, amb el consegüent reconeixement internacional.
La narrativa dels anys 70
Hi ha diverses generacions. Els autors que van començar durant la República i els de la generació del 50, com Baltasar Porcel i Terenci Moix. D'altra banda, els que s'havien iniciat en els anys 60, que van encetar un període creatiu d'innovació literària, constitueixen la generació del 70, com Montserrat Roig i Carme Riera.
Utilitzen mecanismes literaris com la combinació de gèneres, la investigació lingüística, els jocs tipogràfics i el diàleg amb el lector. Tracten temes com la crítica política i l'exigència de llibertat, el trencament amb els valors de la tradició, el desig de modernitat i el feminisme.
Els narradors valencians
Es van incorporar una mica més tard, gràcies a plataformes com els Premis Octubre. Destaquen Joan Francesc Mira i Carmelina Sánchez-Cutillas.
Des dels anys 80
Es va tornar a les formes narratives més clàssiques. Van triomfar la novel·la rural, la costumista, la històrica i la de gènere.
- Novel·la històrica: destaquen Josep Lozano i Martí Domínguez.
- Novel·la policíaca: destaca Ferran.
Els escriptors més destacats són Albert Sánchez Piñol (La pell freda) i Jaume Cabré (La teranyina).
Actualment, els escriptors valencians es centren més en l'individu. Podem destacar Silvestre Vilaplana, Francesc Gisbert (Els lluitadors), Francesc Bayarri (Cita a Sarajevo) i Manuel Baixauli (L'home manuscrit).