Noucentisme i avantguardes a Catalunya: context literari, estètica i corrents (1906-1938)

Carta de presentació

La carta de presentació té l'objectiu de presentar el candidat. Ha de ser breu, destacar els punts forts, utilitzar un lèxic senzill i incloure les dades per contactar.

El Noucentisme

Context i característiques

El Noucentisme és l'estètica compresa entre 1906 i 1923, que conviu amb el modernisme. El Noucentisme va deixar de banda la desorganització i la pluralitat d'idees i estètiques modernistes per tenir una rigidesa que calia per situar Catalunya al mateix nivell que altres nacions d'Europa.

Primera etapa (1906-1917)

Va començar amb la publicació de El Glosari a La Veu de Catalunya.

Segona etapa (a partir de 1917)

Va començar amb la mort de Prat de la Riba. Eugeni d'Ors va fixar en les seves glosses la nova estètica, a partir de la repetició de mots clau:

• Noucentisme: rebuig del romanticisme i del desordre cultural impulsat pels modernistes.
• Imperialisme: defensava el moviment ordenador que s'havia d'impulsar a tot el territori i a totes les capes socials.
• Arbitrarisme: selecció dels elements de la realitat per expressar idees.
• Civilitat: neutralitzar els progressius conflictes i harmonitzar les diferents classes socials en un mite de perfecció i cultura.
• Classicisme: afirmava l'ordre, la raó i la mesura del món clàssic.

Les avantguardes

Les avantguardes són el corrent representat per autors que van adoptar una posició crítica i de lluita compromesa davant les tensions cada vegada més fortes entre la burgesia i la classe obrera, o també davant les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Van ser anomenats "terroristes" per destruir l'ordre i les normes establertes de l'art.

Dels diferents "ismes" destaquen els següents:

• Cubisme: va aparèixer a París al segle XX. Destruïa la realitat i la transformava fent servir formes geomètriques, collages i cal·ligrames, obligant l'espectador a reconstruir la realitat i despertant així les seves emocions.
• Futurisme: va sorgir a Itàlia a partir de 1909, a partir del primer manifest de Tommaso Marinetti publicat a Le Figaro de París. Pretenia l'anul·lació d'un món passat, d'una cultura i d'un art caducs, i la imposició d'un art lligat a la vida moderna (màquines, velocitat, perill, lluita...). Es servia de les "paraules en llibertat", en les quals destruïa la sintaxi.
• Dadaisme: va aparèixer a Zuric, el 1916, de la mà de Tristan Tzara. Proposava la negació de tot, l'espontaneïtat i l'atzar.
• Surrealisme: va sorgir a París el 1924, liderat per André Breton. Pretenia provocar el caos intel·lectual i una crisi de consciència.

L'avantguarda catalana

Entre 1915 i 1924 (crisi del Noucentisme amb la dictadura de Primo de Rivera) hi va haver un clar predomini del futurisme. Les figures més destacades van ser:

• Josep M. Junoy, creador de la revista Trossos (1916-1918).
• Joaquim Folguera, que va alternar recerques simbolistes i avantguardistes, sobretot en traduccions i fragments (1921).
• Joan Salvat-Papasseit, autor de diversos manifestos avantguardistes.

Entre 1925 i 1938, en plena renovació literària i després del Noucentisme, hi predomina el dadaisme i el surrealisme. Destaquen Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, autors del Manifest Groc (1928), que pretenia sacsejar la vida intel·lectual catalana. També cal citar Josep Vicent Foix, entre d'altres.

Currículum i instància

Estructura del currículum

El currículum ha de contenir: dades personals, formació per ordre cronològic, dades complementàries, data i signatura.

La instància

La instància és una sol·licitud escrita amb formulismes de caràcter administratiu. Ha de tenir un to neutre i respectuós, una estructura lògica i simple, claredat i concisió en les idees, un tractament personal ("jo demano que...") i fórmules d'identificació ("jo, ... que visc a... i tinc el DNI número...").

El context literari (1920-1930)

La literatura d'aquests anys mostra una adequació als corrents internacionals.

Poesia

Es va desenvolupar el postsimbolisme, un corrent representat pels retòrics: escriptors i poetes que van desembocar en la poesia pura, independent de la realitat.

Narrativa

Les idees de Schopenhauer, Nietzsche, Freud i Bergson van fer possible la creació de nous paràmetres culturals que se centraven en l'anàlisi del jo.

Teatre

Influït pel model alemany i nordamericà, es potencia el poema dramàtic: escrit en vers, àmbit rural, marc passat intemporal, triangle amorós, poc complexos psicològicament i final feliç. Destaca Josep M. de Sagarra, autor de El cafè de la Marina i La Rambla de les Floristes.

També la comèdia burgesa: vida matrimonial localitzada a ciutats, escrita en prosa i amb final feliç. Destaquen Carles Soldevila, amb Civilitzats tanmateix (1921), i Joan Oliver.