El Noucentisme català: Eugeni d'Ors, Josep Carner i les claus del moviment

1. El Noucentisme i Eugeni d'Ors

El Noucentisme va ser un moviment literari i cultural que va prioritzar el gènere de l’assaig perquè tenia com a objectiu principal la imposició de les pròpies idees al conjunt de la societat catalana.

L’autor que més en destaca és Eugeni d’Ors, la producció literària en llengua catalana del qual se situa entre 1906 i 1920, etapa en la qual esdevé l’impulsor i el teoritzador màxim del Noucentisme. El seu assaig més important és el Glosari, un recull de les glosses que entre 1906 i 1920 va signar diàriament a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius.

Els ideals orsians

Els ideals d'Eugeni d'Ors es poden resumir en sis conceptes fonamentals:

• Noucentisme: Jugant amb el doble valor numeral i qualificatiu de «nou», Ors lliga el fet concret del canvi de segle amb el seu propòsit regenerador.
• Imperialisme: És la imposició al conjunt de la societat dels valors propugnats com a nacionals.
• Arbitrarisme: Representa, en el terreny estètic, la superació de la creació basada en la inspiració i l’espontaneïtat en benefici del treball formal i d'una obra calculada.
• Civilisme: És el resultat harmònic de l’aplicació del programa noucentista, que havia de crear una societat ideal urbana i sense conflictes de classe.
• Classicisme: La consideració del passat grecoromà com a model literari i artístic indiscutible.
• Mediterranisme: La consideració del paisatge i de les formes de vida tradicionals d’aquest espai geogràfic i cultural com a cànon.

Etapes del Noucentisme

En el desenvolupament del Noucentisme es distingeixen tres etapes principals:

1. Etapa fonamental (1906-1911): Destaquen obres cabdals com La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, Els fruits saborosos de Josep Carner i el Glosari d'Eugeni d’Ors.
2. Etapa de plenitud (1911-1917): Destaca la tasca de normalització lingüística encapçalada per Pompeu Fabra amb la publicació de les Normes ortogràfiques i el Diccionari ortogràfic.
3. Crisi i abandonament (a partir de 1917/1920): Moment de dispersió marcat per esdeveniments com l'ingrés de Josep Carner a la carrera diplomàtica en superar les oposicions al cos diplomàtic (1920).

2. La poesia noucentista: Josep Carner

La poesia va ser un gènere clau per als noucentistes a l’hora de difondre el seu programa teòric: els poemes partien habitualment d’una anècdota concreta per transmetre al lector un missatge vinculat directament als ideals cívics i estètics d’aquest moviment. En contrast amb la teoria de la «paraula viva» de Joan Maragall, l’estètica noucentista no és espontània, sinó arbitrària, curosament elaborada, amb un recurs constant a les formes mètriques clàssiques i a les figures retòriques.

Trajectòria de Josep Carner

Josep Carner va néixer a Barcelona l’any 1884 en el si d’una família menestral culta. Es va consagrar el 1906 amb una de les obres més emblemàtiques del Noucentisme: Els fruits saborosos.

Posteriorment es va dedicar a la carrera diplomàtica. En esclatar la Guerra Civil, es va mantenir fidel a la República, fet que el va obligar a exiliar-se primer a Mèxic i més tard a Brussel·les, ciutat on va morir l’any 1970. Durant la seva etapa a l'estranger va exercir com a professor universitari i només va fer una breu estada de retorn a Catalunya el mateix any de la seva mort. En tot moment va mantenir una estreta col·laboració amb els cercles d'exiliats catalans i es va mantenir fermament fidel a la seva llengua i cultura.