Noucentisme i Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia catalana del segle XX

El Noucentisme: Josep Carner

La poesia noucentista cercava tenir cura formal i estilística en els seus textos. La sintaxi era complexa i equilibrada, i hi trobem un cert distanciament respecte del poeta. Es nodreix del parnassianisme i del simbolisme a través d'imatges suggeridores, i s'inspira en les ressonàncies grecollatines i medievals, perquè eren un referent de perfecció. Fan una reelaboració culta de la temàtica popular, és a dir, fan servir elements de la temàtica popular des d'un registre culte. La poesia noucentista és una poesia perfeccionista. Del l'espontaneïtat de Maragall (teoria de la paraula viva, fugir de la perfecció) passem a l'artifici de Josep Carner.

Els noucentistes van elevar la poesia per sobre dels altres gèneres, com la novel·la i el relat, que havien tingut èxit durant el Modernisme, o el teatre. També van treballar la prosa, l'article periodístic o l'assaig.

Josep Carner va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Amb 15 anys va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. El 1902 ja el trobem com a col·laborador de La Veu de Catalunya i director d'una revista literària. Poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant i es converteix en un referent literari. L'èxit de Els fruits saborosos va esdevenir una figura clau en el projecte de transformació de la cultura catalana iniciat per Enric Prat de la Riba. Col·labora amb Pompeu Fabra i és membre de l'IEC. Carner traduïa obres, escrivia teatre i assistia a tertúlies literàries.

El 1920 va formar part de la diplomàcia i s'allunyà de Catalunya, però no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític català. A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va viure fins al 1945. Torna a Europa i s'instal·la a Brussel·les, on treballa com a professor universitari.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Neix a Palma el 1913, en una família modesta. Als 17 anys va anar a Barcelona, becat per la Diputació de Balears per estudiar Romàniques. Vivia a la Residència d'Estudiants de Catalunya, on va conèixer Salvador Espriu i on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia. Es traslladà a Madrid per enllestir el doctorat i allà va aprendre l'ofici de tipògraf i entrà en relació amb el grup de la revista Cruz y Raya, amb el qual féu plans per publicar-hi una secció sobre lletres catalanes. Però la Guerra Civil el va sorprendre quan feia oposicions a càtedra d'Institut, i retornà a Barcelona. S'allistà a l'exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats. Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys.

Rosselló-Pòrcel és el poeta mallorquí d'aquest període que no forma part de l'Escola Mallorquina. La seva poesia defuig la influència de Costa i d'Alcover. Entre els seus mestres hi figuren Gabriel Alomar i Carles Riba, però sobretot foren els poetes castellans de la Generación de la Dictadura (Jorge Guillén, Federico García Lorca, Rafael Alberti o Pedro Salinas) els que més hi influïren. Per això diem que Rosselló-Pòrcel inaugura un nou cicle en la poesia mallorquina contemporània, ja que es preocupa d'incorporar la literatura de les Balears als corrents peninsulars. La seva obra manifesta una experiència lírica profunda, una gran exigència i una extraordinària bellesa. Presenta diversitat d'estils i de models i un llenguatge precís. En aquesta poesia es barregen records d'infantesa i al·lusions concretes de Palma, alhora que hi trobem també una interpretació emocionada del paisatge.

La seva obra poètica està formada per tres opuscles (obra literària de poca extensió):

• Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934), que són les primeres provatures poètiques, on es poden veure les influències de l'Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar.
• Imitació del foc (1938, publicat poc després de la seva mort), dedicat a Salvador Espriu, que inclou trenta-un poemes distribuïts en tres apartats: «Fira encesa», «Rosa secreta» i «Arbre de flames».

En total són cinquanta poemes publicats el 1949 en el volum Obra Poètica.