Noucentisme, avantguardes y Josep Pla: panorama de la literatura catalana

Panorama general

Radicalització dels règims polítics, esclat dels moviments d'avantguarda, aparició d'escriptors i artistes relacionats o no amb l'avantguarda, que encetaren la revolució estètica, eclosió d'un nou art popular i de masses, i presència d'una reacció classicitzant.

Noucentisme

Noucentisme: moviment cultural, una reacció classicitzant davant el modernisme. Va defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme. Va imposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana des d'un punt de vista polític.

Avantguardes

Les avantguardes van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Pretenien començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà. Els principals moviments avantguardistes van ser:

• Cubisme: va trencar la perspectiva tradicional i va introduir el collage.
• Futurisme: elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general.
• Dadaisme: es fonamenta en la provocació constant, la manca de lògica i el gust per l'abolició de totes les convencions.
• Surrealisme: propugnava l'alliberament del subconscient i l'exploració del món dels somnis.
• Expressionisme: reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració.

Crisi del gènere novel·lístic

La novel·la ja no podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia un nou tipus de novel·la. En l'àmbit català, el noucentisme havia practicat gèneres breus —la poesia, el conte, l'assaig breu—, en detriment de la novel·la, un gènere més popular i menystingut pels noucentistes.

Josep Pla

Josep Pla és un gran prosista de la literatura catalana, amb unes 25.000 pàgines aproximadament. Novel·lista i narrador molt esporàdic, la immensa majoria de la seva obra prové de la crònica periodística, l'evocació personal, la descripció paisatgística o el retrat de personatges. Va néixer el 1897 a Palafrugell, va estudiar Dret a Barcelona i va entrar en el món del periodisme.

Obra

El quadern gris (1966), basat en un dietari dels anys 20, és un repàs dels anys de formació. Hi podem observar característiques de tota l'obra planiana: el gust per la descripció i per l'adjectivació precisa, la importància concedida a tot allò aparentment anecdòtic, la tendència a generalitzar i a pontificar, i una visió del món entre escèptica i subtilment irònica, amb un cert rerefons moralista.

Destaca el gènere novel·lístic que suposa El carrer estret (1951). En l'apartat de retrats de personatges, cal esmentar l'extensa sèrie Homenots. No es pot oblidar tampoc els nombrosos llibres de viatges o els innombrables textos sobre l'Empordà en concret i Catalunya en general.